Programa del Concert
inVISIBILI
Il nascimento dell’Aurora (ca. 1710) Tomaso ALBINONI (1671 - 1751)
Sinfonia
Astianatte (1727) Giovanni BONONCINI (1670 - 1747)
Aria: «Render mi vuole» (Pirro)
Le fate (1736) Giovanni Alberto RISTORI (1692-1753)
Aria: «Bellezze adorate» (Ruggiero)
Ascanio (1718) Antonio LOTTI (1667-1740)
Simfonia
Siroe, re di Persia (1726) Domenico SARRO (1679-1744)
Aria: «Gelido in ogni vena» (Cosroe)
Gianguir (1728) Geminiano GIACOMELLI (1692-1740)
Aria: «Date o trombe il suon guerriero»
Toccata no 2 en la menor, Alessandro SCARLATTI (1660-1725)
del Primo e secondo libro di toccate per cembalo (1723)
L’oracolo del fato (1709) Francesco GASPARINI (1661-1727)
Aria: «Qui ti scrivo o nome amato» (Cefalo)
Deianira, Iole ed Ercole (1711) Nicola Antonio Giacinto PORPORA (1686-1768)
Aria: «Scuote la chioma d’oro» (Deianira)
Alessandro il Grande in Sidone (1706) Francesco MANCINI (1672-1737)
Simfonia
Gianguir (1728) Geminiano GIACOMELLI (1692-1740)
Aria: «Mi par sentir la bella» (Cosrovio)
Farnace (1731) Giovanni PORTA (1675-1755)
Aria: «Non sempre grandina» (Farnace)
Vespres d'Arnadí
Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i criteris històrics. El seu nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat en sales i festivals importants d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Londres, Halle, Praga, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres. Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A finals del 2018 es va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat
L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. El passat mes de març ha sortit el seu últim disc, Invisibili, també amb el contratenor Xavier Sabata, un interessant recorregut pel gènere de l’òpera seriosa, que en les primeres dècades del segle XVIII patia un procés d’intensificació virtuosística que portaria els cantants (sobretot els sopranos i els castrati) a convertir-se en les superestrelles de l’època. Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.
