Esteu protegits contra el foc?

Els models urbanístics i les noves tendències de viure prop de la natura han portat que moltes edificacions (masies, cases aïllades, segones residències i urbanitzacions), s’ubiquin en indrets rodejats de forests. Aquesta morfologia urbanística ha ocupat l’espai proper a la massa forestal, desenvolupant un entorn de risc, tant per la possibilitat de produir ignicions per la proximitat de l’urbà al bosc, com per la probabilitat de patir un incendi forestal per l’exposició i la proximitat del bosc a l’estructura urbana.

Els incendis forestals modifiquen el paisatge i sobretot interfereixen amb la vida de les persones que viuen al món rural i/o als àmbits anomenats zones d’interfase urbana -forestal. Corresponen a les àrees de vegetació que voregen els assentaments, edificacions o instal·lacions que potencialment poden portar l’incendi cap a les immediacions de les edificacions. En el cas de les urbanitzacions poden transportar uniformement els incendis forestals cap a l’interior dels assentaments humans.

Badia (2015) definia el concepte d’interfase urbana i forestal com “tota aquella àrea amb assentaments urbans de qualsevol tipologia edificatòria que es troba en contacte amb combustibles forestals, és a dir, masses vegetals susceptibles de crema”.

Les zones d’interfície urbana-forestal mediterrànies es caracteritzen per tenir:

• vegetació forestal inflamable amb alt risc d’incendi forestal a tocar de les edificacions.
• material inflamable (combustibles sòlids) fabricat per l’home a l’entorn més immediat (barraques, cobertes d’emmagatzematge, electrodomèstics, mobiliari divers, separacions i tanques vegetals, etc.)
• materials i elements constructius de l’habitatge o edificació intrínsecs de les edificacions (impliquen propietats de reacció i resistència al foc dels materials constructius).

El paper de la zona urbana-forestal en els incendis forestals

Els incendis que tenen potencial per afectar simultàniament construccions i combustibles forestals o vegetació es coneixen com incendis interfase. Aquesta tipologia d'incendis es caracteritzen per propagar-se sobre un nou tipus de combustible: les zones d'interfase urbana-forestal.

Són incendis que es propaguen aprofitant la densitat de vegetació als jardins així com la continuïtat de càrrega de combustible entre bosc, la zona urbanitzada i el propi edifici. Es tracta d’incendis que constitueixen un problema creixent amb fortes conseqüències socials i econòmiques que poden afectar a persones, propietats i a l’entorn natural.

Què podem fer si vivim a les zones interfase urbana- forestal?

Cal crear discontinuïtats entre les edificacions i la massa forestal del seu voltant és una eina eficaç per millorar la seguretat de les persones, dels seus bens i dels equips d’extinció en cas d’incendi forestal (zones segures per bombers) a través de les franges de protecció contra els incendis forestals.

Correspon a una zona de protecció de 25 metres d’amplada, com a mínim, al voltant de les urbanitzacions, habitatges aïllats i/o edificacions situada a menys de 500 metres de superfície forestal. La franja de protecció ha de permetre disposar d’un àmbit de baixa combustibilitat; per tant, no pot tenir vegetació seca, l’estrat arbori ha d’estar amb poca densitat (menys de 150 peus per hectàrea) i amb discontinuïtat entre copes d’arbres i els arbustos han d’estar estassats.

S’han de considerar les espècies arbustives i arbòries que es prioritzen a l’hora de fer i mantenir una franja de protecció. Cal preservar les espècies inflamables per ser eliminades (pins, xiprers, estepes o brucs) i mantenir les que no perden fulles i acumulen aigua (garrics, alzines o llentiscles).

La Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals.

L’objecte de la Llei és establir mesures de prevenció d’incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals o en la franja de cinc-cents metres que els envolta.

DECRET 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, (objecte: desplegament de les mesures regulades a la Llei 5/2003)

Els ajuntaments han de determinar, mitjançant un plànol de delimitació, les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions afectades per aquesta llei. Correspon al ple de cada ajuntament d’aprovar aquest plànol de delimitació, el qual, un cop aprovat, s’ha de trametre al Servei de Prevenció d’Incendis del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

El contingut del plànol es detalla al DECRET 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana

Subjectes obligats

Comunitat de propietaris de la urbanització o per l’entitat urbanística col·laboradora corresponent, si no s'ha constituït cap, els propietaris de les finques de la urbanització responen solidàriament del compliment de les obligacions.

Les edificacions i les instal·lacions aïllades han d'ésser complertes pels propietaris respectius.

Obligacions

Les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions han de complir les mesures de prevenció d’incendis forestals següents:

• Assegurar l’existència d’una franja exterior de protecció d’almenys vint-i-cinc metres d’amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida que compleixi les característiques que s’estableixin per reglament.
• Mantenir el terreny de totes les parcel·les i zones verdes interiors a la franja de protecció en les mateixes condicions que s’estableixin per a les franges de protecció.
• Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d’accés, i les cunetes.

En relació amb els treballs de neteja si no els han fet els subjectes obligats, correspon al municipi de fer-los. El municipi pot establir la taxa per a la prestació d'aquests serveis d'acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals. Així mateix, corresponen al municipi les tasques de neteja dels vials i els camins interns i d'accés a la urbanització, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

A més a més, les urbanitzacions han de:

• Elaborar un pla d’autoprotecció contra incendis forestals que s’ha d’incorporar al pla d’actuació municipal, d’acord amb el Pla de protecció civil d’emergències per a incendis forestals a Catalunya (Infocat), segons el que estableix la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.
• Disposar d’una xarxa d’hidrants homologats per a l’extinció d’incendis que compleixi les característiques establertes per decret.

Els objectius de la franja de protecció perimetral, en cas d’incendi forestal, són:

• Crear una “oportunitat” per a la defensa de l’element vulnerable (una urbanització, edificació aïllada).
• Reduir la intensitat del foc forestal i permetre o facilitar les tasques dels serveis d’extinció.
• Limitar la propagació d’un incendi iniciat a l’element vulnerable (urbanització, nucli de població...) cap al bosc.

1. En pendents inferiors al 40%

El tractament a les franges de protecció ha de complir amb els requisits següents:

• Masses d'arbrat adult (ocupen un 20% o més de la parcel·la oberta i és ocupada per arbres amb més de 15 cm de diàmetre normal).
• A la franja de protecció l'arbrat s’ha d’eliminar de manera que no superi el 35% de la parcel·la; amb una distribució homogènia sobre el terreny.
• L'espai mínim entre troncs ha de ser de 6 metres, evitant sempre la continuïtat horitzontal entre capçades i restant les branques baixes esporgades a 1/3 de la seva alçada fins a un màxim de 5 metres.
• S’ha d’estassar l'estrat arbustiu de manera que aquest ocupi un màxim del 15% de la superfície, deixant mates aïllades separades com a mínim 3 metres entre elles.
• En zones amb matollar, bosc de rebrot i arbrat jove, s’ha de desbrossar de manera que la cobertura vegetal màxima admesa del total de matollar, bosc de rebrot i arbrat jove serà del 35% de la superfície i s’hi han de deixar peus aïllats separats com a mínim 3 metres entre ells.
• Cal prioritzar la permanència d’espècies de baixa inflamabilitat que dificultin l’inici i la propagació del foc, com ara: Olea europaea (olivera), Prunus avium (cirerer), Buxus sempervirens (boix), Pistacia lentiscus (mata), Pistacia terebinthus (noguerola), Rhamnus alaternus (aladern). Hedera hèlix (heura), Daphne gnidium (matapoll), Ruscus aculeatus (galzeran), Rubia peregrina (roja), Smilax aspera (aritjol), Viburnum tinus (llorer bord), Quercus sp. (garric, carrasca, surera, roure), Juniperus communis (ginebre), Arbutus unedo (arboç), Rhamnus lycioides (arçot), Rubus sp. (esbarzer), Ononis tridentata (ruac), Osyris alba (ginestó), Halimium sp. (esteperola), Atriplex halimus (salat blanc) i Tamarix sp. (tamariu).

Criteris per a la correcta selecció:

• No prioritzar les espècies que continguin olis essencials i altres compostos orgànics volàtils i altament inflamables.
• Prioritzar les espècies que mantenen les fulles verdes i un alt contingut hídric en els teixits durant l'estiu, les que presenten una menor relació superfície/volum (plantes d'estructura compacta) i les que generen poques restes fines.
• Afavorir les espècies, les fulles i les restes de les quals es descomponen amb més rapidesa i les espècies de fusta densa i alta capacitat calòrica, que necessiten absorbir una gran quantitat de calor abans d'encendre's.

2. En pendents superiors al 40% i barrancs

Les actuacions que s'hagin de dur a terme requereixen un informe tècnic de caràcter forestal signat per un/a professional amb titulació universitària forestal sobre les mesures necessàries per minimitzar els efectes de les actuacions sobre el terreny, que estableixi els tractaments i aclarides que cal efectuar a la franja, amb l'objecte d'evitar l'erosió, garantir l'estabilitat del terreny i garantir la protecció adequada de les persones.

L'amplada de la franja de protecció, que podrà ser diferent als 25 metres d'acord amb les característiques dels combustibles, pendents, orientacions i exposició a situacions d'alt risc d'incendi forestal.

El tractament i la disposició dels residus vegetals amb l'objecte de minimitzar l'erosió.

3. Tractament de vegetació: zones verdes i parcel·les interiors.

Amb l'objecte d'evitar un incendi de capçades que es propagui per l'interior de la urbanització cal talar els arbres adults (de més de 15 cm de diàmetre normal) la copa dels quals sobrepassi el límit de les parcel·les.

Les aclarides s'efectuaran de manera que la cobertura vegetal màxima admesa de coníferes i espècies mediterrànies del total de matollar, bosc de rebrot i arbrat serà del 35% de la superfície de la parcel·la, evitant la continuïtat vertical entre l'arbrat adult i el matollar i amb una separació mínima de 3 metres entre peus.

La franja exterior de protecció es mesura des del límit exterior de les parcel·les situades al perímetre de les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret.

Les zones verdes o vials perimetrals existents a partir del límit esmentat es poden computar com a part de la franja exterior de protecció.

L'accés per a la realització de les franges de protecció es fa sempre que sigui possible a través de la xarxa viària de la urbanització mateixa. En cas que s'hagi de passar per les finques veïnes, l'afectació ha de ser la mínima possible i prenent en consideració les indicacions del/de la propietari/ària.

En el cas que els terrenys inclosos a la franja exterior de protecció no pertanyin a la urbanització i s'hi estableixi una servitud forçosa per efectuar els treballs de neteja necessaris, els/les propietaris/àries dels terrenys inclosos a la franja tindran dret a una indemnització per part dels subjectes obligats d'acord amb la Llei 5/2003.

Els vials, tant els interns com els d'accés, i les cunetes s'han de mantenir nets de vegetació seca per tal de permetre l'entrada de manera segura, la sortida i la circulació de qualsevol tipus de vehicles en qualsevol situació.

Per tal que no s'acumuli vegetació seca, els vials esmentats han de tenir una zona d'1 metre, comptada a partir del seu extrem exterior, lliure de vegetació arbustiva, herbàcia seca i de restes vegetals morts. Pel que fa a la vegetació arbòria no podrà suposar la continuïtat entre les capçades d'ambdues bandes de la via, com tampoc la de la massa forestal que confina a cada banda.

Els residus produïts per la poda i altres treballs sobre la vegetació forestal es tracten d'acord amb alguna de les operacions següents:

• Triturat fins a obtenir restes menors de vint centímetres i repartiment uniforme sobre el terreny.
• En cap cas poden romandre restes no triturades sobre la vegetació de la zona.

En els terrenys inclosos en la franja de protecció que no pertanyen a la urbanització, s'hi estableix una servitud forçosa per a accedir a aquesta i fer-hi els treballs de neteja necessaris.

L'accés als terrenys inclosos en la franja de protecció ha d'ésser durant el temps estrictament necessari per a la realització de treballs de neteja, que s'ha de fer pel punt menys perjudicial o incòmode per a les finques gravades i, si és compatible, pel punt més convenient per a les finques beneficiàries.

La servitud d'accés dóna dret a una indemnització a càrrec dels subjectes obligats, que consisteix en el valor de la part afectada de la finca servent i la reparació dels perjudicis que el pas pugui ocasionar.

En el cas que no es permeti l'accés a una finca, es pot dur a terme, quan s'escaigui, l'execució subsidiària dels treballs de neteja que siguin necessaris.

Sens perjudici de la taxa, els municipis poden establir preus públics per la prestació dels serveis (treballs de neteja).

Els ajuntaments poden establir, de conformitat amb la normativa reguladora de les hisendes locals, els instruments econòmics necessaris per al cas que executin subsidiàriament les actuacions previstes al Decret 123/2005

Si hi ha tallada d’arbres, cal fer una comunicació d’aprofitament forestal: tallada en compliment de la normativa de prevenció d’incendis. És un tràmit telemàtic i no cal esperar resposta de l’Administració.

• Comunicar un aprofitament forestal amb finalitat no comercial

• Comunicar un aprofitament forestal amb finalitat comercial

Sempre cal emprar materials poc inflamables i combustibles amb materials com la fusta tractada o massissa, alumini i acer, metacrilat i policarbonats, pedra, ferro forjat, etc.

1. Xemeneies i altres sortides de fum (incloses les barbacoes)

• Mantenir-les netes de sutge sempre

• Han de tenir instal·lades reixes de diàmetre petit o apagaguspires

2. Cobertes i porxos

• Recomanable usar materials com les teules i les estructures metàl·liques i evitar altres com les teles asfàltiques, el canyís, el bruc i la fusta sense tractar

• En les bigues de fusta i altres estructures és preferible que no sobresurtin de la façana, o que en tot cas, es protegeixin amb malles metàl·liques.

• Tria de teulades i porxos inclinats que no ocasionin acumulacions

• Important tenir la teulada i els canals d’evacuació d’aigües netes, eliminant l’acumulació de material vegetal. Les canaletes no haurien de ser de plàstic

• Les claraboies és recomanable que siguin de doble vidre

3. Finestres i portes exteriors

• Triar-les amb sistemes de tancament hermètic i amb rivets protectors per evitar corrents d’aire i doble vida

4. Exterior dels habitatges

• Mantenir el mobiliari en bon estat

• Si teniu casetes prefabricades, caravanes o cotxes a les vostres parcel·les, no haurien d’estar a sobre de vegetació i cal evitar que aquesta hi creixi

• És recomanable que l’espai d’aparcament de cotxes no sigui adjacent a la vegetació ni a l’habitatge

5. Les barbacoes

• Poden ser un focus d’ignició i escampar un gran incendi forestal

• S’han de posar annexes a la paret de l’habitatge i sobre terra adequat (formigó, rajoles o similars), allunyades de vegetació i amb un punt d’aigua proper

• No s’han de fer servir els dies molt ventosos, de molta color o de risc extrem d’incendi

6. Emmagatzematge de materials combustibles

Cal un tractament específic per aquest tipus d’elements, comuns a l’entorn dels habitatges:

• Piles de llenya, acumulació d’andròmines de fusta o plàstic, materials de pintures i similars

  • Cal ubicar-los separats dels habitatges, de la vegetació i altres elements inflamables i si és possible emmagatzemats adequadament en recintes aïllats i protegits

• Dipòsits de gas, quadres elèctrics, motors i tancs de combustibles de gas i líquids inflamables (gasoil o gasolina)

  • Cal afegir del cas anterior que estiguin ventilats i preferentment soterrats. Serà necessari fer revisions de control

7. Punts d’aigua per extincions

• És imprescindible que disposeu d’un punt de presa d’aigua als exteriors dels habitatges

• El més fàcil és disposar d’una mànega flexible que permeti cobrir la volta de les edificacions

• Les motobombes no elèctriques són una eina molt útil en cas d’incendi per remullar la zona annexa a les cases, en cas d’incendi

Entre el 15 de març i el 15 d'octubre, queda totalment prohibit en els terrenys forestals (poblats o no per espècies arbòries) i en la franja de 500 metres que els envolta:

• Encendre foc, sigui quina en sigui la finalitat.
• No es poden cremar restes de jardineria ni fer focs d'esbarjo. Queda exclosa de la prohibició, dintre de les parcel·les de les urbanitzacions, la utilització dels fogons de gas i de barbacoes d'obra amb apagaguspires.
• Llençar objectes encesos.
• Abocar escombraries i restes vegetals que puguin ser causa de l'inici d'un foc.
• Llançar coets, globus, focs d'artifici o altres artefactes que continguin foc, incloses les burilles.
• La utilització de bufadors o similars.

Les tanques vegetals i els jardins de les edificacions situades en l’espai interfase urbà forestal són espais que cal tenir en compte en la prevenció i gestió dels incendis forestals.

L’elecció d’espècies i l’estructura del conjunt de la vegetació, així com el seu  manteniment són aspectes clau per dificultar la propagació d’un incendi.

Per transformar els jardins en espais de defensa davant del risc d’incendi s’ha d’intentar utilitzar espècies vegetals que tenen un menor índex d’inflamabilitat i combustibilitat, crear una estructura vegetal horitzontal i vertical discontínua, mantenir la seva humitat dins de les possibilitats actuals, cal dir que totes les espècies poden cremar-se si tenen les condicions adequades, per tant, la jardineria jugar un paper important perquè pot influir en el contingut d’humitat, l’estructura i  forma de l’espècie amb la poda.

Recomanacions:

• EMPRAR: espècies que emmagatzemen més contingut d’humitat a les fulles i la tija de forma natural (plantes suculentes), espècies que mantenen un alt contingut d’humitat amb reg limitat, espècies que creixen lentament i necessiten poc manteniment, espècies llenyoses de fusta densa que són més resistents al foc a causa de la baixa conductivitat tèrmica.

• NO UTILITZAR espècies vegetals que acumulin material llenyós mort a l’interior, o les que tinguin un gran contingut en olis essencials, resines i altres components altament volàtils com ara Farigola, Romaní, Bruc. Evita les espècies vegetals més inflamables i/o combustibles a l’entorn de ca teva. Aquestes poden afavorir la velocitat i intensitat de propagació del foc com ara, Pi blanc (Pinus halepensis), Xiprer (Cupressus sempervirens), Xiprer blau (Cupressus arizonica), Llorer (Laurus nobilis), Tuia (Thuya plicata), Eucaliptus (Eucalyptus sp.).

• RETIRAR la vegetació morta o seca cada vegada que s’acumuli. És recomanable triturar la restes, si no es pot retirar les restes cal fer piles petites i aïllades per evitar que hi hagi vegetació seca escampada pel terreny.

Les tanques

Les tanques, constitueixen un problema greu i estan freqüentment associades a la iniciació i propagació del foc dins de les urbanitzacions i la destrucció de propietats. Els tractaments de jardineria intensius sobre les bardisses amb fins estètics comporten l'acumulació de material fi mort dins de l'estructura dels mateixos, incrementant així la calor emesa i la intensitat de les flames en cas d'ignició. Evitar tancaments de materials inflamables, així com les plantes que propaguen més foc al jardí com per exemple el xiprer.

Les tanques són estructures que normalment formen línies contínues, emprades sobretot per delimitar les propietats, per resguardar- les del vent, per aportar intimitat i per complir certes funcions paisatgístiques. Les tanques vegetals o bardisses poden esdevenir corredors de combustible i vectors de propagació del foc i una via d’arribada d’un incendi a ca teva. Per això, és convenient evitar que estiguin fetes de material vegetal que transmeti el foc ràpidament, com seria el cas de material fi, sec i mort, cal evitar podes que fomentin l’acumulació i espessor de material vegetal mort a l’interior. Es recomana fer tanques amb material de baixa inflamabilitat i combustibilitat per a prevenir la propagació del foc. Per exemple, una bona opció són els murs de pedra, sols o combinats amb vegetació discontínua. També, assegura’t que la línia que formen les tanques no entri en contacte directe amb les parets exteriors i cobertes de ca teva, així com amb altres materials combustibles.

 

 

 

Pots descarregar-te el següent material de divulgació per a la prevenció d'incendis:

- Cartell

- Fulletó informatiu