El procés creador del ceramista Ramon Carreté (el Catllar, 1938 – Tarragona, 1990) passà per la deformació de les línies pures fins arribar a les formes escultòriques. Aquesta mena de transformació de les peces el va dur cada cop més cap a la forma escultòrica pura.

L’obra Llàntia escultòrica és un recipient de grans dimensions, modelat a mà, amb l’antiga tècnica d’anar sobreposant xurros o rotlles de fang, texturant-los amb els dits o amb qualsevol eina de pedra, fusta o altres materials que tingués a l’abast. Amb l’ús d’aquesta tècnica és com si l’autor volgués incorporar-se a ell mateix dins de l’obra, transmetent-hi el seu impuls vital a través de les empremtes i la força dels dits.

Depurant cada cop més els plans, intencionalitza les formes, que prenen qualitats orgàniques com formes marines, cavitats de cargols, valves de cloïssa, o un cotilèdon d’un fruit que s’entreobre conservant el seu misteri i oferint-lo alhora. Les formes, moltes vegades afuades com grans llànties, sembla que vulguin suggerir l’aparició d’un geni que ens convida a qualsevol fantasia desinhibidora. Malgrat tot, però, pesa més la força, el llast cap a la terra.

Més informació sobre l’autor