El convent de Sant Joan, declarat  Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l'any 2007, és un edifici d'estil barroc, bastit el 1734, que durant la Guerra del Francès fou decomissat per l'exèrcit invasor i utilitzat com a hospital de guerra i dipòsit d'armament. El 1814 hi tornaren les monges hospitalàries de Sant Joan de Jerusalem. Fou incendiat durant la Guerra Civil i posteriorment restaurat per les monges, que l'abandonaren el 1967. Després es convertí en el Casal Tortosí i en l'actualitat acull també l'Institut de Serveis Socials (a la planta baixa) i l'Escola d'Art i Cultura de la Diputació a Tortosa (a la primera i segona planta).

Característiques de l'edifici

El costat septentrional de la plaça de Sant Joan està definit pel conjunt del convent i l'església de Sant Joan de Jerusalem, que té com a límit posterior la muralla medieval del segle XIV.

El convent, fortament restaurat després d'haver estat cremat i assaltat l'any 1936, s'articula entorn un pati central, i presenta tres pisos. D'aquest sector es mantenen els originals de la façana, amb els balcons, les finestres i les portes de llinda. El pati i el claustre està envoltat d'una galeria que, sent present als tres nivells, forma una arcada de mig punt amb pilars rectangulars de senzilla base i capitell motllurat i amb sostre d'embigat de fusta.

Història

El convent pertanyia a les religioses de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que van arribar a Tortosa el 1579 procedents del monestir de Santa Maria de la Ràpita. En un primer moment es van establir a l'antic convent dels Trinitaris, al barri de Remolins, fins que es va aixecar el nou edifici, entre el 1580 i el 1586. A inicis del segle XVIII, l'any 1709, es va haver d'enderrocar el convent pel seu estat ruïnós, i les monges es van traslladar temporalment a la Casa Caspir, al carrer de la Llotja. Finalment, el 1734 es van traslladar a l'actual convent de Sant Joan, si bé l'església no es va finalitzar fins al 1777. L'any 1900 les monges van adquirir l'espai posterior del convent, on hi ubicaren el cementiri.

L'església va patir un incendi l'any 1936,i no es va poder obrir al culte fins el 1956. Finalment, cap al 1971 les monges es van traslladar al País Valencià, i el convent va passar a mans públiques. Així, l'any 1987 s'hi va instal·lar l'Escola d'Art.