L’estilita és una figura recurrent en l’obra de Lluís M. Saumells (Gironella, 1915 – Tarragona, 1999), un objecte d’investigació que el portà a l’abstracció i a la reducció elemental de les formes.

Un estilita era un tipus d’anacoreta cristià que vivia en solitari, aïllat de la comunitat, per tal d’evitar temptacions i que dedicava la seva existència a l’oració i la penitència, vivint sobre una plataforma col·locada dalt d’una columna o pilar.

L’escultor començà a treballar els seus estilites als anys quaranta i en un primer moment els presentà sobre una base de poca altura, quadrada o cilíndrica, que suggereix una columna.

Es tracta d’una figura arrupida amb el cap entre les cames, on només podem distingir el clatell, les espatlles, el tímid relleu de la columna vertebral i els plecs de la seva vestimenta.

Fins l’any 1966 els estilites de Saumells ofereixen l’actitud abismada, bolcada cap endins, pròpia de l’anacoreta que ha escollit viure en silenci, separat, angoixat, pregant i mortificant-se. Algunes de les figures d’aquesta sèrie presenten els braços creuats. L’autor les féu valer per expressar el desengany i la renúncia, amb brevetat i intensitat contundents. Si busquem més llum sobre allò que en realitat Saumells ens vol dir i acudim a la història, ens recorda els estilites com a homes virtuosos, capaços de renunciar als desigs humans en pro de la seva espiritualitat.

Saumells es reconeix en aquesta espiritualitat; de fet, realitza desenes de dibuixos sobre el taller de l’artista on es representa a si mateix en aquesta postura recollida, d’introspecció, en uns espais reduïts, que traspuen angoixa, en un exercici de reflexió existencialista.

Més informació sobre l’autor