Duesaigües

Duesaigües és un poble de l’interior del Baix Camp de carrers curts i costeruts, situat en la confluència entre dos barrancs , als quals deu el seu nom. Són el barranc d’Enseula i el barranc dels Masos, salvats des de 1893 per un viaducte que agafa el nom del segon barranc i té una alçada màxima de 36 metres. Va ser declarat element del Patrimoni Industrial de Catalunya. El terme de Duesaigües és travessat per la línia de ferrocarril de Tarragona a Saragossa, per Reus i Móra la Nova, i disposa d'un baixador en servei.

A Duesaigües actualment viuen 245 persones i el poble està situat a 268 metres. El terme té una extensió de 13,51 Km2, i està envoltat pels de l'Argentera al sud-oest, Riudecols al nord-est, Alforja al nord-oest, per la banda del Camp, i per la banda del Priorat, per Pradell de la Teixeta, a l'oest. Es troba al peu de les serres de l'Argentera i de Pradell, de 773 metres, a prop de Puigcerver i a tocar del Puigmarí, de 659 metres abans d’ésser anivellat el seu cim per una empresa d'extracció de terres i per les Freixes, de 788 metres i que és el punt més alt del terme, a tocar del d'Alforja. La població és bàsicament agrícola i el principal conreu l’avellaner, seguit per l’olivera i l’ametller.

Entre els seus principals punts d’interès, destaca l’església d’estil renaixentista dedicada a Santa Maria. Està documentat que ja existia al segle XIV, però va ser renovada sobre l'antiga i beneïda el 1753. També les recomanable la visita a les fonts del Barrancó, als afores del poble, i de la Vilamanya, situada al camí que ens porta al Castell Monestir Sant Miquel d'Escornalbou. I també el pantà de Riudecanyes, situat a només quatre quilòmetres del municipi.

Eduard Toda és fill il·lustre de la vila

Duesaigües va formar part des de finals del segle XII de la baronia d'Escornalbou, que més tard, al segle XIII, va passar a pertànyer a l'arquebisbat de Tarragona. El 1354 l’arquebisbe Arnau Sescomes va concedir a Duesaigües autorització per a construir uns església, ja que fins aquell moment els vilatans anaven a l’església de l'Argentera. Durant la guerra contra Joan II, el maig de 1461, el poble va ser escenari d’una entrevista entre l’arquebisbe Pere d'Urrea i el comte de Prades, que volien reclutar gent per a lluitar a favor del rei. També va formar part de la Comuna del Camp, de la qual era membre el 1563 i probablement abans. El 1710 es va declarar a favor de l'arxiduc Carles. El 1810 la vila fou saquejada per l'exèrcit napoleònic, junt amb l'Argentera i Riudecanyes. Durant el Trienni liberal, un grup de malfactors actuava per les muntanyes del voltant, atribuint-se idees absolutistes. El 1925 Eduard Toda i Güell va regalar al poble les aigües de la font de Vilamanya, motiu pel qual fou nomenat fill il·lustre de la vila. Des de primers del segle XX s'hi van explotar pedreres de granit, i mines de galena. I fins als anys 1970 també mines de barita.

Amb el pas dels anys, aquesta localitat ha esdevingut un important centre d'estiueig, ja que compta amb una climatologia idònia, proximitat al mar, línia d'autobús amb Reus, i estació de Duesaigües-l’Argentera. Com a equipaments cal esmentar un gran camp de futbol, i una piscina municipal.

La festa major se celebra el 15 d'agost en honor a l'Assumpció de la Mare de Déu. Fins fa trenta anys se celebrava per sant Cosme i sant Damià, els 26 i 27 de setembre, diada dels Sants Metges, que són els patrons del poble, festa que ara s'està recuperant.

Per arribar a Duesaigües per carretera, des de Reus s’hi accedeix per la carretera N-420 i la local T-313, que segueix fins a Riudecanyes. Des de l’Argentera, s’hi arriba per la carretera local T-343.