Exposició 'Temps, errors, connexions i silenci'

We don't listen 004. Ismael LozanoJa fa més de quatre anys que col·laborem amb els Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació; aquest any presentem una mostra molt més coherent amb la nostra tasca pedagògica.Aquest cop hem seleccionat quatre dels últims projectes desenvolupats a l'Àrea de Pintura de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. Us els presentem com el que són: projectes de recerca, on els seus autors s'han documentat, s'han plantejat qüestions, han teoritzat, han contrastat les seves teories i han donat solidesa a les seves idees a través del pensament d'autors i teòrics coherents i consagrats.Projectes, on, de fet, els quatre artistes han obert camins de reflexió que a partir d'ara els permetran (i ens permetran com a observadors reflexius) obrir més portes i descobrir nous camins. La majoria d'ells, a més, s'han permès objectualitzar com a punt de partida o com a punt final d'aquesta recerca. Així doncs, aquí observareu també que teoria i objecte artístic no han de ser necessàriament sempre un maridatge, però en cas de ser-ho l'una reforça l'altre, i sense l'altre molts cops no existiria aquesta.Després d'un llarguíssim procés d'un any, Paloma Belenguer dibuixa silencis que al meu entendre parlen a través del que fem i dels recorreguts que establim dia a dia; ella n'és observadora i una pura catalitzadora. Les excel.lents obres finals que en resulten representen una amalgama de conceptes i esdevenen contenidors del temps (passat i present) i de l'espai.Hi ha qüestions a la vida diària que sembla que no tinguin res a veure, però que, de fet -i per aixó mateix-, es connecten: intimitat, dolor, moviments, recorreguts, persones... L'Anna Bou observa als altres d'amagat, per ocultar-se o per descobrir-se ella mateixa. Finalment torna a amagar aquests miralls i els retorna la privacitat robada, en múltiple joc seriós d'antropologia.El caos pot tenir un caràcter purificador que finalment dirigeixi la calor o l'energia cap a l'ordre i la forma, com en l'obra de l'Ismael Lozano, qui manipula uns codis numèrics a partir d'unes imatges prèvies, i amb aquesta tècnica i en base a un atzar controlat ("glitx") construeix una altra realitat, no per aixó menys real.L'Anna Melero es planteja quin és el sentit de l'èsser humà -d'ella mateixa- en un món que a cops ens sobrepassa, en un temps que s'ens escapa i que som incapaços/ces d'atrapar. Ho fa en un sentit divergent del pensament d'Asimov, ja que si aquell en feia ficció aqui el temps presenta diverses vessants i actúa com a metàfora mútliple d'una realitat.Àlvar CalvetEscola d'Art i Disseny de Tarragona