El món de Gonzalo Lindín (Oviedo, 1920 – Tarragona, 1999) queda recollit en una esplèndida obra rica en colors i formes que configuren el llenguatge propi de l’artista. La investigació metafísica que Lindín fa del paisatge el porta cap a una recerca de l’abstracció a partir de visions aèries del Camp de Tarragona.

En aquest paisatge, l’artista no fa una còpia de la realitat, sinó que ens presenta una visió pròpia, abstreta, d’una vista aèria d’un paisatge on encara podem reconèixer certs elements com camps llaurats, marges, capçades d’arbres o camins que estructuren la composició.

En aquesta obra l’abstracció i la figuració conviuen en perfecta sintonia. L’ús gairebé expressionista que Lindín fa del color concentra tota la força de l’obra en el seu centre, mentre que irradia cap a l’exterior del llenç com si hi hagués una voluntat de créixer, d’expandir-se, reflex de la immensitat del paisatge i de la impossibilitat de poder abastar-lo totalment.

Més informació sobre l’autor