Ens locals

L'impacte de la guerra amenaça d'esborrar l'efecte del fons Next Generation en el creixement del 2022

  • Publicat18/03/2022

La incertesa és molt gran i pocs analistes s'aventuren a posar xifres concretes sobre el PIB d'Espanya. Moody's fa una primera aproximació i veu un impacte de fins a 3 punts davant un conflicte “llarg” al quart trimestre, des d'un creixement del 3,5% fins a gairebé l'estancament. El Banc Central Europeu (BCE) feia servir la setmana passada un risc “mitjà” d'un 0,4% per a la zona de l'euro el 2022 i d'un 1% en l'anàlisi més extrema. El pitjor escenari calculat per Allianz Research per al conjunt de països de l'euro apunta a 1,5 punts, del 3,9% al 2,5% per a tot l'any.

El que ja és inevitable és que les estimacions prèvies a la guerra han quedat obsoletes. L'última de l'FMI portava el creixement d'Espanya al 5,8% el 2022, amb l'absorció dels fons europeus -les inversions afavorides pel Next Generation EU- com un dels acceleradors principals, amb un impacte positiu de prop d'1, 5 punts, segons el Banc d’Espanya, i que el Govern va arribar a situar en 2,5 punts.

La guerra a Ucraïna, amb la pressió sobre la inflació per l'escalada de les matèries primeres, principalment del petroli, del gas i de cereals com l'ordi i el blat com a principal conseqüència, ja amenaça d'esborrar bona part d'aquest efecte, calculat per l’absorció d’entre 21.000 i 25.000 milions d’euros d’aquests fons.

Tot i que les relacions comercials d'Espanya amb Rússia i Ucraïna amb prou feines representen un 2% de les importacions i les exportacions totals no es pot escapar de les enormes pujades dels preus energètics, independentment que se’ls compri poc gas i petroli.

BBVA Research va desglossar l'últim trimestre del 2021, en la seva estimació d'un creixement del 6,5% per al 2022, que el cost de l'electricitat pesaria 0,8 punts, el preu del petroli un 0,3, els colls d'ampolla de la cadena productiva global 1,2 punts i el retard en l'execució dels Next Generation amb prou feines 0,3 punts. L'impacte de tots aquests factors s'agreuja amb la guerra d'Ucraïna: el preu de llum arriba a màxims històrics per l'escalada del gas i el preu del petroli ha pujat un 40% des de l'inici de l'any al mercat de futurs, des dels 80 dòlars per barril de Brent a gairebé 120.

Els efectes estan directament relacionats, els preus de l'energia tenen un alt pes en el càlcul de la inflació, que ja estava en màxims de les darreres dècades, i una alta inflació en un entorn de tipus baix provoca un sobreescalfament de l'economia que la porta a una desacceleració. La pujada progressiva de preus redueix els marges de les empreses i provoca la pèrdua de capacitat adquisitiva dels consumidors, que són el principal motor de creixement d’una economia.

Un altre impulsor del creixement d'Espanya és el turisme, com un dels segments d'activitat importants la recuperació completa dels quals s'ha endarrerit per les restriccions a la mobilitat. Abans de la pandèmia arribaven a Espanya més d'1,3 milions de turistes russos i cal esperar una reducció d'aquests fluxos, com a conseqüència de les sancions i la depreciació del ruble.

En aquest context, la política monetària expansiva del BCE torna a sorgir com la principal palanca per esmorteir el xoc, i les actes de la darrera reunió de la institució, que es va celebrar abans de la invasió, mostren que alguns membres del consell de govern ja estaven a favor d'una normalització prudent de les extraordinàries mesures adoptades la primavera del 2020 per evitar que la pandèmia de coronavirus es convertís en una crisi financera i de liquiditat similar a la del 2008.

Imatge de la construcció d'un gràfic
Imatge de la construcció d'un gràfic