El castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou ha acollit aquest dijous 1 d’agost l’acte de signatura del conveni que estableix el marc de relació entre la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya per a la seva gestió conjunta. Ambdues institucions van adquirir el conjunt monumental i natural d’Escornalbou el 1983 i, des d’aleshores, han col·laborat tant en la seva gestió i promoció com en les diferents actuacions de rehabilitació i dignificació que s’hi han dut a terme. El conveni signat avui dona una nova dimensió a aquesta relació i voluntat de treball conjunt, establint quins àmbits d’actuació dins de la gestió del conjunt monumental i natural assumeix cada una de les institucions.
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, han signat el conveni a les dependències del Castell Monestir d’Escornalbou. Aprofitant la visita han conegut els detalls tècnics de les darreres intervencions arqueològiques que s’estan duent a terme al claustre, emmarcades en el projecte Escornalbou Reneix, i que han posat al descobert noves troballes.
Noemí Llauradó ha destacat que “la d’avui és la consolidació d’un conveni que es rubrica en un moment dolç del castell-monestir, després de la profunda restauració de què ha estat objecte, des del punt de vista patrimonial però també pel que fa a la millora d’instal·lacions i a la dotació de serveis, entre els quals destaca l’arribada de l’aigua al recinte, entre altres també bàsics com el sanejament, l’accessibilitat, les cobertes o la connexió dels espais visitables. Aquest projecte de transformació, ‘Escornalbou Reneix’, s’ha materialitzat amb importants actuacions que contribueixen a que el monument continuï dempeus durant molt de temps més i pugui continuar sent un indret viu, amb visites i activitats culturals obertes al públic”.
Per la seva banda, Natàlia Garriga, ha posat de manifest que "els treballs de restauració al Castell d'Escornalbou han tret a la llum destacades troballes que ens expliquen una part de la història del monestir, fet que ens demostra per què és important que hi continuem treballant". "Signar avui aquest conveni significa promoure el conjunt històric amb les millors condicions, garantir-ne el correcte funcionament i, sobretot, vetllar pel nostre patrimoni i perquè els monuments expliquin millor la seva història als visitants", ha dit.
Les darreres troballes arqueològiques de la segona fase d’Escornalbou Reneix
Durant les tasques de restauració del claustre del Castell Monestir d’Escornalbou, iniciades a principis d’aquest any, van sortir a la llum troballes arqueològiques rellevants, que ha calgut tractar i interpretar adequadament. Per tal de garantir el treball dels tècnics s’han hagut d’aturar provisionalment les obres, que es reprendran la propera tardor. Un cop finalitzades aquestes actuacions al claustre, es podrà retirar el paviment provisional instal·lat al camí d’accés i restaurar el paviment de pedra natural existent.
D’entre les troballes arqueològiques, destaca la troballa dels primers enterraments localitzats al claustre. Aquests es troben ocupant un lloc preeminent just al costat de la porta que connecta el claustre amb l’església. En realitat és una fossa retallada a la roca, que aniria coberta amb lloses, i que amagava dues inhumacions: una dona adulta molt ben conservada, que s’ha pogut datar en base a l’anàlisi de C14 entre el 1296 i el 1400, i un altre individu que aparegué arraconat amb cura a l’extrem de la fosa, pitjor conservat, però que també s’ha pogut datar, entre el 1120 i el 1222.
A més, també s’han trobat de dues cisternes retallades directament a la roca, que es poden relacionar amb els treballs duts a terme durant la construcció de la canònica agustiniana, entre el darrer terç del segle XII i mitjans del segle XIII. Respecte a les construccions del claustre primigeni cal destacar la localització del que sembla una bestorre a la muralla que tancava el claustre pel costat sud.
El projecte de transformació “Escornalbou Reneix”, liderat per la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya es va iniciar el 2018, amb la primera fase d’actuacions, centrades en la recuperació de l’entorn natural del castell monestir d’Escornalbou. Aquesta primera fase va comptar amb el finançament de la Generalitat i dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER).
La segona fase d’actuacions, finançada amb l’1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, s’ha centrat en la restauració de l’església, les torres i la resta del conjunt monumental i del seu entorn. Les obres que ara finalitzaran tancaran aquesta etapa, que va tenir el punt culminant just fa un any, quan es va reobrir el Castell Monestir a les visites.
Actualment, el projecte es troba en la seva tercera fase, que millorarà la museografia i altres serveis turístics complementaris. De fet, durant la visita d’aquest dijous també s’ha visitat el projecte La Taula Parada. El gust per la Història, una intervenció museogràfica, liderada per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, que pretén, a través de la reproducció d’una taula història, posar en valor les col·leccions i la quotidianitat d’aquells que van habitar el Castell Monestir per tal de fer més accessible el conjunt a la ciutadania.
