En aquesta pintura sobre tela, Ignasi Mallol (Tarragona, 1892 – Bogotà, 1940) respon a l’essència del Noucentisme, on la sensació de repòs, serenor i calma impregna l’atmosfera de l’obra. Mallol ens mostra un paisatge de caire bucòlic on expressa una exaltació de la natura, i idealitza el que té davant dels ulls.

En primer terme ens presenta un arbre, possiblement un platan (Platanus × hispanica) o un roure (Quercus robur) amb un tronc serpentejant, de línies ben definides i dominat per colors freds.

Per crear profunditat, a la part inferior de l’obra crea marcades taques de color per formar el mantell de flors de la superfície del bosc, mentre que es van difuminant en els plans secundaris. Les taques del primer terme semblen haver estat aplicades amb pinzell i alternades amb les empremtes dels dits de l’artista.

Juxtaposa altres tipus d’arbres, com el bedoll (Betula celtiberica) o el faig (Fagus sylvatica), amb troncs ben estilitzats que creen línies rectes que proporcionen verticalitat a l’obra.

Un petit conjunt d’arbres és situat en segon terme a la part esquerra, i l’artista aconsegueix donar-hi lluminositat, aplicant-hi tonalitats més clares i petites taques de color ocre, com si la llum procedís de la part esquerra de l’obra.

Pel que fa al cel, es veu envaït per núvols cirrus, caracteritzats per semblar filaments o línies rectes, en aquest cas, amb una marcada diagonal. En meteorologia, aquest tipus de núvols sol indicar que en les properes 24 hores es produirà un canvi brusc del temps. No sabem si aquest canvi es va produir o no; en tot cas, sabem que l’artista segurament va realitzar aquesta obra a l’aire lliure, com acostumava a fer, i va aconseguir plasmar l’esplendor del paisatge que estava observant en aquell moment, tot aplicant-hi la seva subjectivitat per crear una atmosfera idealitzada.

Més informació sobre l'autor