Vés al contingut

Història de l'Escola

Una trajectòria que ha evolucionat amb el seu entorn i ha contribuït a la seva transformació

Una llarga història que segueix en evolució

L'Escola és, a dia d'avui, el resultat d'una llarga trajectòria. Un viatge que ha fet en paral·lel als canvis de la societat de la qual forma part i que ha contribuït a transformar amb els instruments del coneixement i la creació.

L'evolució s'ha fet des de les aules, per les quals han passat milers d'alumnes que han esdevingut professionals i ciutadans formats, innovadors, crítics i actius.  La transformació també ha arribat per la influència del seu entorn social, cultural i econòmic, amb les inquietuds, les necessitats, la voluntat i el devenir del col·lectiu ciutadà amb qui l'Escola comparteix espai geogràfic i un imaginari comú.

portada

Antecedents (1934-1938)

L'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona remunta els seus orígens al 1934, a un projecte a la ciutat de Tarragona impulsat per la Generalitat de Catalunya en la seva etapa republicana. La nova escola, dintre de l'esperit del Noucentisme, va aplicar el programa de F. d'Assís Galí, creat per descentralitzar de Barcelona els estudis de les Belles Arts i els Bells Oficis. La seva línia pedagògica es basava en la llibertat creativa de caràcter individual.

El 15 d'abril de 1934 es va aprovar el projecte per l'obertura de l'Escola de pintura i escultura i el 29 de maig, d'aquell mateix any, es va inaugurar oficialment al carrer Gasòmetre.

Com a conseqüència de la Guerra Civil, va quedar parcialment destruïda. La primera etapa d'existència va ser breu, però prou intensa com per fer possible, anys més tard, la seva continuïtat, esdevenint els orígens de l'Escola d'Art de la Diputació.

1935

Fonamentació (1947-1967)

És una època clau per a la represa cultural i artística del nostre país. El reconeixement de la tasca anterior i de la nova situació artística de Catalunya, propicia que la Diputació de Tarragona reinici l'obertura de l'Escola l'any 1946.

El 7 de gener de 1947 es va inaugurar l'Escola amb el nom d'Escuela Taller de Arte de la Excma. Diputación de Tarragona. Té la seva seu provisional a l'edifici de l'Escola del Treball. L'Escola agafa força com a conseqüència del despertar social, encara que lent, vers les qüestions artístiques que van impregnant el nostre país. Aquest fet determina que l'Escola demani una seu pròpia i al 1952 es trasllada al carrer de Santa Anna.

En aquests anys dinamitza moltes activitats culturals i artístiques de la ciutat.

Cal destacar el naixement de nous tallers: Esmalt, Gravat, Mosaic i Ceràmica que se sumen als ja existents de Pintura i Escultura.

S'obté el reconeixement de l'Escola. Com a conseqüència del reconeixement, es posa en funcionament el nou pla d'estudis oficial de 1963. Es comença a preparar els alumnes per a poder obtenir el títol oficial.

Paral·lelament, l'Escola manté el seu esperit inicial de continuar donant un ensenyament lliure dintre d'un ambient d'expressió artística més personal.

1950

Renaixement i projecció (1968-1983)

Al voltant d'aquests anys Catalunya és reconeguda, a nivell internacional, per la força que té en el món del Disseny Industrial i del Disseny Gràfic.

Aquest impuls dels dissenys canalitzat a través del FAD i les noves tècniques idustrials, trenca les diferències i prejudicis existents entre les arts. El valor de la creativitat i el valor artístic són aplicables al que s'entenia pels Bells Oficis, i aquest, sense perdre l'interès tradicional s'obren als nous suggeriments.

Neix un nou taller: Tapís

La inquietud social, cultural i política fa d'aquesta etapa un recorregut ple d'emoció amb l'esperança de la llibertat que el món de l'art ja havia anticipat.

El curs 75-76, s'inicia al nou edifici, situat a la zona educacional.

Es crea el taller d'Orfebreria.

S'aproven de manera definitiva els nous estatuts de la Fundació que regiran l'Escola i és significatiu l'augment de l'alumnat.

La nova dinàmica social comença a orientar les escoles cap al món dels dissenys. La Diputació de Tarragona demana i obté per a l'Escola l'autorització per impartir l'especialitat de Disseny Gràfic.

1975

Consolidació i reforma educativa (1983-actualitat)

Aquesta és una etapa que es caracteritza per la projecció dels alumnes en molts esdeveniments de caràcter públic a la ciutat o en qualsevol indret on el fet artístic és present i també pel desenvolupament amb força de l'especialitat de Disseny Gràfic.

Les exposicions són la manifestació que millor arriba al públic per donar a conèixer les obres i alhora estimular el seu interès. Són moltes les que s'han organitzat en el transcurs d'aquest anys. L'apropament que fa l'Escola a la societat queda també palès en una sèrie d'accions i instal·lacions de caràcter ambiental al carrer.

L’Escola introdueix els nous estudis oficials previstos per la Reforma Educativa (LOGSE.). Es tracta dels Cicles Formatius de Grau Superior que permeten obtenir el títol de Tècnic Superior en Arts Plàstiques i Disseny. El títol es tramita des de la pròpia Escola i està reconegut oficialment en tot l’Estat Espanyol.

Aquests estudis permeten formar-se professionalment en especialitats que tenen una llarga tradició a la nostra escola com ara la pintura (Cicle Formatiu de Grau Superior d’Arts Aplicades al Mur), la joieria (Cicle Formatiu de Grau Superior de Joieria Artística) i el disseny gràfic (Cicle Formatiu de Grau Superior de Gràfica Publicitària). Alhora s’introdueixen dues noves especialitats (Cicles Formatius de Grau Superior de Fotografia Artística i d’Il·lustració) per tal d’ampliar el ventall de possibilitats formatives i adequar-se a noves demandes laborals i culturals relacionades amb la societat de la comunicació i la imatge.

El curs 1998/99 s’adopta la nova denominació oficial d’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Se signa, també, el conveni entre Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya per al finançament d'aquests nous estudis oficials. Som moments en què Diputació de Tarragona implementa un gran esforç pressupostari per tal d'adaptar l'Escola als nous reptes.

El curs 2013/2014 s'adapten els cicles de Gràfica Publicitària, Il·lustració i Fotografia a la normativa LOE, amb la principal característica que el projecte final s'integra al segon curs. La família del disseny gràfic, a la qual pertanyen aquests cicles, canvia de denominació i passa a anomenar-se de Comunicació gràfica i audiovisual.

Les noves demandes de la societat digital impliquen un canvi en les eines de treball, en els continguts i en les formes d’ensenyament. El repte digital ha implicat, sobre tot, l’exigència de mantenir un ensenyament amb qualitat creativa, conceptual i professional, tot adaptant-lo al nou entorn de treball.

El curs 2015-2016 l'Escola amplia la seva oferta formativa amb el CFGS de Gràfica Interactiva i el CFGS d'Animació. Aquestes noves titulacions són el resultat de l'aposta ferma de la Diputació de Tarragona per mantenir actualitzada l'oferta formativa dels centres educatius que gestiona amb l'objectiu de garantir uns ensenyaments actuals i realistes, segons les necessitats de l'entorn social i econòmic del territori.

1976

L'escola actual

En aquests anys es fa un avenç molt significatiu en el nombre de conferències i cursos que complementen les classes ordinàries. Són activitats que apropen els alumnes, de forma continuada, a especialistes i professionals de reconeguda trajectòria. Tot plegat esdevé un pont extraordinari entre l’Escola i el món professional, el món en el qual hauran de desenvolupar-se els alumnes en acabar els seus estudis.

També es fa un esforç especial en l’àmbit de les publicacions editades des de l’Escola. Destaquen els tres números de la revista “Nervi òptic”, el llibre/objecte “Salut, Amor i Disseny” i el llibres “En clau d’il·lustració” i "10". Tot aquest material és un aparador de la feina docent i artística que es fa a l’Escola. Permet, alhora, que molts alumnes vegin publicades les seves creacions, contribuint a una primera projecció exterior de la seva feina.