La Diputació va adquirir l'edifici l'any 1969 i el va rehabilitar l'any 1971. Qualificat com a bé de domini públic, el 1976 el Ministeri d'Educació i Ciència el va incloure en la declaració de monument historicoartístic del nucli antic de la ciutat de Tortosa, i més tard la Generalitat de Catalunya el va declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

Disposa d'un pati interior amb escala coberta d'accés a les plantes, i galeria d'arcs rebaixats i fines columnes al primer pis; i façana amb porta d'accés al pati mitjançant un arc de mig punt amb grans dovelles.

La façana presenta tres nivells: el de planta baixa i l'entresol, de carreus de pedra en estat original, amb portal adovellat de mig punt, tres finestres amb esplandit i emmarcaments motllurats amb culs de llàntia; el nivell principal, amb carreus més petits i força restaurats, i tres finestrals allindanats moderns oberts; i el nivell de les golfes, separat per una senzilla motllura horitzontal i de mur arrebossat, on s'obre una arcada de finestres d'arc escarser separades per petites motllures classicistes. El ràfec és de fusta, sobre caps de biga treballats amb motllures senzilles.