L'Argentera

L'Argentera és un poble situat a 344 metres d’altitud, a la zona central de ponent del Baix Camp. Actualment compta amb 124 habitants i un terme força reduït, amb una extensió de 10,12 km2. Està situat al vessant oriental de la serra del mateix nom, envoltat pels municipis de Duesaigües pel nord-est, Riudecanyes  per l’est, Vilanova d'Escornalbou pel sud-est, Colldejou pel sud-oest, la Torre de Fontaubella per l’oest i Pradell de la Teixeta pe nord-est. El terreny és esquerp i sec. Hi predomina la garriga i els boscos de pins i alzines. L'existència d'una extensió reduïda de terres dedicades al conreu ha fet que la ramaderia hagi esdevingut d'importància primordial a la zona, sobretot l'avicultura i la cria de bestiar porcí i oví. El municipi comprèn també l’antic terme de la Trilla, que, segons la tradició, era l'antic magatzem i lloc de treball metal·lúrgic, d’on s’extreia barita i plom. Actualment és un gran mas, situat al fons de la vall.

Es creu que l’Argentera va ser fundada pels romans, que hi van explotar la galena. Abandonat més tard, fou part de les terres donades vers el 1162 a Albert de Castellvell, senyor de Siurana. El poble existia ja el 1178, i s'havia construït una església romànica que amb el temps va quedar al mig del poble i fou abandonada, quedant rodejada pel cementiri. Va ser redescoberta el 1918 per Eduard Toda, que la va comprar per a utilitzar els materials per a la restauració del castell d'Escornalbou. El segle XIII va quedar integrat dins la baronia d'Escornalbou. El 1339 va passar a formar part de la Comuna del Camp. El 1348 l'arquebisbe de Tarragona Sanç López de Ayerbe, baró d'Escornalbou, va contractar l'explotació de plom i argent al Puig Rodó, i durant uns 50 anys les mines van estar en explotació. En aquesta època les esglésies de Duesaigües i Les Valls eren sufragànies de l'Argentera.

A finals del segle XVIII va arribar als 219 habitants i al segle XIX la població va baixar inicialment, però es va recuperar després i va arribar a més de 300 habitants el 1857. Després va patir una baixada (260 habitants el 1877), i es va recuperar altre cop fins als 476 habitants de 1887; després d'això la població va anar a la baixa.

Un dels punts d’interès de l’Argentera és l'església de Sant Bartomeu, construïda el 1750 on anteriorment s’havia bastit l'abadia. Té una senzilla façana barroca. El retaule d’aquest estil que va daurar Pau Montserrat de la Selva va ser cremat l'any 1936, i només se’n va salvar l’antiga imatge de Sant Bartomeu que presideix l’altar actual. Va contenir, a partir del 1838, una bona part dels objectes de culte retirats d'Escornalbou.

Eduard Toda va restaurar parts del municipi mentre realitzava reformes al castell monestir d’Escornalbou. A Toda es deu la restauració de la Casa Cabrer, amb dovelles de pedra vermellosa, així com la construcció del nou cementiri, usat per primera vegada el 1919. Es va construir per substituir el cementiri parroquial, situat al centre del poble i a la vora de l’antiga església. Aquest nou cementiri és una reproducció a escala reduïda d'un cementiri de París. El 1950 el poble va dedicar un  monument a Eduard Toda, obra de l’escultor reusenc Modest Gené.

Un altre punt d’interès es la Font Vella. No se’n sap l’origen concret, però si que l’any 1907 s’hi va realitzar una reforma perquè l’aigua que sortia de la mina es recollís en un dipòsit construït. L'aigua d'aquesta font era la que s'utilitzava a les cases abans de canalitzar l’aigua d’aquestes. Al costat de la font hi ha els rentadors que aprofitaven la mateixa aigua.

El fet més notable del segle XIX va ser la construcció, sota la direcció d'Eduard Maristany i Gilabert, del túnel de ferrocarril de l'Argentera, dit també de la Torreta o de la foradada de l'Argentera, de 4.043,75 metres de llargada, per la companyia Madrid-Saragossa-Alacant. A la seva època, es va tractar d'una important obra d'enginyeria, per la qual cosa el rei Alfons XIII va atorgar el títol de Marquès de l'Argentera a Eduard Maristany l'any 1918. L'obra va començar l'octubre del 1883 i es va inaugurar el 1890. Va ser el més llarg de la península ibèrica fins el 1957.

L’Argentera celebra la seva Festa Major el 24 d’agost per Sant Bartomeu.

A l’Argentera només s’hi pot arribar per carretera, concretament per la T-343. Des de Reus s’hi accedeix per la N-420, des d’on s’agafa la carretera local T-313 fins a Duesaigües, on ens desviem cap a la T-343, una carretera que segueix cap a Vilanova d’Escornalbou. Abans, trobareu l’accés al castell monestir d’Escornalbou.