Què en fem de l’excedent alimentari de les produccions agrícoles? Com podem reduir-lo? Poden donar-los una una segona vida i obtenir un benefici directe per a la societat? Aquestes són algunes de les qüestions que es debaten al voltant del malbaratament alimentari a nivell mundial.
A Europa, com a la resta del món, la pèrdua d'aliments és encara un repte no resolt. En aquest sentit, la UE i els seus Estats membres es comprometen a assolir els objectius de reducció de pèrdues i malbarataments d'aliments adoptats per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a part de l'Agenda per al Desenvolupament Sostenible 2030. En aquest marc, la Unió Europea aporta recomanacions d’actuació a través de la Plataforma de la UE sobre Pèrdues i Malbaratament d’Aliments.
Segons es fa constar en aquest document l'objectiu principal de la prevenció del malbaratament d'aliments hauria de ser actuar en l'origen limitant la generació d'excedents d'aliments en cada etapa de la cadena de subministrament d'aliments (és a dir, producció, processament, distribució i consum) i, si es produeix aquest excedent, recuperar-los i garantir-ne el seu ús.
A més, estableix la cooperació de diferents actors implicats, ja siguin públics o privats, com un factor clau en la recerca de solucions i insta a ajudar les pimes a integrar la prevenció del malbaratament alimentari en el seu model de negoci. Sota aquesta premissa neix el projecte SOULFOOD, amb entitats de 4 països diferents (Lituània, Romania, Grècia i Espanya) que treballen per a un objectiu comú, tot compartint les seves realitats i particularitats.
Les fases inicials del projecte SOULFOOD s’han centrat en entrevistes qualitatives amb productors locals dels països que en formen part, amb l’objectiu de comprendre els reptes, els requisits i les expectatives específiques i recollir els punts de vista que guiaran el desenvolupament d'una eina digital que contribueixi a reduir la pèrdua d'aliments i a facilitar les connexions amb les iniciatives socials.
L'anàlisi dut a terme constata que hi ha una gran demanda i potencial per a una solució digital innovadora que pugui abordar la situació de pèrdua d'aliments i donar resposta alhora a les necessitats de col·lectius vulnerables. En aquest sentit, el 45% de la població en risc de pobresa a Grècia no es pot permetre menjar equilibrat, 34% a Romania i 25% a Lituània. Mentre que a Espanya les taxes són més baixes (12% del persones en risc de pobresa no poden permetre's un àpat equilibrat), encara són rellevants, sobretot a les zones urbanes.
El projecte SOULFOOD, doncs, avança segons el calendari previst per aportar una eina al sector agroalimentari que li permeti ser més sostenible.
