Pradell de la Teixeta
Pradell de la Teixeta és un dels dos municipis del Priorat de la Baronia d’Escornalbou, junt amb la Torre de Fontaubella. Està situat a l'extrem oriental de la meitat meridional de la comarca i limita en gran part amb el Baix Camp. Al nord, limita amb Porrera (meitat occidental) i amb Alforja, del Baix Camp (meitat oriental). A l’est, amb Duesaigües i l'Argentera, també del Baix Camp. Al sud, amb la Torre de Fontaubella, i a l’oest, amb Marçà, Falset i Porrera, de sud a nord.
Actualment compta amb 152 habitants i una superfície de 21,83 Km2. Es troba en una altitud de 463 metres. El topònim d’origen medieval, descriptiu de les característiques del lloc on és la població: un pradell (prat petit) a prop del Coll de la Teixeta. El mot teixeta (teixeda) designa un bosc de teixos, una espècie d’arbres sobretot centreeuropeus que es donen aquí gràcies a l'alçada del lloc.
És un terme majoritàriament situat en un pla inclinat, que té les màximes elevacions a llevant, a la Serra de Pradell, que separa el Priorat del Baix Camp. La inclinació va decantant el terme cap al Priorat, a la zona de Falset. El territori té cims destacats com el Puig de la Font i el Puig dels Espinós. Actualment poc més de la meitat del terme resta erma, ocupada per bosc, garrigues i rocalls. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura. Destaca l'avellaner i, en un segon terme les oliveres, la vinya i els ametllers. Antigament s'hi havien explotat un parell de pedreres de guix, que varen tancar per la seva baixa rendibilitat.
A la sortida de l’històric túnel de l’Argentera
El terme el travessa pel sud la línia de ferrocarril de Tarragona a Móra la Nova i Saragossa. L’Estació de Pradell de la Teixeta queda dins del terme, i es troba just a la sortida de ponent del conegut túnel de l'Argentera. Aquest túnel va ser construït per l'enginyer Eduard Maristany i Gibert, el qual va rebre de mans del rei Alfons XIII el títol de Marquès de l'Argentera, i va ser el més llarg de l’Estat espanyol fins el 1957
Pradell de la Teixeta va pertànyer inicialment al municipi de Garcia, però aviat va passar a formar part del monestir de Sant Miquel d’Escornalbou. El 1195 fou entregat a Pere de Déu amb la condició que s'ocuparia de la seva repoblació i defensa. La repoblació va ser ràpida i el poble va créixer en importància. La població fou ocupada per les tropes franceses durant la Guerra del Francès. L'església va ser saquejada i hi moriren alguns habitants que s'havien refugiat al temple. La zona va tenir una forta activitat de bandolerisme durant el segle XIX.
L'església parroquial està dedicada a Santa Maria Magdalena. Es tracta d'un edifici d'estil neoclàssic, construït el 1774 sobre un antic temple romànic. Té planta de creu amb capelles laterals i cor. No queda cap element artístic destacat al seu interior, ja que foren destruïts durant la Guerra Civil Espanyola 1936. A la zona, concretament a l’avenc del Rabassó, es troben diversos jaciments prehistòrics, com el sepulcre trobat el 1926, que contenia diverses eines i objectes. En l’anomenada cova de les Quimeres es trobaren sis sepulcres del període neolític. Cal tenir en compte alguns racons naturals com la Cova del Rector (de grans dimensions) i l’Avenc o Cova del Petitot. Consta també d’un gran patrimoni de construccions de pedra seca com ara cabanes i cisternes, algunes d’elles emmarcades dins les rutes de pedra seca existents.
Pradell celebra la seva festa major el tercer cap de setmana de juliol, coincidint amb la festivitat de Santa Maria Magdalena. La segona Festa Major està dedicada a Sant Miquel Arcàngel i se celebra el dissabte després de Sant Miquel, el 29 de setembre.
A Pradell de la Teixeta s’hi arriba per carretera des de Reus per la N-420 fins la cruïlla amb la TV-3223 (passat el Coll de la Teixeta), i des de la Torre de Fontaubella (per Colldejou i Mont-roig) per la TV-3223. De de Falset s’hi arriba des de Falset per la N-420 fins la cruïlla amb la TV-3223. També hi ha baixador de la línia de ferrocarril Madrid-Barcelona.
