Dues escultures emblemàtiques de l'artista Julio Antonio, considerat un dels grans renovadors de l’escultura moderna a l'Estat, s'exposen des de fa pocs dies al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), gràcies a un acord amb el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT), propietari de les peces. Es tracta dels bronzes 'Venus Mediterrània' (1912) i 'Autoretrat' (1909). Pel que fa a la primera obra, s'incorpora al fons del Museu Nacional durant un període de 5 anys, prorrogable fins a un termini màxim total de 10 anys. I quant a l'autoretrat, es tracta d’un préstec temporal amb una durada d’un any amb motiu de la commemoració, l'any 2019, del centenari de la mort de l'artista.
L'exposició d'aquestes dues obres al Museu Nacional s'emmarca en el projecte de difusió de l'artista de Móra d'Ebre amb motiu del centenari de la seva mort, una efemèride que ja va motivar la celebració de diferents activitats sobre la seva figura i obra al llarg de l'any passat. Aquesta commemoració esdevé una nova mirada revisada de l’artista des de la contemporaneïtat, i no només pel que respecta a la demarcació de Tarragona, sinó també a tot Catalunya. En aquest sentit, el MAMT aposta per continuar reivindicant el protagonisme de Julio Antonio en el marc de la història de l’art català, estatal i internacional. Així mateix, destaca la importància que representa la presència de l’obra de Julio Antonio a les sales del Museu Nacional, testimoni de l'art català des de l’època medieval fins a final del segle XX.
Julio Antonio
Antonio Rodríguez Hernández (Móra d’Ebre 1889 - Madrid 1919), conegut artísticament com a Julio Antonio, va néixer a Móra d'Ebre el 1889. Les seves primeres classes d'escultura les va rebre a l'Ateneu de Tarragona, i a Barcelona al taller de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. Als 18 anys es trasllada a Madrid, pensionat per la Diputació de Tarragona, i treballa en el taller de Miquel Blay Fàbregas, un dels escultors més importants d'aquest període a Madrid. Amb Miquel Viladrich Vila, munta el seu primer taller.
El 1908 modela la seva primera obra important María, la gitana, on ja demostra la seva gran personalitat i trenca amb l'escultura pròpia de l'època. Després d'un viatge per Itàlia, torna a Espanya, i al poble d'Almadén (Ciudad Real) fa una sèrie de retrats anomenats Bustos de la raza, on hi representa gent del poble. Dins els monuments que va realitzar destaca el de Monument als Herois de 1811, situat a la Rambla Nova de Tarragona. Va ser un treball que li va durar anys, des de 1910 fins a la seva mort, l'any 1919, i no s'inaugurà fins al 1931. La seva darrera obra per encàrrec va ser el Mausoleu Lemonier (1916/1919), un monument funerari que va adquirir la Diputació de Tarragona, actualment al fons del Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT). Julio Antonio va morir als 30 anys a causa de la tuberculosi, i va rebre sepultura al cementiri de l'Almudena de Madrid. Des de principis de l'any passat, les seves despulles reposen en un mausoleu del cementiri de Móra d'Ebre.
La Diputació de Tarragona va rebre, l’any 1968, el llegat d’una gran part de l’obra de l’escultor Julio Antonio, que és compartida amb el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Les obres rebudes van esdevenir un dels pilars mes importants per la creació del MAMT, el 1976.
