De l’11 al 16 de juliol de 2022, Marc Toralles i Bru Busom van escalar en estil alpí la paret est del Siula Grande, Ànima de Corall, de 6.344 m, al cor de la serralada de Huayhuash (Perú), que romania verge. L’havien intentat juntament amb Roger Cararach el 2019, però van haver de renunciar-hi a causa de l’impacte d’una pedra al braç del Roger.
Van ser sis dies de molta tensió, intentant escalar durant les hores en què hi havia menys despreniments de gel i roca. Algun dia començaven a escalar al migdia, aprofitant la nit per estar més segurs.
Ha estat l’escalada més exigent que han dut a terme fins avui a causa de la gran dificultat i l’exposició que en tot moment van haver de superar.
Marc Toralles (1982), guia d’alta muntanya UIAGM, és un dels màxims representants actuals de l’alpinisme compromès i lleuger, amb una activitat impressionant, sobretot aquests darrers anys: Karavshin (Kirguizstan); Cerro Mocho via Bénitiers, Cerro Torre via Ragni, Media Luna i Guillaumet (Patagònia); Denali via Slovak Direct (Alaska); Tengi Ragi Tau, pilar sud (Nepal); Wadi Rum (Jordània); i Almapayo, Esfinge, Huantsán i Ànima de Corall, a la cara est del Siula Grande (Perú).
Bru Busom (1992), guia d’alta muntanya UIAGM, ha fet expedicions arreu del món: Cerro Torre via Ragni, Fitz Roy, Media Luna, Mermoz i Guillaumet (Patagònia); Denali via Slovak Direct (Alaska); Wadi Rum (Jordània); Todra (Marroc); i Jirishanca, Alpamayo en solitari, Ranrapalca, Tocllaraju, Esfinge, Churup, Chopicalqui i Ànima de Corall, a la cara est del Siula Grande (Perú).
Els caracteritza que sempre han buscat rutes d’alta dificultat, poc repetides i en estil alpí. Els seus extensos currículums esportius i l’ètica del seu estil han estat reconeguts amb nombrosos premis per la FEDME i la FEEC.
La via Ànima de Corall, a la paret est del Siula Grande (6.344 m), Huayhuash (Perú), és una impressionant muralla de més de 1.000 m d’alçada, constantment castigada pels despreniments de gel i roca. Un mur que no havia estat escalat mai. La primera part de la paret la van executar més en estil big wall, ja que l’escalada era difícil i no permetia pujar lleugers. La segona part els va permetre anar en estil alpí, en un terreny molt trencat i compromès. Una aresta molt estètica els va portar a la part final de la muntanya, des d’on, entre llàgrimes d’emoció, van aconseguien arribar al cim. Qualificada com la via més exigent que han fet, les dificultats de la via són 7b, A3, AI5, M6. No s’atreveixen a quantificar el compromís de la via, però manifesten que en molts moments la fortuna de la cordada va dependre de la sort.
