Colldejou

Colldejou és un municipi de la comarca del Baix Camp, que es troba al límit amb el Priorat, al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou, que amb els seus 914 metres és un punt de referència de l’excursionisme del Camp de Tarragona. Limita amb l’Argentera al nord, Vilanova d'Escornalbou a l’est, Pratdip al sud i Mont-roig del Camp al sud-oest. A la zona frontera del Priorat té com a veïns la Torre de Fontaubella al nord, Marçà i Capçanes a l’oest i Pradell de la Teixeta al nord-oest. Al sud-oest limita amb Tivissa, a la Ribera d'Ebre.

Actualment Colldejou té 176 habitants en un terme municipal de 14,48 km2 i una altitud de 431 metres. Una part del seu terme, la vall de Maçanes, pertany al Priorat geogràfic, i enllaça amb el Camp a través del Coll del Guix, de 640 metres d'altitud. Al seu voltant hi ha pics, com ara les Perdigotes, de 713 metres d’altitud, o les costes del Jau, de 629 metres.

El terme és molt muntanyós, fet que determina que la vila tingui uns terrenys desnivellats i poc aptes per al treball agrícola. Tres quartes parts són ocupades per bosc i pasturatges. La seva població viu principalment dels serveis i l’agricultura ha deixat de ser la principal font econòmica. Actualment s’hi elaboren formatges de cabra provinents d’una explotació artesanal. S'han perdut les indústries del carbó i del guix que hi havia hagut fins fa unes dècades.

A la Mola de Colldejou, coneguda pels habitants de la comarca només com La Mola, hi ha documentada una ascensió d'un grup de reusencs membres del Centre de Lectura el 18 de juliol de 1860 per a observar-hi un eclipsi solar. Aquesta va ser la primera excursió reusenca documentada i una de les primeres de Catalunya, tot i que el mòbil va ser més científic que esportiu.

Es creu que la zona ja va estar habitada durant la prehistòria, tal com sembla indicar les eines de pedra que s’han trobat dins del terme municipal. L'origen del municipi no està clar: mentre que algunes fonts indiquen que és en una alqueria sarraïna. Eduard Toda li atribueix un origen romà i cita un document de 1172 que fa referència a un Collem Jugui. L'origen més acceptat és que fa referència a una descripció del relleu que recorda la forma corba del jou.

Colldejou apareix per primera vegada documentat en 1154 en una butlla emesa per Anastasi IV. Va passar a les mans del monestir de Sant Miquel d'Escornalbou el 1197 per cessió d'Albert I de Castellvell, titular de la Baronia de Castellvell. El 1203, Arnau de Ribes cedia també a Escornalbou el Monjou, conegut ara com La Mola. Amb això, el municipi quedava a les mans de l'església i integrat a la Baronia d’Escornalbou. Va formar part de la Comuna del Camp des de 1586 fins a 1669. El segle XVIII li fou pròsper econòmicament i pel que fa a la població, ja que Colldejou va passar de 77 habitants el 1719 a 254 el 1787. A mitjan segle XIX, la vila tenia cultius de blat, ordi, llegums, vi, patates, ramats d'ovelles i de cabres, arnes i també s'hi produïa aiguardent.

Entre els llocs d’interès de Colldejou, destaquen l’església parroquial de Sant Llorenç, acabada el 1864, d’amples dimensions i amb un campanar octogonal i contraforts, i la capella de la Mare de Déu de les Malalties, al mas de Magrinyà. Al terme s’han trobat eines de pedra polida d’època prehistòrica. Queden encara visibles algunes restes de la muralla que va envoltar la població, construïda durant les Guerres Carlines i restes d'un fortí de la mateixa època es troben vora La Mola.

Colldejou celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç. festa major d'hivern té lloc el 23 d'octubre, festivitat de Sant Rafael.

L'única via de comunicació per arribar a Colldejou és la carretera local T-322, que va de Mont-roig del Camp a la Torre de Fontaubella.