Arxiu General

Guia de l'Arxiu

L’Arxiu Històric custodia uns 320 metres lineals de documentació datada entre el 1822 i el 1972. Compta amb tots els elements que garanteixen la conservació dels fons, horari obert al públic i serveis de reprografia i d’assessorament tècnic, històric i bibliogràfic.

Presentació

Fins i tot per davallar als inferns cal una bona guia, especialment si la nostra intenció és retornar sans i estalvis —i enriquits— del viatge: recordem els exemples d’Enees, que baixa a l’avern acompanyat per la sibil·la de Cumes, tal com ens descriu Virgili a l’Eneida; o el fil d’Ariadna, que permet reeixir Teseu del laberint després que hagi mort el Minotaure; o els hendecasíl·labs de Dante Alighieri, a la Divina Comèdia, que ens narren el viatge de Virgili —la ciència o raó— de la mà de Beatriu —la intenció— per tal de circular pels deu nivells de l’Infern amb la màxima seguretat. Perquè guiar, segons el dret feudal i consuetudinari que ens recorda Joan Coromines, significa fer escorta a algú per garantir-li la seguretat. La paraula infern no és arbitrària, en el context dels arxius, ja que li coneixem una accepció del tot precisa i escaient per al nostre ofici. Segons llegim al diccionari, es tracta d’un lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l’abast de tothom.

Molts arxius han restat a l’infern durant dècades —o segles— per la manca de transparència de governs i d’administracions no democràtiques. Els documents del poder, el poder dels documents, és un joc de paraules que respon a una realitat a la qual Ramon Alberch i Josep M. Mundet han donat forma de llibre. Amb la reinstauració de la democràcia política i de la formació i professionalitat del gremi d’arxivers, els arxius han recuperat la llum i han anat ascendint des del fons de l’infern fins a l’alta claror dels zigurats. Teseu eixia del laberint mercès a un fil de cotó, Enees amb un branquilló d’or, Virgili amb la revelació de la dona. Per entrar al laberint dels arxius —sales, prestatgeries, compactes, capses, lligalls i documents— també ens cal una eina, una llàntia per a circular amb seguretat i eficàcia. És a dir: una guia escrita.

 

La guia ha suposat un esforç considerable, tant per part del personal tècnic i administratiu com també dels responsables polítics de la Diputació, que han promogut la renovació i la posada al dia del patrimoni documentat.

D’uns anys ençà, el nombre d’instruments de descripció d’arxius —públics o privats— s’ha vist multiplicat amb valors que superen amb escreix l’obra feta durant les dècades anteriors: guies, inventaris, catàlegs i índexs són eines de consulta i ús freqüents als arxius. El Camp de Tarragona n’és un exemple que no desmereix del conjunt de Catalunya ni del d’Espanya. Aquests instruments corresponen a la vitalització dels treballs i les activitats en què darrerament s’han immergit els arxius, en una doble i complementària finalitat: valorar els seus fons i facilitar als estudiosos eines de coneixement per a realitzar treballs d’investigació.

L’any 1999 la Diputació de Tarragona va iniciar un procés de reorganització i normalització dels seus fons documentals amb tots aquests elements com a pautes de treball; l’any 2001 ja va publicar la primera guia de l’Arxiu, per bé que només es tractava d’un tríptic amb uns textos explicatius mínims, però fonamentals, i un quadre de classificació dels seus fons històrics. Ara aquella primera guia s’amplia amb continguts i, naturalment, amb gruix. Ha estat un esforç considerable tant per part del seu personal tècnic i administratiu com també dels responsables polítics, que han promogut la renovació i la posada al dia del seu patrimoni documental.

Aquesta guia, redactada tenint en compte les normes ISAD(G), pretén ser una eina que mostri els orígens, l'estructura i l'evolució de la Diputació de Tarragona, de l’Arxiu i dels fons documentals dels segles XIX-XXI; alhora, enceta un projecte editorial que vol continuar amb l’edició d’inventaris i catàlegs que ajudin a difondre el seu patrimoni documental —escrit i gràfic— amb el qual afavorim la consulta i la investigació.

Confiem que aquest instrument que ara teniu a les mans serveixi d’estímul i de confiança als diletants, investigadors i professionals per endinsar-se en un món de cultura i d’història cada vegada més clar, net i ordenat.

Eugeni Perea Simón

Cap de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona

Introducció

El centre arxivístic de la Diputació tarragonina s’ha de lligar a la història de la institució titular dels seus fons. Les diputacions provincials nasqueren a partir de la nova articulació del territori en províncies, entre 1833-1835 . Tenien el seu antecedent en la Diputació Provincial de Catalunya, creada per les Corts de Cadis el 1812, que abolida dos anys després per Ferran VII, fou restablerta successivament el 1820 i el 1822, d’acord amb la divisió provincial que donà lloc a les quatre diputacions del país. Amb el retorn de l’absolutisme, les diputacions van ser novament suprimides, fins a començaments de 1836. L’evolució històrica d’aquesta institució va íntimament lligada als ritmes de la política espanyola: definitivament assentades l’any 1844 amb l’adveniment dels moderats al poder, van constituir la base de la primera experiència d’autogovern català amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Van ser suprimides el 1931 per la II República i restablertes de nou el 1938, com a Comisión Gestora, pel règim franquista.



A Tarragona, es va constituir una primera Diputació Provincial l’any 1822, de la que en fou president Jacobo Gil de Avalle. Posteriorment, i en compliment del Reial Decret de 25 de setembre de 1835, el governador civil de la província convocà eleccions, i la nova constitució provincial es feia públic en el Butlletí Oficial de 26 de gener de 1836. La primera sessió de la nounada institució va tenir lloc el 2 de març següent . Amb el temps, la nova corporació tarragonina va anar ampliant competències i desenvolupant una capacitat operativa cada cop més gran que es va traduir en un lògic augment de la producció documental. La necessitat de comptar amb una dependència que custodiés aquesta ingent producció i la conservés amb un ordre coherent, va precipitar la creació de l’arxiu central.



D’aquesta manera podem documentar l’existència de la figura de l’Arxiver des de l’inici de l’últim terç del s. XIX, ja que en els pressupostos de la Corporació de 1866-1867, consta en una partida de 1.550.- pta. el sou de l’arxiver i dipositari . Arrel de la promulgació de la Llei Orgànica de 20 d’agost de 1870, la Corporació va publicar un Reglament en el que dedicava sengles capítols al Registre i a l’Arxiu, respectivament. En aquest últim, a través de 4 articles: designava un cap orgànic per a l’Arxiu, establia un calendari de transferències, regulava l’accés als fons i el dotava de biblioteca auxiliar , articles que dins de l’actual concepció arxivística constitueixen la base principal d’aquesta ciència. Podem afirmar, doncs, que des del darrer terç del segle XIX, la Diputació de Tarragona ja comptava amb un Arxiu central, reflectit en els seus inventaris de béns, i que reservava, per a aquesta dependència, una plaça en la seva plantilla de personal.

 

Podem documentar l’existència de la figura de l’Arxiver des de l’inici de l’últim terç del s. XIX. Als pressupostos de la Corporació de 1866-1867 consta en una partida de 1.550.- pta. que es correspon amb el sou de l’arxiver i dipositari.





Amb tot, són les pròpies actes de la Corporació les que ens proporcionen major nombre de notícies sobre l’Arxiu. El 8 de febrer de 1876, els diputats acusaven rebuda d’una memòria de Carreteres corresponent al bienni 1870-1872, la qual remetien “al archivo de esta Corporación” . És més, sabem el nom de l’oficial archivero d’aquells moments, Francisco Ferriz, al qual se li desestimava la petició d’augment de salari . La seva sol·licitud, tal volta va motivar una petita reestructuració, l’execució de la qual ens permet constatar que ja llavors l’Arxiu depenia de Secretaria General:



“la sola modificación de dar al Archivero la categoría de oficial segundo y el haber anual de 1.875 pesetas, viniendo obligado a desempeñar los negociados que le confie en Secretaria el Jefe de la Sección, y á asistir á la oficina como todos los demás empleados á las horas ordinarias y extraordinarias que el buen servicio exija, sin desatender por ello el cuidado del archivo” .



Una altra petita reestructuració s’esdevingué tres anys més tard (juny de 1879), quan l’Administració va dotar l’Arxiu de mobiliari, amb estants i prestatgeries adequades, “Siendo de absoluta necesidad y urgencia la construcción de varios estantes y armarios para colocar el gran número de expedientes que existen hacinados en estas oficinas...”. Aquesta obra precisà d’un projecte que va anar a càrrec de l’Arquitecte provincial, Francesc Barba Macip, cosa que ens fa pensar en l’abast de la reforma. De tota manera, sembla que ultra la preocupació de dotar l’Arxiu del mobiliari adequat, persistí la descurança en l’ordenació dels documents. El setembre de 1887 no hi havia forma de trobar els comptes municipals de l’ajuntament de Benissanet, cosa que motivà la queixa del consistori: “se acordó llamar la atención del Sr. Gobernador acerca del desorden y desbarajuste en que se dice estar el Archivo provincial, disponiendo que se busquen las cuentas de referencia y dicte las providencias necesarias a fin de que se ponga orden y arreglo en el referido Archivo”.



L’oficial Arxiver no restava únicament a la total disposició de la Diputació, sinó que també ho podia estar al servei del Governador Civil, ja que la Corporació provincial no deixava de respondre a l’organització jerarquitzada i centralitzada del poder executiu, dins del qual n’era un esglaó subordinat a la superioritat política de la província, el governador civil. De fet, i fins després de la Guerra Civil de 1936-1939, la Diputació exercirà funcions administratives, arrenglerades a les polítiques que seguia el Govern Civil. No ha de sorprendre, doncs, que a finals del mes d’abril de l’any 1881, l’oficial arxiver fos reclamat a prestar serveis a l’edifici del Govern Civil, per bé que sembla que de manera molt puntual, a efectes d’emetre dictamen sobre determinades qüestions . Amb tot, l’assumpte resultava administrativament inviable, puix que l’empleat que tenia a càrrec l’Arxiu era, alhora, l’oficial de la Secretaria . El primer procediment de provisió formal per a la plaça d’Arxiver-Bibliotecari, el trobem el 1906 . El 1929, el conserge Francisco de las Heras Somolinos tenia cura de la seva ordenació i conservació.

 

El 1964 es va emprendre una nova reestructuració administrativa que va dotar l’Arxiu d’unes dependències que van assegurar la bona conservació de la documentació, una classificació orgànica-cronològica adequada per a la localització, i personal especialitzat per a la custòdia i el règim de consulta.

 





Fins a la implantació de la Generalitat de Catalunya, va ser la Diputació de Tarragona la que va liderar les principals iniciatives en matèria d’arxivística. Així, l’any 1945, amb els municipis de la seva demarcació coordinava activament l’elaboració d’un cens sobre documentació antiga dels municipis que es va realitzar a escala nacional , i el 1961, es proposava que instaurés un premi de 5.000.- pta. per a l’arxiu millor ordenat de la província , etc.



El 1964, sota la presidència d’Antoni Soler Morey, es va emprendre una nova reestructuració administrativa que va dotar l’Arxiu d’unes dependències que asseguraren la bona conservació de la documentació, una classificació orgànica-cronològica adequada per a la localització, i personal especialitzat per a la custòdia i el règim de consulta. El 1979, comptava amb 8.600 unitats documentals, horari obert al públic, i, àdhuc, servei de reprografia . L’any 1994, gairebé doblava aquest nombre d’unitats, i les disposava en més de 2.000 metres lineals de prestatgeria, etc . Actualment, a l’espai de l’Arxiu General, s’hi afegeixen diversos dipòsits de documentació compactada.



Per resolució de 22 de gener de 1997, s’adoptà l’acord de traslladar els fons documentals històrics i sense vigència administrativa (anteriors a l’any 1965), a les dependències compactades del Centre Cultural del carrer Santa Anna núm. 8, local que acull igualment el Museu d’Art Modern i la biblioteca auxiliar .



En virtut del darrer Reglament de l’Arxiu de la Diputació, aprovat el 5 de març de 2001, es redefineix tota l’estructura arxivística de la Corporació. L’Arxiu General, que depèn de Secretaria General a través de l’adjuntia de Governació-Patrimoni, conté l’Arxiu Administratiu i l’Arxiu Històric .



Actualment, l’Arxiu Històric custòdia uns 320 metres lineals de documentació que va des de 1822 a 1972, i compta amb tots els elements que garanteixen la conservació dels fons, horari obert al públic i serveis de reprografia i d’assessorament tècnic, històric i bibliogràfic .

Descripció

Per a la descripció dels fons documentals que integren l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona hem optat per tractar-los en dos blocs, en el primer seguirem l’estructura recomanada per la norma ISAD(G), vàlida com qualsevol altra, i que en el món de l’Arxivística s’està imposant com a norma general homologable. Amb això pretenem facilitar que el present treball estigui més a l’abast de la comunitat universal arxivística . De fet la pròpia inèrcia que arrosseguen els aires de renovació impulsats per aquesta norma consensuada, ja han donat els seus fruits en diverses aplicacions en arxius, àdhuc algun de Tarragona mateix.

Identificació

1.1. Codi de referència

ES AGDT



1.2. Títol

Arxiu General de la Diputació de Tarragona



1.3. Datació

1822-2004

En aquesta datació extrema no es compta la documentació custodiada fortuïtament descrita en el Fons de Reserva, tant per no pertànyer a l’àmbit productor de la resta del fons documental com per comprendre molt poques unitats documentals.

Encara que la Diputació de Tarragona va ser creada l’any 1835, el document més antic és un imprès de 28 de novembre de 1822 que fa referència a la justificació que la Diputació Provincial, formada espontàniament durant el Trienni Liberal, elevava al rei. Aquest document, del qual n’existeixen múltiples còpies, va ser adquirit a Tarragona l’any 1997 per 2.000 ptes. (12 euros). El segon document més antic és de 1828, i es constitueix de diverses actuacions en el plet entre el procurador del Reial Patrimoni i uns veïns d’Alfara de Carles (Baix Ebre), probablement per nodrir els antecedents d’algun expedient posterior. A banda d’aquestes excepcions, el document més antic és el primer llibre d’actes de la corporació, que s’enceta amb la sessió preparatòria de la instal·lació de la Diputació, el 23 de febrer de 1836; i la segona sessió, el 2 de març, és la de la constitució definitiva.



1.4. Nivell de descripció

Guia de l’Arxiu.



1.5. Volum i suport de la unitat de descripció

  • 320 metres lineals de capacitat i ocupats
  • 2.500 capses
  • 1.721 unitats en format llibrari

Context

2.1. Productors

  • Diputació Provincial (Tarragona)
  • Consell municipal (la Secuita) (fons)
  • Ritort i Faus, Mn. Salvador (fons)

2.2. Història de l’organisme

Diputació Provincial de Tarragona

Les diputacions provincials van ser creades mitjançant l’article 335 de la Constitució de 1812, que especificava que en cada província n’hi havia d’haver una d'instal·lada a la capital. La reacció ferrandina impedí la materialització i el desenvolupament de la norma. Durant el Trienni Liberal hi hagué un intent d’instauració del sistema d’organització territorial en províncies, fruit del qual el 1822 estava constituït un consistori de diputats a Tarragona, suprimit posteriorment durant la subsegüent Dècada Ominosa. Finalment, la llei de Francisco Javier de Burgos de 30 de novembre de 1833 propicià l’establiment definitiu de la província a l’Estat espanyol. Les diputacions foren creades entre el març i el maig de 1835, però no van veure la seva aplicació legal fins al Reial decret del 25 de setembre següent.

La Primera Guerra Carlina impedí el ple desenvolupament de la nova institució, i, un cop acabat el conflicte, la Llei provincial de 1845 en reduí les atribucions. El 1870 una llei els retornà autèntiques facultats de gestió. El 1913, el Govern Central, fortament pressionat des de Catalunya, autoritzà la unió de les quatre diputacions provincials i es creà la Mancomunitat de Catalunya (1914), que seria suprimida l’any 1925 per la dictadura de Primo de Rivera. Les diputacions provincials catalanes van ser abolides en el període de la Segona República Espanyola, l’any 1931, suplides per la Generalitat de Catalunya, que n’assumí totes les competències durant un període de set anys. El Decret de 5 d'agost de 1938 fet pel general Franco des de Lleida suprimí l’autonomia catalana, i amb ella totes les disposicions aprovades. Les diputacions provincials foren novament restablertes. La tarragonina, des d’aquell moment, es constituiria en una Comissió Gestora que s’instal·là a Castelló i que donà continuïtat a la institució provincial fins a la caiguda de la ciutat a mans de l’exèrcit franquista.

La Constitució espanyola de 1978, en l’article 141, garanteix la província com a ens local, determinada per l’agrupació de municipis, i com a divisió territorial, per al compliment de les activitats de l’Estat, amb circumscripció electoral.

La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, estableix en l’art. 36 les competències mínimes de les diputacions: 1) coordinació de serveis municipals; 2) assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica; 3) prestació dels serveis públics de caràcter supracomarcal; 4) en general, el foment i l’administració dels interessos peculiars de la província.

Consell Municipal de la Secuita

Els consells locals —actuals municipis o ajuntaments— van anar formant-se en aquelles localitats que podien obtenir el privilegi reial o baronial que els habilitava a aquest efecte, en un procés que s’encetà a mitjans del segle XIII i que no va cloure fins a la centúria següent. El Consell Municipal de la Secuita va ser creat en una data indeterminada anterior al segle XV, i assumí les corresponents competències dins de l’àmbit del seu terme, si de cas retallades per la jurisdicció baronial, que anava a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona (la criminal) i del monestir de Santes Creus (la civil). La formació del govern municipal va ser reglamentada definitivament l’any 1677 per l’abat Josep Canals, encara que anteriorment el Consell ja operava d’una manera regular. El sistema d’insaculació s’establí l’any 1679, i el 1715 l’abat passà a nomenar els regidors i esdevenir un mer instrument en mans del monestir cistercenc.

Ritort i Faus, Mn. Salvador

Salvador Ritort i Faus va néixer a Castellciutat (Alt Urgell) l'11 de setembre de l’any 1888 i va morir a Tarragona el 18 d’agost de 1955. S’inicià musicalment a l'Escolania de Montserrat —on havia entrat als vuit anys— i aprengué violi, orgue, harmonia i composició musical. Els estudis eclesiàstics els va fer al Seminari d'Urgell, on continuà la seva formació musical sota la direcció d’Enric Marfany i Bons. Als vint-i-quatre anys aconseguí la plaça d’organista de Ponts (Noguera), i dos anys més tard va guanyar la d’organista segon de la catedral de Santa Maria de Tarragona, on va ser nomenat beneficiat de la seu i per aquest motiu va passar a residir a la ciutat. Fou professor de música de la Casa Provincial de Beneficència (1926) i subdirector de l’Orfeó Tarragoní; durant un breu període de temps impartí classes de música al Seminari. També va col·laborar amb l’Estación Central Radio-Emisora de Buenos Aires (Amèrica del Sud), per a la qual va compondre diverses peces populars.

A la mort d’aquest compositor, les seves obres musicals quedaren dispersades i oblidades en cases particulars i parròquies i a la Beneficència, fins que a les darreries del segle XX, en ocasió del centenari del seu naixement, el Secretariat Diocesà de Música Sacra de Tarragona vetllà per recollir aquells materials dispersos que podien trobar-se per les parròquies de l’arquebisbat i aplegar-los en un sol corpus; se’n trobaren alguns, però sobretot van ser localitzats documents en arxius particulars que encara avui posseeixen amics seus. És el cas del senyor Josep Malapeira i Xatruc, de Vila-seca, que fou organista de la parròquia de Sant Esteve i que conserva un llegat de 296 partitures, que foren catalogades l’any 1999 per Montserrat Icart, de Tarragona. Aleshores, la Diputació també va aplegar i catalogar les composicions que Mn. Ritort li havia llegat, i les va guardar com un fons dels seus propis arxius. La seva obra musical és bàsicament religiosa, però no exclou un bon nombre de composicions profanes i populars.

El fons de partitures de Mn. Ritort que es trobaven al Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona van ser recollides i inventariades per Maria Teresa Montcusí, arxivera.

2.3. Història arxivística

Els fons de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona comença a prendre forma quan, al volum documental habitual que generaven les sèries primigènies d’ActesButlletí OficialCorrespondènciaRegistre, etc., s’hi han d’afegir els materials que generen els nous departaments creats per actualitzar les funcions i competències de la corporació, d’acord amb les necessitats d’una societat civil canviant i en progrés. Així, l’any 1857 s’inicia la secció d’Obres Públiques; el 1859, la de Cultura, que els primers anys comptarà, quasi exclusivament, amb documentació referent a ensenyament, llavors competència de les diputacions; el 1860, la d’Intervenció; el 1869, la de Beneficència; el 1871, la de Cens i eleccions; el 1880, la d’Agricultura; el 1885, la de Quintes, etc.

Són aspectes competencials molt vinculats a la Diputació, fins al punt que, malgrat que més d’un comptava amb una junta provincial específica (Junta Provincial d’Agricultura, Junta Provincial de Beneficència, Junta Provincial del Cens Electoral, Junta Provincial d’Instrucció Pública, etc.), l'activitat normal que hi estava relacionada provoca una acumulació d’expedients superior a la que poden abastar les respectives oficines o dependències.

És llavors quan la corporació decideix centralitzar la custòdia d’aquests expedients en un arxiu, creat a finals del segon quart del segle XIX (el primer reglament que fa referència a l’Arxiu és de 1870). Aquest arxiu sempre ha estat ubicat a la part baixa dels diferents edificis que ha ocupat la corporació. Almenys d’ençà del 1856, les oficines de la Diputació s’ubicaren a l’antic convent de Sant Domènec, a la plaça de la Font, compartint espais amb l’Ajuntament de Tarragona. El convent havia estat cedit per l’Estat (que n'era el propietari d’ençà de la desamortització de Mendizábal) a les dues corporacions locals a través del Reial decret del 27 de juliol de 1838, però no va ser ocupat fins a la dècada dels cinquanta; la façana fou restaurada entre 1861 i 1865.

L’any 1964 l’Arxiu es reestructura: s’amplia el seu espai físic, s’actualitzen els serveis al públic i es transfereix la documentació no operativa a les oficines. Una part d’aquest fons, la corresponent a l’arxiu intermedi, es traslladarà a les dependències de la Granja de Mas Bové fins al 1984, en què s’acordà inventariar i catalogar aquests fons i es dipositaren a l’Arxiu Històric Provincial, dependent de la Generalitat de Catalunya.

El 1985 la Diputació es trasllada a l’edifici acabat de restaurar de la Casa de Beneficència, al passeig de Sant Antoni, al soterrani del qual s’habilita el nou Arxiu Central. El febrer de 1997 es creà l’Arxiu Històric, que passà a compartir les instal·lacions del Museu d’Art Modern, de la Diputació, a la Casa Martí, carrer de Santa Anna, i a custodiar la documentació sense vigència administrativa. No es va tractar d’una separació del fons, puix que conserva el mateix quadre de classificació que l’Arxiu Central i observa igualment els mateixos criteris de classificació i d’ordenació. Aquesta reubicació física dels fons considerats antics, per tal de posar-los en millors condicions i a l’abast del públic, va ser ratificada pel Reglament de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona i del patrimoni documental que l’integra (I Capítol), de 2001. Aquest mateix Reglament posa les bases per a l’establiment d’un sistema integral de gestió de la documentació, en sintonia amb la Llei 10/2001, d’arxius i documents, de 13 de juliol.

2.4. Dades sobre l’ingrés

A banda de les transferències documentals realitzades per l’oficina de producció, que constitueixen la forma convencional d’ingrés a l’Arxiu, la Diputació ha anat rebent ingressos no generats directament pels seus funcionaris. A tall d’exemple, hi ha el Decret de 17 de desembre de 1868, pel qual les diputacions passaven a desenvolupar les funcions de les Juntes de Beneficència, aplegant tots els documents que havien produït i custodiat fins aquell moment. A Tarragona, l’Arxiu de la suprimida Junta Provincial de Beneficència passà a càrrec del director de la Casa de Beneficència de Tarragona, fins que l’abril de 1883 s’acordava el seu trasllat a l’Arxiu Central (Actes de la Comissió Provincial, 1883, p. 53). És plausible que hagi passat el mateix amb altres juntes provincials suprimides: Junta de Reclutament (Quintes), Junta de Presons, etc.

A la mateixa secció de Beneficència s’integren igualment els fons documentals de les Cases de Beneficència de Tarragona i Tortosa, i part del de diverses entitats hospitalàries, centres sanitaris i patronats benèfics: Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Hospital del Vendrell, Pius Hospital de Valls, Institut Pere Mata de Reus, Dispensari Antituberculós de Reus, Patronat Antoni Roig de Torredembarra, Hospital de Sant Josep de Falset, etc.

Sense anar més lluny, amb la supressió del Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, l’any 1959, quedà a l’Arxiu de Diputació la documentació generada per la Subcomissió Provincial de Tarragona del SNRDR (1939-1959), que constitueix la secció que actualment es coneix amb aquest nom.

Resten, a banda, ingressos més especials i estranys a la dinàmica operativa de la corporació, com han estat els documents que constitueixen el fons de Reserva (documentació municipal de la Secuita dels segles XVII-XIX), rebuda per correu postal l’any 1960, o les partitures musicals que integren el fons de Mn. Ritort i Faus, recollides a l’edifici de la Casa Montoliu quan va ser habilitat per albergar-hi el Conservatori de Música.

Contingut i estructura

3.1. Abast i contingut

El fons de l’Arxiu General de la Diputació abasta la documentació generada per aquesta institució des de la seva creació, el 1836, fins avui, i recull la informació corresponent als àmbits funcionals que ha desenvolupat o desenvolupa la corporació: beneficència, ensenyament, reclutament, vies i carreteres (segle XIX), cultura, obres públiques, cadastre, sanitat, serveis socials, etc. (segle XX).

Aquesta documentació es troba vertebrada per la seva activitat interna: Actes, Correspondència, Butlletí Oficial, Registre, Intervenció, Presidència, etc., de manera que hom pot estudiar amb profunditat el funcionament intern de la corporació provincial, les seves funcions i àmbits de gestió, pes i importància política i administrativa, evolució i involucions, trets diferencials, personal polític i funcionari, estat econòmic i patrimonial, caràcter benèfic i munífic, projecció social i civil, etc.

Els seus fons, convenientment consultats, poden servir per a la investigació de diverses branques humanístiques com són ara la història (social, política, militar, econòmica, eclesiàstica, local, de l’art, etc.), la demografia (censos electorals, recomptes de població), la geografia física (vies provincials, desastres climàtics, agricultura), la humana (població, edats, professions), el dret (normativa, aplicació), l’administrativisme (procediments administratius), la llengua (canvis idiomàtics, onomàstica, toponímia), etc.



3.2. Informació sobre avaluació, tria i eliminació

Tenint en compte les sèries i els buits existents a l’Arxiu de la Diputació, és de suposar que en el transcurs de la seva història s’han produït esporgaments, eliminacions o pèrdues documentals diverses. Tanmateix, no consta enlloc cap criteri o metodologia seguit per dur accions d’aquest tipus, llevat d’una al·lusió a un esporgament quan es van traspassar fons de la Diputació a la Generalitat, l’any 1989. És a partir de l’any 2000 que l’Arxiu comença a aplicar a la seva documentació les Taules d’Avaluació Documental publicades per la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de la Documentació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb l’assessorament afegit d’una comissió pròpia integrada pels departaments afectats i assessors jurídics i historiadors, tots els quals informen sobre l’eliminació proposada per l’Arxiu. De llavors ençà s’han practicat 17 eliminacions, amb un total de 141 metres lineals de documentació destruïda compresa entre els anys 1964 i 2002.

3.3. Increments

El fons s’incrementa anualment amb la documentació fora d’ús immediat en els diversos arxius d’oficina de la corporació.

Anys 2000 2001 2002 2003
Capses ingressades 277 342 522 649

3.4. Sistema d’organització

La majoria de les seccions es subdivideixen en dues sèries: la de capses en quart i la de capses en foli, llevat de les seccions compostes per documentació amb format llibrari (Actes, Beneficència, Butlletí Oficial, Cens i Eleccions i Llibres Administratius), o de les que només compten amb una sola secció (Cadastre, Regiones Devastadas, Urbanisme i Diversa). Els documents i els expedients que contenen les capses estan ordenats cronològicament. Quan abasten més d’un any de tramitació, l’ordenació s’efectua en la data del segon any, el que clou l’expedient.

Condicions d'accés i d'ús

4.1. Condicions d’accés

Les condicions d’accés a la documentació estan subjectes a allò que prescriu el Reglament de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona i del Patrimoni Documental que l’integra, capítol IV, articles del 24 al 36. Aquesta normativa inclou l’accés a la consulta de documentació d’ordre exterior, la de caràcter personal i la consulta i préstec d’ordre intern. A la primera i la segona seccions s’estableixen unes disposicions de caràcter general, s’explicita la documentació exclosa de consulta (secrets oficials, documentació en tractament), les limitacions del dret d’accés (normativa jurídica, persones afectades) i les denegacions que s’hi poden objectar per raons d’interès general o dels tercers més dignes de protecció; també s’exposen els procediments de consulta i préstec. A la tercera secció es consignen els requisits específics de consulta de documents nominals, la tramitació i els drets a tercers. Finalment, a la quarta secció hi figuren les disposicions generals d’accés, consulta i préstec interns.



4.2. Condicions de reproducció

Les condicions de reproducció de la documentació estan subjectes a allò que prescriu l’anteriorment esmentat Reglament de l’Arxiu... en el seu capítol V, articles del 37 al 40. Aquesta normativa regula l’accés al servei de reprografia (només a l’abast del personal de l’Arxiu, maquinària, pagament previ, etc.), el procediment de reproducció (petició escrita, autorització de l’arxiver i del president) i l’ús que s’hi permet (drets de propietat intel·lectual, difusió pública, publicació d’imatges, taxes).



4.3. Llengües i escriptures dels documents

La llengua dels documents servats és la que correspon al període polític pel qual travessava la corporació provincial, a cavall entre el castellà —quan l’Estat ha centralitzat més el seu poder sotmetent políticament les nacionalitats perifèriques— i el català, quan a aquestes se’ls ha concedit un marge més ampli de llibertat i d’actuació. Hi predomina el castellà de forma absoluta, des de 1834 fins a la proclamació de la II República (1931), i també durant el franquisme, des de 1939 fins a 1976, i ho fa en català de 1931 a 1938 i a partir de l’any 1977. L’existència de documents en altres llengües (francès, anglès, etc.) es redueix a casuístiques molt puntuals i irrellevants.



4.4. Característiques físiques i requeriments tècnics

El 99% dels fons documentals són en suport paper. La consulta de l’original és directa. Cal esmentar, en tot cas, l’existència de rotlles de microfilms on es van reproduir les actes de la corporació fins al 1988.



4.5. Instruments de descripció

MONTCUSÍ I PUJOL, TERESA; GÜELL, MANEL: Inventari. Arxiu Històric. Diputació de Tarragona. Tarragona, desembre de 1996 - juliol de 1999, 307 p.

GÜELL, MANEL; MARTÍ, BENET: Inventari de les fotografies del fons d’Imatge de l’AHDT. Tarragona, 2000.

GÜELL, MANEL; MARTÍ, BENET: Índex de topònims urbans. Tarragona, desembre de 2001, 23 p.

GÜELL, MANEL: Índex de topònims del fons d’Imatge de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona. Tarragona, 2001, 6 p.

GÜELL, MANEL: “Fons antics de la Secuita a l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, El Racó de la Prunera. Revista d’informació parroquial de la Secuita, 2001.

[Fons de Reserva]

GÜELL, MANEL; MARTÍ, BENET: Índex dels llistats de localitats de la demarcació publicats al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (1857-1900). Tarragona, 2001-2002.

Documentació relacionada

5.1. Existència i localització dels originals

5.2. Existència i localització de còpies

Existeix una còpia microfilmada de tots els llibres d’actes, disposada en 48 rotllos, que abasta de 1836 a 1988.

5.3. Unitats de descripció relacionades

La Diputació de Tarragona ha exercit i manté una funció coordinadora amb tots els ajuntaments de la demarcació, fent d’enllaç entre les administracions superiors (estatal i autonòmica) i les locals (comarcals, municipals, agrupacions, mancomunitats, pedanies, etc.). En virtut d’aquesta funció, el contingut informatiu del seu fons documental es pot complementar amb documentació existent als arxius municipals de la demarcació, especialment amb el de Tarragona, i també amb les còpies de les seves actuacions enviades als ministeris (Governació, Interior, Obres Públiques, Defensa), teòricament transferides a l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares.

5.4. Bibliografia

MAQUEDA, CARME: “Arxiu de la Diputació Provincial de Tarragona”, dins: Primeres Jornades d’investigació dels arxius del Camp de Tarragona. Ponències i comunicacions. Tarragona: Arxiu Històric Provincial, 1979, p. 127-132.

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA: “Fons històrics de l’Arxiu Administratiu de la Diputació de Tarragona”, Missiva, 6 (maig-juny 1994), p. 2-4.

GÜELL, MANEL: “La Biblioteca del Museu d’Art Modern de Tarragona y su colección de publicaciones periódicas”, dins: Actes del V Encuentro de Bibliotecas de Arte. València, 24 i 25 d’abril de 1997, p. 83-89.

[Casa Martí: edifici del Museu d’Art Modern i de l’Arxiu Històric]

CASAS I ROM, PILAR: “Àmbit de Cultura. L’àmbit de cultura de la Diputació al servei dels ajuntament”, SAM revista. Servei d’Assistència Municipal, 1 [1998], p. 24-25.

ORTUETA HILBERATH, ELENA DE: “Materiales y técnicas constructivas en las escuelas de educación primaria de caracter público en la provincia de Tarragona”, dins: Actas del Primer Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Madrid, 1996. Madrid: Centro de Estudios Históricos de Obras Públicas y Urbanismo, 1998.

[Projectes d’Escoles públiques de la secció d’Obres Públiques, capses núm. 57-59 (1865-1900), i BOPT]

GÜELL, MANEL: “Informació documental sobre l’escultor Salvador Martorell i Oller a l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, Treballs Canongins (1999), p. 175-185.

GÜELL, MANEL: “El Archivo Histórico de la Diputación de Tarragona y sus series documentales”, dins: I Congreso de Archivos Históricos, Granada, 27-28 de maig de 1999. [en CD]

[Seccions de: Actes, Butlletí Oficial, Cens i eleccions, Cultura i Pressupostos d’Intervenció]

50 anys de Caixa Tarragona. Tarragona: Diputació / Caixa de Tarragona, setembre de 1999. [Tríptic mida foli de commemoració del 50è aniversari de la Caixa de Tarragona]

[Reproducció de quatre pàgines del llibre d’actes núm. 130, de 1949]

GÜELL, MANEL: “Documentació referent a la Conca de Barberà de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, Aplec de Treballs, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 18 (2000), p. 183-187.

GÜELL, MANEL: ”Fons antics de la Secuita a l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, El Racó de la Prunera. Revista d’informació parroquial de la Secuita, 2000, 3 p.

[Fons de Reserva, s. XVI-XIX]

GRAU I PUJOL, JOSEP M. T.; GÜELL, MANEL; PEREA I SIMÓN, EUGENI: “Guia de fons documentals per a la història de la Medicina. Comarques meridionals. Època moderna i contemporània”, dins: Actes de la II Jornada d’Història de la Medicina de Reus i Comarques Veïnes. Reus: URVT, 2001, 11-52.

[Fons documentals de l’Arxiu General, relacionats amb Sanitat i Beneficència]

GÜELL, MANEL: “Montblanc a l’Arxiu Històric de la Diputació”, El Foradot, Montblanc, 6 (abril-maig 2001), p. 24-26.

[Fons documentals referits al poble de Montblanc]

GÜELL, MANEL: “Les actes de la província, una font per a la investigació històrica de la Conca de Barberà”, Aplec de Treballs de la Conca de Barberà, Montblanc, 19 (2001), p. 229-244.

ORTUETA HILBERATH, ELENA DE: “‘La ciudad jardín playa de Zaragoza’ (1942)”, dins: Actes: Dos décadas de cultura artística en el Franquismo (1936-1956). [Granada], 2001, II, p. 425-458.

[Capses núm. 51 (1943-1944), 84 (1955) i altres, de la secció de Governació, i BOPT]

PEREA SIMÓN, EUGENI: “L’accés a la documentació de caràcter nominatiu de Beneficència i Sanitat de la Diputació de Tarragona”, La Riuada (Móra d’Ebre), 20 (desembre 2001), p. 42-43.

PEREA SIMÓN, EUGENI: “L’Arxiu de la Diputació de Tarragona: una font contemporània de coneixement històric”. La Morera del Montsant (Priorat) 2001, p. 11-12.

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA: “Documentació sobre Vilallonga a l’Arxiu Històric de la Diputació”, El Codony, Vilallonga del Camp, 35 (octubre-desembre de 2002), p. 4-9.

[Fons documentals referits al poble de Vilallonga del Camp]

GRAU PUJOL, JOSEP M. T.; BENIMELI I MORROS, RICARD: “La recuperació del patrimoni documental de Roda de Berà”, Boi (Roda de Berà), 9 (estiu 2002), p. 8-10.

[Fons documentals referits al poble de Roda de Berà]

GÜELL, MANEL: “Salou als fons documentals de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, El Pont de Fusta (Vila-seca), 268 (juny 2002), p. 23.

[Fons documentals referits al poble de Salou]

GÜELL, MANEL: “Vila-seca als fons documentals de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, El Pont de Fusta (Vila-seca), 269 (juliol 2002), p. 35.

[Fons documentals referits al poble de Vila-seca]

GÜELL, MANEL: “Vallclara a l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, Xibida, full informatiu (Vallclara), 8 (agost de 2002), p. 4.

[Fons documentals referits al poble de Vallclara]

GÜELL, MANEL: “Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, Kesse, Cercle d’Estudis Històrics i Socials del Camp de Tarragona “Guillem Olivé” (Tarragona), 33 (desembre 2002), p. 20-22.

GÜELL, MANEL: “Documentació referent al Priorat de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, Estudis Prioratins (Falset), 4 (2002), p. 143-156.

[Fons documentals referits als pobles de la comarca del Priorat]

GÜELL, MANEL: “El fons ‘Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones’ de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, dins: Actes del Segon Congrés Recerques “Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions”, Barcelona: Recerques, 2002, I, p. 868-875.

[Secció de Regiones Devastadas, capses 1-6]

GÜELL, MANEL: “La Ribera d’Ebre en els documents de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, CERE, Miscel·lània, 12 (2002). [En premsa]

ORTUETA, ELENA DE: La conquesta de l’aigua a Tarragona. Tarragona: Arola Editors, 2002.

[Diversos projectes d’obra de la secció d’Obres Públiques]

PEREA SIMÓN, EUGENI: “El fons musical de Mn. Salvador Ritort i Faus de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona”, El Pont de Fusta (Vila-seca), 268 (juny 2002), 23.

PEREA SIMÓN, EUGENI: “Mn. Salvador Ritort i Faus: un urgellenc il·lustre a l’arxidiòcesi de Tarragona”, Urtx (Tàrrega), 16 (2003), p. 259-262.

GÜELL, MANEL: “Notícies sobre Alcover en el fons de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona”, Butlletí. Centre d’Estudis Alcoverencs (Alcover), 94 (abril-juny 2001 [2003]), p. 9-15.

[Fons documentals referits al poble de Alcover]

GÜELL, MANEL: “Documentació de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona relacionada amb Associacions”, dins: Actes del VI Congrés Internacional d’Història Local. Barcelona: L’Avenç, 2003. [En premsa]

[Capsa núm. 2 de la secció de Diversa]

Control de la descripció

7.1. Autoria i fonts

Descripció realitzada per Eugeni Perea Simón i per Manel Güell i Junker.

7.2. Regles o convencions

La descripció d’aquesta guia ha estat feta seguint les directrius marcades per l’ISAD(G), adoptades pel Comitè de Normes de Descripció d’Estocolm entre el 19 i el 22 de setembre de 1999, i publicades en el manual ISAD(G) Norma internacional general de descripció arxivística. 2a. edició. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001.

7.3. Data de la descripció

Elaboració i redacció, entre octubre de 2002 i gener de 2003; revisió, febrer de 2003.

 

Fons documentals

Un dels primers instruments útils i pràctics d’accés a un arxiu són les guies, a través de les quals es pot conèixer el contingut dels seus fons, característiques i normatives d’accés, o la mateixa història de l’entitat productora. La guia de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona ofereix informació sobre els seus diversos fons, des del segle XVII al XXI, imprescindibles per conèixer la història dels pobles de la seva demarcació geogràfica.

Fons de la Diputació

1.1. Actes

Les actes d’una corporació són el document de dret administratiu que dona fe del desenvolupament de les sessions que aquella celebra, els assumptes que tracta i els acords que resol. Són la crònica viva de l’activitat d’una entitat.

Les dades mínimes que conté una acta com cal són: assistència dels integrants de l’òrgan col·legiat (consell, ple, comissió), ordre del dia (o en tot cas, assumptes per tractar), resolucions dels diferents assumptes, lloc i data. Així doncs, tots els assumptes (importants) de l’entitat han de passar per aquest procés, i els assumptes de l’entitat seran els concernents a les competències, facultats i atribucions que tingui, i per tant esdevenen un reflex fidel de la seva activitat i funcions.

La sèrie d’Actes comprèn des del 1836 fins al 1966. La diputació espanyola divideix les seves funcions administratives en el Ple i la Comissió de Govern (o Provincial, com es coneixien antigament), a més de les diverses comissions especials que en algun moment històric o circumstància política hagin hagut de crear-se. Aquesta pluralitat de sessions es reflecteix a les actes de la Diputació tarragonina. Dels 147 volums que componen la sèrie d’Actes, només 52 corresponen a convocatòries plenàries, i entre 1836 i 1966 s’intercala la resta, que es reparteix tal com exposem en el següent esquema:

Actes Volums Període/s
Comissió Provincial 44 1842-1862 / 1871-1890 / 1916-1932
Comissió Mixta de Reclutament 10 1897-1924
Comissaria Delegada de la Generalitat 3 1932-1936
Comissió Gestora 15 1939-1950

 

 

 

 

Els acords plenaris, els de la Comissió de Govern i els de la Mixta de Reclutament coexistien a finals del segle XIX. Els dos primers s’aplegaven en un sol volum entre 1891 i 1906 (18 volums), i juntament amb els de la Comissió Mixta de Reclutament, entre 1897-1901 (5 volums). No va ser el cas de les actes de la Comissaria Delegada, ja que la Generalitat republicana substituí la Diputació entre 1932 i 1936; ni tampoc el de les de la Comissió Gestora, la qual començà actuant des de Castelló, poc abans d’entrar les tropes del general Franco a Tarragona, com una mena de Diputació a l’exili, i s'allargà fins a la meitat del segle XX.



A banda, cal comptar igualment les actes corresponents a les sessions de comissions, juntes o organismes autònoms impulsats per la Diputació, i, a partir de 1949, les d’aquelles seccions internes que celebraven les seves pròpies reunions de departament:

  • Junta Provincial de Beneficencia (1849-1867), amb 5 volums
  • Junta Provincial del Censo Electoral (1891-1919), amb 7 volums
  • Servicio Nacional de Regiones Devastadas (1939-1950), amb 3 volums
  • Comissions dels departaments de Beneficencia y Obras Sociales (9 volums), Educación, Deportes y Turismo (3), Gobierno (6), i Obras Públicas (6).

Resten, finalment, una quinzena de volums corresponents a comitès, consells i patronats, de molt diversa índole.

1.2. Agricultura

La secció d’Agricultura es compon de 27 capses, poc més del 0,6% del total de l’Arxiu Històric. La sèrie de Capses en quart s’inicia el 1880 amb la documentació corresponent a l’Estació Vitícola i Enològica i es clou el 1936. Hi ha documentació d’altres institucions agrícoles (la Càtedra Ambulant, l’Escola de Viticultura de Reus, la Granja Voramar d’Altafulla, etc.), i també n’hi ha d’avicultura i ramaderia. La sèrie de capses en foli (15 en total) s’inicia el 1888 i es clou l’any 1967. Conté documentació similar a l’anterior sèrie, a la qual n’afegeix de referent a la Granja Provincial (1951-1962) i el Servei Agropecuari Provincial (1964-1967).

1.3. Beneficència

Les 438 capses que integren aquesta secció constitueixen més del 10% del total de l’Arxiu Històric, i es distribueixen en tres sèries: la de Capses en quart, la de Capses en foli i la de “Malalts Mentals”. La primera conté 242 capses i abasta des de 1925 fins a 1966, i la segona en té 91 i ho fa des de 1870 fins a 1970. A les dues sèries hi consta, majoritàriament, documentació referent a l’Administració de més d’una trentena de centres sanitaris i assistencials de la província (dependents, administrats o subvencionats per la Diputació), comptes i expedients, d’asils, clíniques, dispensaris, hospitals, instituts d’assistència, patronats, sanatoris, etc.

Institució Localitat Anys Unitats d’instal·lació
Hospital de Sant Pau i Santa Tecla Tarragona 1874-1966 57
Hospital de Sant Joan Reus 1930-1966 49
Casa de Beneficència Tarragona 1928-1966 38
Sanatori Nostra Senyora de la Salut Tarragona 1945-1966 14
Hospital de la Santa Creu Tortosa 1928-1965 14
Pius Hospital Valls 1930-1960 12
Dispensari Antituberculós Reus 1930-1938 6
Institut Pere Mata Reus 1888-1960 6
Hospital de la Caritat Torredembarra 1890-1961 6
Hospital de Sant Josep Falset 1939-1962 5
Patronat Antoni Roig Torredembarra 1887-1936 5
Institut Torremar Vilasar 1931-1959 4
Sanatori Marítim Sant Joan de Déu Calafell 1940-1967 4
Sanatori Sant Francesc de Borja Fontilles 1926-1953 4
Clínica Villablanca Tarragona 1942-1964 3
Institut Psiquiàtric Femení Sant Boi de Llobregat 1939-1957 3
Institut Psiquiàtric Masculí Sant Boi de Llobregat 1946-1964 2
Clínica de Tuberculosos Reus 1930-1966 2
Institut Provincial d’Higiene Tarragona 1929-1938 2
Institut Leprològic i Leproseria Trillo 1944-1955 2
Hospital Municipal Santa Coloma de Queralt 1950-1958 2
Hospital de Sant Llàtzer Barcelona 1926-1959 2
Institut Neurològic Municipal Barcelona 1942-1966 2
Asil de les Oblates Tarragona 1929-1936 1
Asil de Sant Josep L’Aleixar 1932-1936 1
Casa de la Caritat Reus 1956-1964 1
Clínica Mental Santa Coloma de Gramanet 1939-1962 1
Hospital Alcanar 1907-1935 1
Hospital El Vendrell 1878-1891 1
Hospital Municipal Cornudella de Montsant 1933-1936 1
Institut de Puericultura Reus 1935 1
Llegat Smith (Casa de Beneficència) Tarragona 1924 1
Patronat Treig-Montagut Torredembarra 1954-1970 1
Sanatori Marítim de Sant Josep Barcelona 1942-1967 1

La tercera sèrie rau a l’Arxiu Administratiu i comprèn una col·lecció d’informes de malalts mentals datats entre l’any 1915 i el 1992, amb un total de gairebé 7.000 dossiers; a més dels expedients personals dels acollits a la Beneficència, que comprenen un període que va del 1843 al 1992, etc. En total es comptabilitzen més de 19.000 expedients de caràcter personal, que per la seva pròpia naturalesa, de moment, no són consultables si no és pels mateixos interessats o tutors legals. Cal, en tot cas, l’autorització judicial, ja que les dades contingudes poden afectar terceres persones (articles 31-33 del Reglament de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona i del Patrimoni Documental que l’integra).

1.4. Butlletí Oficial de la Província

En compliment d’una reial ordre, el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona començà a publicar-se l’1 d’abril de 1834, editat per la Diputació i sota la responsabilitat del Govern Civil. De llavors ençà i fins als nostres dies, ha esdevingut l’instrument difusor de la legislació i de la normativa aplicable o de nova creació, actuant com a portaveu del govern de l’Estat, a més de donar publicitat a la informació i els decrets emesos per la Diputació. En aquest sentit, ha modificat sovint l’encapçalament, a mesura que passaven els diferents règims polítics. L’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona custodia (a la sala de consulta) els 183 volums que formen l'única sèrie de la secció, i que abasten des de 1857 fins a 1970, gairebé ininterrompudament, ja que manquen únicament els volums corresponents a 1866 i al primer semestre de 1870, a més dels primers 23 anys de Butlletí. La secció també inclou els 36 volums corresponents al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, entre 1931 i 1938. L’Arxiu General serva la continuació d’aquesta sèrie fins a l’actualitat.

1.5. Cadastre

És una de les tres seccions més petites de l’Arxiu Històric. En total són 18 capses on s’aplega aquella documentació que generà la confecció del cadastre de rústica, quan, entre 1952 i 1958, va esdevenir competència provincial cedida per l’Estat. L’Arxiu General conserva els plànols de 94 pobles (Catàleg 2, a. 2000).

1.6. Cens i eleccions

La secció de Cens i Eleccions es divideix en dues sèries: la de capses en foli i la de format en llibre. La primera aplega, en les seves 307 capses, la documentació remesa per les juntes electorals locals generada per la celebració dels diversos comicis que s’han produït: altes i baixes del cens electoral, inclusions, exclusions, escrutinis, comunicacions, oficis, etc. A la segona sèrie s’hi apleguen, relligats en 52 volums, els censos electorals oficials confegits els anys 1904, 1911, 1912, 1913, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1922, 1923, 1925, 1928, 1930, 1931, 1932, 1934, 1945, 1946, 1951 i 1955.

1.7. Cultura

La secció de Cultura integra l’antiga competència d’ensenyament, quan la detenien les autoritats provincials, raó per la qual s’inicia amb documentació d’Instrucción Pública, el 1860. La sèrie de capses en quart té 13 capses i arriba fins l’any 1933. La sèrie de capses en foli en té 38, i es compon de peticions de col·laboració i finançament, organització de certàmens culturals i artístics, concessió de beques i premis, etc. Abasta des de 1874 fins a 1969 i, d’ençà d’aquesta data, i fins l’actualitat, la documentació es conserva a l’Arxiu General.

1.8. Fundacions

A l’Arxiu Històric, aquesta secció es compon d’una única capsa, la corresponent al Patronat de l’Escola Taller d’Art (1946-1969).

1.9. Governació

La secció de Governació és l’espina dorsal del conjunt documental generat per la corporació provincial, ja que aquest departament va esdevenir, en els primers anys de la seva creació, la dependència administrativa que tramitava gairebé tots els assumptes no específics (econòmics, sanitaris, assistencials, culturals, etc.). Com a tal, és de les que custodia documentació més antiga (la sèrie de capses en quart, 98 capses, s’inicia l’any 1834, i la de capses en foli, 145 capses, el 1828), i que encara actualment segueix vigent, tot i haver delegat moltes de les competències en departaments que han anat sorgint a mesura que les necessitats així ho reclamaven. La diversitat temàtica dels expedients que componen aquesta secció és la més diversa de l’Arxiu: límits de la província (1834-1841), aranzels parroquials (1856), consums (1877), bagatges (1865-1892), personal, juntes d’auxili, exempcions fiscals, llegats, la Caixa d’Estalvis, patrimoni, certàmens, etc. També s’integra, en aquesta secció, la documentació produïda per la Comissaria Delegada de la Generalitat Republicana, implantada en lloc de la Diputació durant el període 1931-1938.

1.10. Intervenció

Aquesta secció es divideix en dues sèries: la de capses en foli, que s’inicia el 1863, amb 62 lligalls, i la de Pressupostos, que ho fa el 1863 i compta amb 432 capses (l’11’5% del total documental). En la primera hi tenen cabuda tots aquells expedients de caràcter econòmic i financer que giren al voltant d’assumptes de competència provincial: arbitris municipals, instrucció pública, exempcions per calamitats, amillaraments, etc., a més dels referents a l’administració econòmica de la mateixa Diputació: contingent provincial, recaptació fiscal, moratòries, hisenda, operacions creditícies i bancàries, etc. Destaquen, pel seu interès històric, els expedients d’exempció per calamitats públiques (per exemple, per la pedregada de 1915), o de concessió de crèdits en la immediata postguerra (Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional, 1939-1940), etc. La sèrie de Pressupostos abasta tota la documentació referent al tràmit de confecció, aprovació i aplicació dels pressupostos de la corporació.

1.11. Obres Públiques

La secció més voluminosa de l’Arxiu Històric és Obres Públiques, amb quasi el 18% del total de la documentació, dividida en dues sèries: la de capses en quart (229 capses, des de 1857) i la de capses en foli (537 capses, d’ençà de 1861). Aquesta secció integra una sèrie de departaments relacionats amb la construcció d’edificis (construccions civils), carreteres (vies i obres) i urbanitzacions, sanejaments i xarxes d’abastament (enginyeria). S'hi troben els expedients de les diferents obres públiques en les quals ha intervingut la Diputació, tant des d’un punt de vista tècnic com assistencial o econòmic. Encara que la majoria d’aquests projectes d’obres es refereixen a vials (carreteres, camins veïnals, ponts, etc.), també n’hi ha alguns d’interessants sobre la Savinosa, la Casa de Beneficència, l’hotel Imperial Tarraco (1957-1963), el monument a Jaume I de Salou (1961), el monument a la batalla de l’Ebre de Tortosa (1964), la xarxa de biblioteques i d’escoles de la província, cementiris, hospitals, escorxadors, conducció d’aigües, etc. Destaquen amb llum pròpia els grans projectes d’urbanització integrals, com el Pla general de camins i carreteres de la Generalitat (1931-1938), o el Pla especial d’ordenació de la costa (1964), compost d’una quinzena d’unitats d’arxiu entre capses i carpetacis de plànols.

1.12. Presidència

Presidència es va crear, com a departament, a inicis del segle XX, i va començar a produir documentació a partir de l’any 1917. Tres són les principals tipologies documentals que s’hi poden trobar: la correspondència del president, els actes de protocol en què intervé i els decrets aprovats en cada mandat, d’acord amb la regulació administrativa que establí l’article 169 de la Llei de règim jurídic (BOPT, núm. 343, de 8 de desembre de 1952). Totes tres tipologies estan enquadrades en sengles sèries. La més gran aplega en 39 capses tota la correspondència i retalls de premsa d’interès corporatiu d’ençà de 1917. Després de la Guerra Civil es creà el departament adjunt de Protocol, que constitueix la segona sèrie de Presidència, i on es guarden tres capses amb documentació sobre els diferents actes celebrats en nom de la corporació. Finalment, la sèrie de Decrets aplega, en 32 capses, els decrets aprovats i els seus extractes, des de 1954. Els anys següents es troben dipositats a l’Arxiu General.

1.13. Quintes

Quintes també es divideix en les dues consabudes sèries de capses en quart (set capses, 1926-1974) i capses en foli (16 capses, 1885-1952). En la primera hi són els certificats de sou i pensions, i en la segona, els certificats d’inutilitat, per poblacions.

1.14. Registre General

Òbviament, aquesta secció aplega només els llibres de registre general d’entrada (primera sèrie) i de sortida (segona sèrie) de la corporació. La primera sèrie s’inicia l’any 1837, per bé que els 66 llibres de registre són ininterromputs des de 1867. La segona ho fa el 1866, té 72 capses i és gairebé seguida. A més dels registres generals, també incorpora, puntualment, els registres de certes dependències autònomes: Intervenció, Cens, Hisenda, Agricultura, Beneficència, Sanitat, Recaptació, Educació, Cadastre, Vies i Obres, Dipositaria, Arquitectura, Regiones Devastadas, etc. Els anys següents, i fins l’actualitat, es troben servats a l’Arxiu General.

1.15. Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones

El Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones (SNRDR) va ser creat pel Decret de 25 de març de 1938, per tal d’impulsar la reconstrucció del país després de la Guerra Civil. L’agost de 1939 va adquirir el rang de direcció general.



Aquest fons de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona s’agrupa en 40 unitats d’instal·lació, ocupant un total de 6 metres lineals.

  • Lligall núm. 1 (1939-1950). L’expedient general. En aquesta primera capsa es troba la documentació que va generar l’expedient de creació de la Subcomissió de Regiones Devastadas a la Província de Tarragona: cartes, circulars, comunicacions, oficis, informes, dictàmens, i, sobretot, còpia de les lleis, decrets i ordres referents a la creació i desenvolupament de l’organisme.
  • Lligalls núm. 2-6. Expedients per pobles. És la documentació més interessant, ja que es compon dels expedients oberts a cada localitat sobre els danys causats durant la guerra, tot i que la majoria fan referència al període revolucionari d’ençà de 1936. A l’AHDT només hi ha un 60% del total de municipis de la demarcació.

L’expedient s’estructurava al voltant de tres elements:

  1. Fitxa resum, on es feien constar dades tan interessants com ara el nombre d’habitants de la localitat —abans i després de la guerra—, el nombre d’edificis existents l’any 1936, el total d’edificis danyats o enderrocats, l’estimació de la valoració global d’aquests danys, etc.
  2. Informe de l’alcalde sobre els danys causats a edificis oficials: ajuntament, escoles, oficines d’administració, etc.
  3. Informe del rector sobre els danys causats a edificis de culte: església parroquial, rectoria, capelles, ermites, patrimoni moble —retaules, calzes, quadres—, etc. Aquests informes (en realitat impresos emplenats) també tenen el seu interès, perquè s'hi havia d’especificar la causa del dany (incendi, bombardeig, etc.), i detallar la valoració dels estralls consignats. En més d’un informe el rector s’estenia en sucosos detalls sobre les malvestats del període revolucionari.
  • Lligalls núm. 7-38. Expedients particulars. Per a aquells casos concrets d’edificis esfondrats. El propietari hi adjuntava documents (instància, oficis), informes (expedits pel Col·legi d’Arquitectes), peritatges (dels danys), certificacions (de les destrosses, de bona conducta del sol·licitant, etc.) i projectes d’obra que l’organisme requeria per tirar endavant el tràmit. En aquestes capses és on hi ha l’únic material gràfic del fons, ja que és ple de plànols d’alçada d’edificis.
  • Carpetes núm. 39-40. Correspondència diversa, bàsicament entre la Direcció General de Madrid i la Subcomissió de Tarragona, i entre aquesta darrera i els diferents ajuntaments de la demarcació. El format és de quartilla i la tipologia, un ofici o comunicació administrativa.

1.16. Urbanisme

És una de les seccions més petites de l’Arxiu. Compta amb 9 capses (1883-1984), amb expedients que fan referència als aspectes urbanístics vinculats a l’aplicació de mesures higièniques (1883-1953), el Pla comarcal Tarragona-Reus-Valls (1964) i documentació solta sobre un parell d’estudis municipals a la ciutat de Tarragona (1982-1984). Per la naturalesa dels primers expedients, bé es podria considerar una documentació d’interès sanitari, més que no pas urbanístic.

1.17. Diversa

La secció Diversa es va crear per aplegar-hi tota aquella documentació solta de difícil assignació en altres seccions. Són una dotzena de capses que abasten de 1822 a 1944, amb temes dispars com ara “Diversos documents adquirits després de 1997” (capsa núm. 1), “Comitè Regulador de la Farina Catalana” (núm. 2), factures, nòmines i correspondència de la Comissaria Delegada de la Generalitat (vuit capses, de 1937-1939), etc. Destaca, a la primera capsa, el document més antic de l’Arxiu: un imprès de 28 de novembre de 1822 a títol de carta oberta a Sa Majestat el Rei (Ferran VII) que signava el consistori del primer intent de Diputació durant el Trienni Liberal. El document va ser adquirit per compra. Així mateix, també cal destacar la capsa núm. 2 (“Associacions”), referida a la documentació que en el seu dia (1937) van enviar les associacions culturals i polítiques de la província per normalitzar el seu estatus legal davant de la Generalitat republicana.

1.18. Llibres administratius

Igual que l’anterior, aquesta secció es va formar aleatòriament, i aplega els gruixuts llibres administratius de diverses dependències de la corporació, amb dimensions que depassen les habituals del format foli. Les 276 unitats d’arxiu i les 1.156 d’instal·lació (volums) suposen el 6,45% de la documentació total de l’Arxiu Històric. Majoritàriament composta de llibres de comptabilitat, són dependències com ara dipositaria, intervenció o recaptació les que ocupen la quasi totalitat de la secció amb els seus volums. També hi són els d’Agricultura, Butlletí Oficial de la Província, Governació, Educació i Turisme, Quintes i Beneficència. Els de Quintes (33 volums, de 1840-59 i 1884-1907) revesteixen un especial interès perquè consignen el nombre i la identitat dels mossos quintats de cada població, i els de Beneficència (170 volums, amb les dates extremes 1853-1969), perquè alguns dels llibres no són comptables i sí de registre d’interns (expòsits, malalts, etc.).

Fons de reserva

El fenomen de la dispersió documental que pateixen els arxius del nostre país té el reflex, dins de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona (AHDT), en un reduït fons de quatre volums que apleguen documentació corresponent a la Secuita (Tarragonès). El dipòsit d’aquest fons a la Diputació de Tarragona va arribar per correu vers l'octubre de 1960. Les gestions que posteriorment s’emprengueren per tal d’identificar l’emissor i les seves intencions van ser inútils.

La fitxa arxivística d’aquest fons és com segueix:

Núm. Descripció Format Anys
1 Llibre del Consell del lloc y terme de la Cecuyta, s[enyori]a del Monastir de Sanctas Creus, vuy al pr[imer] de Abril -1657-

Actes municipals de 1657, i quadern de rebuts de talles i censals (s. XVIII)
En quart

21'5 x 16 cm

Relligat en pergamí

36 f.
1657-1707
2 Rebudas de concòrdias, etc., altre de vàlias, encarregament de censals En quart

20 x 15 cm

Relligat en pergamí

20 f. (escrits)
1710-1757
3 Rúbrica del Capbreu del Lloch y terme de la Sacuyta, y sas quadras, any 1699 En foli

30,5 x 22 cm

Relligat en pergamí

157 f.
1699
4 1812. Registro del personal de los Ayuntamientos de Secuyta que empiesa en el año de 1812 En foli

30 x 22 cm

Relligat en pergamí

29 f.
1812-1877

Fons de partitures musicals de Mn. Salvador Ritort i Faus

Aquest fons és d’un notable interès per conèixer la producció musical de mossèn Salvador Ritort i Faus i, per extensió, la musicologia religiosa de l’arquebisbat de Tarragona durant la primera meitat del segle XX.

El nombre de partitures que formen aquest fons és de 139, més 201 proves o esborranys de composició. Juntament amb la seva obra, també es guarden 48 manuscrits de partitures —on no consta l'autoria— i 122 còpies d'obres musicals de diversos compositors que pertanyien a l'arxiu particular d’aquest professor i músic de la Beneficència Provincial. La cronologia dels documents va de 1908 a 1955, i l’escriptura apareix en castellà o català, indistintament.

Instruments de descripció:

- Catàleg de partitures musicals de Mn. Salvador Ritort i Faus. Número 7 (any 2001).

Bibliografia:

- PEREA SIMÓN, EUGENI: “El fons musical de Mn. Salvador Ritort i Faus de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona”, El Pont de Fusta (Vila-seca-Salou), 268 (juny 2002), p. 23.

- PEREA SIMÓN, EUGENI: “Mn. Salvador Ritort i Faus: un urgellenc il·lustre a l’arxidiòcesi de Tarragona”, Urtx (Tàrrega), 16 (2003), p. 259-262.

Fons d'Imatge

4.1. Fotografies de la Diputació de Tarragona

És un fons que ha estat generat pels òrgans de la Diputació en l’exercici de les seves competències i funcions, cosa que es fa palesa en la temàtica de les imatges que mostren: actes públics de molt diversa índole (inauguracions, condecoracions, homenatges, certàmens, etc.), amb el denominador comú d’haver estat promocionades per la corporació provincial, o d’haver comptat amb la seva assistència o participació.

Es tracta de 6.395 positius de procediment fotogràfic, comptant els pocs negatius que es conserven (285). Es tracta de positius en paper, en blanc i negre i color. Aquests últims es generalitzen progressivament a partir de la dècada dels anys setanta; a partir de 1975 passen a ser més nombroses que les de blanc i negre, i a ocupar la totalitat de la producció en els anys següents. Les primeres fotografies que apareixen en color corresponen a l’any 1963, i immortalitzen l’estand de la Diputació a la Fira de Mostres de Reus, amb data de 20 d’octubre. De mica en mica, van apareixent més fotografies en color: 13 el 1968, 8 el 1969, 40 el 1970, 39 el 1971, 18 el 1972, 17 el 1973, 60 el 1974, etc.

Les mides d’aquests documents fotogràfics són diverses. En els primers anys, majoritàries fan 8 x 15, però amb el pas del temps creix el format. En podem trobar de 13 x 18, 10 x 15, 15 x 20 (amb l’era del color), etc. En tot cas no n’hi ha cap de més petita de 6 x 11, ni de més gran de 20  x 30.

El fons abasta des de 1950 fins a 1985, i originàriament estava disposat en una dotzena d’arxivadors de 18 x 24 i 35 cm de llargària, d’acord amb el següent esquema:

Arxivador/capsa Anys Nombre de fotografies
Primer (1950-1953) 1950

1951

1952

1953
130

104

200

171              Total: 605
Segon (1954-1960) 1954

1955

1956

1957

1958

1959

1960
195

116

142

107

146

151

  84              Total: 941
Tercer (1961-1965) 1961

1962

1963

1964

1965
150

186

217

414

139              Total: 1121
Quart (1966-1969) 1966

1967

1968

1969
194

251

504

  78              Total: 1.027
Cinquè (1970-1971) 1970

1971
547

492              Total: 1.039
Sisè (1971-1974) 1972

1973

1974
  11

380

502              Total: 1.003
Setè (1974-1976) 1975

1976/
309

583              Total: 892
Vuitè (1976-1977) 1976/

1977/
254

167              Total: 421
Novè (1977-1978) 1977/

1978
443

206              Total: 649
Desè (1963-1973) “Dia de la Provincia” 937              Total: 973
Onzè (dècada 70 i 80) [1978-1990] 390*             Total: 390
Dotzè (dècada 70 i 80) [1978-1990] 322**            Total: 322
TOTAL DELS DOTZE ARXIVADORS 1950-1978 [1990] 6.680

*negatius.

Al fons de fotografies s’hi haurien d’afegir les 24 diapositives resultat de reproduccions fotogràfiques efectuades sobre material documental (per publicar o per particulars), de les qual l’Arxiu se’n reserva una còpia. La sèrie continua fins a l’actualitat a l’Arxiu General.

4.2. Col·lecció de fotomuntatges (postals, targetes, estampes, punts de lectura)

Els fotomuntatges impresos amb imatge són relativament pocs. Es procura anar adquirint col·leccions de postals de les poblacions de la província, sense presses ni voluntat exhaustiva. D’aquesta manera la col·lecció de postals antigues de Tarragona suma un total de 143 unitats, les targetes, 146, els cartells, 28, i els punts de lectura, 40.

4.3. Sèrie gràfica (plànols, mapes, cartells)

 

4.4. Audiovisuals (vídeos, CDs, DVDs)

Més neulit encara és el fons d’audiovisuals, on s’apleguen únicament 27 CDs i algun disquet o vídeo documental. Els CDs són de bancs de dades bibliogràfiques, o reportatges locals sobre la ciutat de Tarragona. No constitueix res que no pugui posseir ja qualsevol particular mínimament interessat.

Annexos

Nòmina de presidents de la Diputació de Tarragona

Aquesta relació cronològica de presidents de la Diputació de Tarragona ha estat elaborada a partir de les llistes confegides al seu dia pels responsables de Protocol i de l’Arxiu, llistes que els presents autors han ratificat, comprovat i, en diversos casos, àdhuc corregit, mitjançant un pacient i exhaustiu repàs dels fons documentals pertinents (principalment, BOPT i Actes); i també s'ha comptat amb l’inestimable ajut del professor Antoni Jordà i Fernández.

Convé aclarir, de bell antuvi, que de 1835 a 1881 el president de la Diputació era el governador civil, circumstància que explica amb tot detall A. Jordà. En aquest període trobem intitulat el càrrec com a “Jefe Superior” (1822-1840), “Jefe Superior Político” (1841-1842), “Jefe Político” (1843-1847) i “Gobernador (civil)” (1848-1881). El 1881 la separació de funcions de cap del Govern Civil i de president de la Diputació es materialitza en dos càrrecs diferents. El president de la Diputació apareixerà sempre com a tal, llevat del període de la Comisaria Delegada de la Generalitat (1931-1937) i dels anys posteriors a la Guerra Civil, en què apareixerà definit com a “Comissari Delegat” i “Presidente de la Comisión Gestora”, respectivament.

En la llista següent hem preferit ometre els presidents accidentals, puix que aquesta naturalesa jurídica resulta excessivament reiterativa i intrascendent, transitòria. Així mateix, per tal de no complicar-ne la lectura, ometem fonts documentals i les dates de dies i mesos i ens limitem a la constatació de l’any.

NÒMINA DELS PRESIDENTS DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Jacobo Gil Avalle 1822
Marcelo Baeza 1822
Francisco Bustamante 1822
Agustí Roncali 1822
Eugenio Tapia 1833-1834
Antoni Satorras Iglesia 1834-1835
Zenón Ausero 1835
Juan López de Ochoa 1835-1836
Joaquín Gómez 1836
Antoni Satorras Iglesia 1836
José de Pessino Butler 1836
Antoni Garrigós 1836-1837
José Melchor de Prat 1837-1838
Francisco Alejandro Teruel 1838
Enrique de Vedia 1838-1839
Baltasar de Toda i de Tàpies 1839-1840
Ciril Franquet 1840
José Bérriz de Guzmán 1840
José Antonio de Arespacochaga 1840
Ciril Franquet 1841-1842
Ramon de Keyser 1843
Cristóbal Linares Butrón 1843
Pedro López Chapi 1843
Antonio Batlle 1843-1845
José Rodríguez 1845
Francisco Belza 1845-1847
José Ainat 1847-1848
José María de Montalvo 1848-1849
Sebastián García Priego 1849
Josep Aleu 1849-1850
Josep Balcells 1850
Rafael González Butrón 1850
Agustín Álvarez Sotomayor 1850
Josep Aleu 1851
Rafael Humara y Salamanca 1851-1852
Miguel Díaz 1852-1854
Rafael Humara y Salamanca 1854-1855
Feliciano Polo 1855-1856
Félix Sánchez Fano 1856-1857
Ildefonso López de Alcaraz 1857
Vicent Balcells 1857
Josep Monravà 1857-1858
Pedro de Navascués 1858
Joan de Ferrer i Duran 1858-1859
Pedro de Navascués 1859-1860
Joaquim d’Alberni 1860
Pedro de Navascués 1860-1861
Joaquim d’Alberni 1861
Santiago Luis Dupuy 1861-1863
Joaquim d’Alberni 1862-1863
Federico Arias Pardiñas 1863
Bernabé López Bago 1863-1864
Francisco Morera 1864
Eusebio Donoso Cortés 1864
Bernabé López Bago 1864
Benjamín Fernández Vallín 1865
Salvador López Guijarro 1865
Bernabé López Bago 1866-1867
Baldomero de la Calleja y Piñeiro 1867
Joaquín de Vera y Olazabal 1867-1868
Josep Gassol y Porta 1868
Mariano Rius Montaner 1868
Feliciano Herreros de Tejada 1868-1869
Pedro Massià 1869-1870
Juan Manuel Martínez 1869-1871
Tomàs Aragonès 1871
Manuel Bes Hediguer 1871
Joan Palau Generés 1871-1872
Antoni Kíes 1872-1873
Antoni Estivill 1873-1874
Ramon Miró Sol 1874-1875
Antoni Sotorras Vilanova 1875
Plàcid Maria de Montoliu 1875-1877
Antoni Sotorras Vilanova 1877-1881
Faustino A. Valledor 1881
Lluís de Jover de Viala 1881
Antoni Sotorras Vilanova 1881-1882
Joan Casagualda Fontdevila 1882-1883
Lluís de Jover de Viala 1883-1884
Antoni Sotorras Vilanova 1884-1888
Manuel Valls Vaquer 1888-1890
Josep Batlle Vidal 1891
Josep Orga Sans 1891-1892
Carles Roig Rovira 1892
Miquel Murall Monclús 1892-1893
Ferran de Querol de Bofarull 1893
Antoni de Magriñà 1893-1894
Ferran de Querol de Bofarull 1894-1896
Xavier de Rabassa 1896-1898
Ferran de Querol de Bofarull 1898-1900
Víctor Josep Olesa Fonollosa 1900-1901
Joan Huguer Vidal 1901-1903
Estanislau Tell Bonanat 1903-1905
Víctor Josep Olesa Fonollosa 1905
Joan Vilà Bassa 1905-1907
Anselm Guasch Robusté 1907-1911
Antoni Estivill Llorach 1911-1913
Josep Mestres Miquel 1913-1915
Ramon Vidiella Balart 1915-1917
Pere Lloret Ordeix 1917-1919
Josep Montserrat Quadrada 1919-1921
Anselm Guasch Robusté 1921-1924
Josep M. Serrano García 1924-1925
Manuel Guasch Monravà 1925-1927
José A. López Bertrán 1927
Manuel de Orovio Romeu 1927-1930
Anselm Guasch Robusté 1930-1931
Ramon Nogués Biset 1931-1932
Domingo Piñana Homedes 1932
Pere Cavallé Llagostera 1932-1934
Lluís Pujol Font 1934
Lluís Prunés Sató 1934
Juli Castro Vázquez 1934
Emili Vilà Àlvarez 1934-1935
A. Soler? 1936
Lluís Prunés? 1936
J. Orgun? 1936
José Grego Grego 1938-1939
Eusebio Múgica Jaca 1939-1942
Juan Vilanova Montaña 1942
Joaquim de Querol Rius 1943-1944
Josep Segú Parés 1944-1948
Alberto Díaz de Brito i Antiaga 1948-1951
Joan Noguera Salort 1951-1952
Manuel Beguer Piñol 1952
Enric Guasch Giménez 1952-1961
Antoni Soler Morey 1962-1965
Lluís Pujades de Frías 1965-1966
Esteve Meseguer Gil 1966-1967
Federico Gerona de la Figuera 1967-1968
Josep Clua Queixalós 1968-1979
Francesc Cailà Mestre 1979-1980
Josep Gomis Martí 1980-1982
Joan Ventura Solé 1982-1983
Josep Gomis Martí 1983-1988
Joan M. Pujals Vallvé 1988-1992
Josep Mariné Grau 1993-2003
Joan Aregio Navarro 2003-2007
Josep Poblet i Tous 2007-2019
Noemí Llauradó Sans 2019-