El treball de Joaquim Chancho (Riudoms, 1943) s’emmarca en unes coordenades entre les quals s’ha mogut amb llibertat: abstracció, geometria, acció dins la pintura, seqüencialitat i processos reiteratius però oberts. En la majoria de sèries ha optat per la limitació del color al blanc i el negre; en altres, afegint-hi el vermell o el terra.
Premi Julio Antonio d'Escultura i Premi Tapiró de Pintura
Altafulla i crisantems (1989) és una obra de Josep Sala (Barcelona, 1928 – Altafulla, 2010) realitzada en oli sobre tela de 200 × 200 cm.
La llarga projecció artística de Mariano Rubio (Calataiud, 1926) es caracteritza per l’absoluta coherència que sorgeix de la seva adscripció als ideals renaixentistes aplicats plenament a l’art, no només en la producció pictòrica i gràfica, sinó en la tasca com a docent i, també, en l’àmplia tasca com a estudiós de l’art gràfic.
El món de Gonzalo Lindín (Oviedo, 1920 – Tarragona, 1999) queda recollit en una esplèndida obra rica en colors i formes que configuren el llenguatge propi de l’artista.
En aquesta pintura sobre tela, Ignasi Mallol (Tarragona, 1892 – Bogotà, 1940) respon a l’essència del Noucentisme, on la sensació de repòs, serenor i calma impregna l’atmosfera de l’obra.
Les gràcies (1898), una obra de Josep Sancho Piqué (Marçà, 1872-1959) emmarcada dins del realisme tradicional, d’arrel academicista, en el qual es valora primer de tot l’ofici, el bon gust, els temes dignes i la composició clàssica.
La esfinge de Roscoff (1910) obra de Josep Nogué Massó mostra una panoràmica de l’escarpada costa de Bretanya, més concretament la localitat de Roscoff.
Espai expositiu dedicat a l'obra dels artistes que van viure el canvi del segle XIX al XX.