Un tema que defineix el treball d’Albert Macaya (Reus, 1961) és la recerca de la identitat en el món contemporani. L’autor treballa extensament la idea de la construcció del coneixement i de la identitat.

Les recents instal·lacions que ha realitzat Ester Ferrando (Reus, 1972) són una provocació perquè l’espectador, en un exercici d’introspecció, reflexioni sobre alguns aspectes de la vida quotidiana.

Premi Julio Antonio d'Escultura i Premi Tapiró de Pintura

L’estilita és una figura recurrent en l’obra de Lluís M. Saumells (Gironella, 1915 – Tarragona, 1999), un objecte d’investigació que el portà a l’abstracció i a la reducció elemental de les formes.

Un estilita era un tipus d’anacoreta cristià que vivia en solitari, aïllat de la comunitat, per tal d’evitar temptacions i que dedicava la seva existència a l’oració i la penitència, vivint sobre una plataforma col·locada dalt d’una columna o pilar.

Llàntia escultòrica de Ramon Carreté (el Catllar, 1938 – Tarragona, 1990)

Sortint del bany és una peça escultòrica de Salvador Martorell (La Canonja, 1895 – Tarragona, 1968) feta amb pedra de la Sénia, que fou Medalla d’Or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París l’any 1925.

Nicodemus és una obra realitzada per l’escultora M. Teresa Ripoll (Tarragona, 1914-1987) a l’Escola-Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona entre 1936 i 1937.

Diana és una escultura en bronze, obra de Santiago Costa i Vaqué (Móra d’Ebre, 1895- 1984) realitzada durant la dècada de 1930.

Espai expositiu dedicat a l'obra dels artistes que van viure el canvi del segle XIX al XX.

Julio Antonio es va fer un motlle de les seves mans per utilitzar-les com les mans de l’heroi ferit del Monument als Herois de 1811 i d’aquesta manera aconseguir que fossin tan versemblants com fos possible.