La plaça de braus de Tarragona va ser projectada l'any 1883 per l'arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà i en el decurs del temps ha patit diverses reformes estructurals, sobretot a causa de l'adaptació a les normatives de seguretat pública. A més de les corrides de toros per a la qual fou construïda, també ha estat utilitzada per a la celebració d'actes culturals i socials diversos: música, castells...

La Diputació de Tarragona és la titular de la Tarraco Arena i és qui gestiona el manteniment dels elements constructius i de les instal·lacions en general. Tanmateix, l'arrendament i l'explotació estan externalitzats en l'Agència de Publicitat Internacional Catalana (APIC Media).

La plaça ara és un espai obert, que ha eliminat barreres arquitectòniques per facilitar l’accés a les seves instal·lacions. Les obres de remodelació van ser importants, entre les quals destaca el cobriment del redol amb una coberta metàl·lica que té una claraboia central mòbil de 40 metres de diàmetre, amb un òcul central de vidre de 10 metres.

Tot i l’espectacularitat de l’obra, es va tenir molta cura a respectar els valors arquitectònics del projecte original, restaurant la façana i tots els seus elements i rehabilitant tota l’estructura de l’edifici.

tap aire

Les obres realitzades d'implementació de millores acústiques, d'aïllament, de transició energètica i d'adaptacions per persones amb mobilitat reduïda contribueixen en el confort i la seguretat de l'edifici. També s'ha treballat en la minimització de la contaminació acústica de l'entorn, pensant en el benestar del veïnat.

Aquest equipament s'ha posicionat com un centre de cultura i oci de primer nivell a la demarcació.

Projecte de remodelació

En data 22 de juny de 2005, la Diputació de Tarragona va contractar la redacció dels següents projectes per portar a terme les millores de l’edifici:

Projecte de remodelació de l'antiga plaça de braus adjudicat a l’equip dirigit per l’arquitecte Xavier Romaní.
Projecte de cobriment i rehabilitació estructural de l’edifici existent realitzat per l’enginyeria Fhecor.
Projecte d’estudi acústic de la plaça de braus encarregat al físic Higini Arau.

Les obres van comportar les actuacions següents:

Restauració i rehabilitació de la façana. Reforç de la fàbrica i l’estructura.
Cobriment de la plaça amb una coberta metàl·lica. Té una claraboia central mòbil de 40 metres de diàmetre, amb un òcul central de vidre de 10 metres.
Tancament de les arcades obertes amb doble fusteria per aïllar acústicament el recinte de l’exterior.
Aïllament acústic de les portes exteriors.
Adequació de l’edifici al Codi d’accessibilitat mitjançant la instal·lació d’un ascensor a la torre existent i la millora dels accessos i les comunicacions. Noves instal·lacions d’electricitat, telecomunicacions, fontaneria, sanejament, ventilació, climatització, senyalització, etc.
Construcció de dos edificis annexos de serveis: consultori mèdic, oficines, vestidors, camerinos, magatzem, sala de premsa, etc.
Adequació de l’edifici a la normativa d’incendis i d’espectacles públics.
Una inversió de 17 milions d’euros.

La cúpula

És una coberta fixa d’estructura metàl·lica amb una solució de geometria de Schwelder, amb una llum de 92,40 m. La relació fletxa/llum és de 1/7, cosa que suposa que el punt més alt de la coberta es troba a una alçària d’11,50 m respecte de la cota de recolzament.

La coberta fixa té un buit central de 40 m de diàmetre, tancat per la coberta mòbil, retràctil, del mateix diàmetre, que permet tancar el recinte en determinats tipus d’esdeveniments. La zona central de la coberta mòbil està formada per un òcul central vidriat de 10 m de diàmetre.

obres de construcció de la cúpula

L’obertura es fa amb un sistema de cremallera que permet el desplaçament lineal de la coberta mòbil en dos casquets lliscant sobre la part fixa de la coberta.

El material de cobriment és de xapa perfilada amb els corresponents aïllaments tèrmics i també acústics. L’òcul és de vidre laminar de seguretat muntat sobre perfils metàl·lics.

Tota aquesta coberta va suportada per pilars de formigó armat que s’encasten parcialment per la part interior de la paret de la façana, amb un total de 24 pilars que es lliguen per la part superior amb una anella metàl·lica per rebre la coberta, a la vegada que incorpora una canal per a la recollida de les aigües de pluja.

La història

Cap al 1881, la idea de construir un gran coliseu modern a la ciutat de Tarragona va començar a prendre força a les tertúlies del Cafè Clarà de la Rambla Nova. Altres ciutats de Catalunya ja tenien places de braus, i aquestes edificacions foren, des del principi, la seu imprescindible per a la realització de tota mena de manifestacions culturals i folklòriques.

plaça braus tarragona

A meitat del 1882 s’agrupen els accionistes, els industrials i altres propietaris dels terrenys de la futura plaça de braus i constitueixen la societat que farà possible l’edificació.

Les gestions foren llargues: trobar el lloc d’emplaçament, fer consultes municipals, estudiar els terrenys i els accessos o aconseguir el finançament necessari. El 23 de febrer del 1883 el municipi va acordar concedir el permís corresponent.

Ramon Salas i Ricomà, l'arquitecte de la plaça, i que també va ser arquitecte municipal, provincial i de l’Arquebisbat, era considerat el millor de l’època a la nostra ciutat. Era un gran urbanista i un coneixedor molt notable de les noves tècniques constructives.

La construcció de la plaça de braus va repercutir profundament en l’aspecte urbanístic de la ciutat. És una de les primeres grans obres del nou Modernisme a les comarques de Tarragona. La plaça de braus té un sentit eminentment artístic i arquitectònic.

Es va construir en un espai despoblat i en bona part dedicat a conreus i cases de camp. Concretament, el futur edifici s’ubicava sobre el que havia estat el fortí o baluard d’Orleans. Durant el transcurs de les excavacions es va trobar una columna romana que va ser cedida a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

La plaça disposa de tres pisos —els dos superiors coberts— i un redol de 55 m. La construcció és de murs de pedra blanca del país i verdugades de maó vermell; la façana és de planta poligonal de 48 costats i un diàmetre de 95 m. La seva capacitat era per a 17.000 espectadors. Les obres de construcció van concloure el 1883, i el mateix mes de setembre es va inaugurar.

En el decurs del temps ha patit diverses reformes estructurals, sobretot a causa de l'adaptació a les normatives de seguretat pública. La Guerra Civil hi va ocasionar danys molt importants i entre els anys 1941 i 1950 va ser reconstruïda per reparar els desperfectes. La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, va catalogar-la com a bé cultural d’interès local (BCIL).

Des de l’any de la seva construcció fins avui, la plaça de braus de Tarragona ha estat escenari d’espectacles de tota mena: curses de braus, circ, teatre, festivals, concerts, sardanes, capgrossos i manifestacions folklòriques diverses. I cada dos anys és la seu del Concurs de Castells.

Malgrat la seva gran capacitat d’aforament, la plaça de braus no tenia prou versatilitat en la celebració d’espectacles. Això era degut a la seva característica principal: ser un recinte descobert. El fred o la pluja feien minvar considerablement les seves possibilitats d’ús. Així, el juny del 2005 la Diputació de Tarragona va encarregar el projecte de remodelació i cobriment de la plaça de braus per adaptar l’edifici a les necessitats actuals tot respectant la seva arquitectura i història.