Preguntes més freqüents dels Fons Next Generation

El 21 de juliol del 2020 el Consell Europeu va aconseguir un acord històric per donar una resposta contundent i decidida davant la situació econòmica i social extraordinària generada per la pandèmia: es va acordar crear un instrument excepcional de recuperació temporal, conegut com a NextGenerationEU (NGEU), que autoritza la Comissió Europea a emetre fins a 750.000 milions d’euros de deute en nom de la Unió. És a dir, els vint-i-set estats membres es van posar d’acord per endeutar-se junts, amb la vista posada a invertir en un futur comú. La resposta coordinada i solidària a la pandèmia suposa una reacció molt diferent de la que va tenir lloc en la crisi econòmica anterior.

El NextGenerationEU es compon de dos instruments principals:

1. Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR). Constitueix el nucli del fons de recuperació i està dotat amb 723.800 milions d’euros, dels quals 385.800 milions es destinaran a préstecs i 338.000 milions es constituiran com a transferències no reemborsables. La seva finalitat és donar suport a la inversió i les reformes als estats membres per aconseguir una recuperació sostenible i resilient, tot promovent les prioritats climàtiques i digitals de la Unió. El Reglament (UE) 2021/241, que regula l’MRR, va entrar en vigor el 19 de febrer de 2021.

2. REACT-EU. Instrument d’ajuda a la recuperació per a la cohesió i els territoris d’Europa. Disposa de 50.600 milions d’euros i el seu objectiu és ampliar i donar continuïtat a les mesures de resposta i reparació de la crisi posades en marxa des de l’inici de la pandèmia. Els fons de REACT-EU operen com a fons estructurals, però amb més flexibilitat i agilitat en la seva execució. REACT-EU promourà la recuperació ecològica, digital i resilient de l’economia. L’assignació per a Espanya se situa per sobre dels 12.400 milions d’euros, que, majoritàriament, ja han estat assignats a les comunitats autònomes, principals encarregades de la seva execució.

Aquest fons de recuperació, de durada limitada i finançat amb recursos addicionals als previstos per al Marc Financer pluriennal 2021-2027, s’integrarà als pressupostos anuals de la UE, en què també s’inclouen els tradicionals fons de la política de cohesió. Per tant, són recursos diferents. Tot i això, l’MRR pot finançar projectes d’inversió i reformes que es complementin amb altres fons o programes de la UE, amb la garantia de no incórrer en doble finançament.

El Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR) té sis pilars principals:

1. La transició ecològica.

2. La transformació digital.

3. El creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, que incorpora elements com la cohesió econòmica, l'ocupació, la productivitat, la competitivitat, la investigació, la innovació, un mercat interior que funcioni adequadament i unes pimes fortes.

4. La cohesió social i territorial de tots els pobles i territoris d'Europa.

5. La resiliència sanitària, econòmica, social i institucional, que permetrà augmentar la preparació i la capacitat de resposta davant de crisis futures.

6. Els nens i els joves. El Reglament estableix la necessitat de prestar una atenció especial a les polítiques relacionades amb ells i especialment a l'educació.

Tots aquests pilars van dirigits a restaurar el potencial de creixement de les economies de la Unió, fomentar la creació de llocs de treball després de la crisi i promoure el creixement sostenible.

Per assolir aquests objectius, cada estat membre ha hagut de dissenyar un Pla nacional de recuperació i resiliència que inclogui les reformes i els projectes d'inversió necessaris per assolir aquests objectius, amb quatre aspectes assenyalats a l'Estratègia Anual de Creixement Sostenible com a principis inspiradors: sostenibilitat mediambiental, productivitat, equitat i estabilitat macroeconòmica.

Per rebre suport financer en el marc del Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència (MRR), els estats membres de la Unió Europea han hagut de preparar un Pla nacional de recuperació i resiliència amb el programa d'inversions i reformes. Els plans inclouen paquets coherents de reformes i projectes d'inversió pública amb un detall de les fites, els objectius i els indicadors per al seu seguiment i control.

A través de les reformes i les inversions, els plans havien d'abordar les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia i accelerar les transicions verda i digital, amb una contribució a l'objectiu climàtic d'almenys el 37% del pressupost i d'almenys el 20% del pressupost per a la digitalització de l’economia. Les mesures d’inversió i de reforma han de contribuir a augmentar la capacitat de creixement econòmic, així com a la igualtat de gènere d’oportunitats.

La Comissió ha basat l’avaluació dels plans nacionals de recuperació i resiliència en criteris transparents. En particular, la contribució a abordar eficaçment els problemes econòmics identificats i les recomanacions que ha fet en els darrers anys als informes del Semestre Europeu, si contenen mesures que ajudin eficaçment a la transició ecològica i digital i si contribueixen a enfortir el potencial de creixement , la creació d’ocupació i la capacitat de recuperació econòmica i social de l’estat membre.

Per a l'elaboració del Pla de recuperació, transformació i resiliència s'han utilitzat, per primer cop de manera transversal als principals ministeris, les manifestacions d'interès (MDI), una eina utilitzada des de fa anys per la Comissió Europea, però escassament aplicada aquí. El seu objectiu és dissenyar polítiques públiques partint d'informació precisa i directa proporcionada pel teixit empresarial i la societat civil.

Fins avui s'han publicat 24 convocatòries de manifestacions d'interès relacionades amb el pla: 21 d'obertes a tots els participants i 3 de dirigides a administracions públiques (ajuntaments i comunitats autònomes). Totes han tingut formats i criteris comuns i s'han adaptat als requeriments de la Comissió Europea, especialment pel que fa a la competència. S'ha mobilitzat una alta participació, amb 17.597 projectes presentats a les 22 manifestacions d'interès ja tancades.

Les MDI han resultat d'utilitat atès que ha permès millorar la seva capacitat per orientar les convocatòries a aquelles àrees on hi ha més projectes madurs i amb més garantia d'assolir resultats. A més, les manifestacions d'interès han funcionat com a acceleradors d'iniciatives i idees que han cristal·litzat en projectes concrets per presentar-se a les convocatòries.

Els PERTE (projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica) són un nou instrument de col·laboració publicoprivada definida pel Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre. Es tracta de projectes de caràcter estratègic, amb un potencial d’arrossegament important per a la resta de l'economia, que exigeixen la col·laboració entre administracions, empreses i centres de recerca per aconseguir que escalin les seves operacions al país.

En definitiva, els PERTE són programes amb una visió integral de cadena de valor i un important impacte transformador, en què s’integren projectes concrets que constitueixen un programa al voltant d’un objectiu concret i definit i que compten amb un nombre significatiu d’empreses i administracions involucrades. Els criteris per declarar un PERTE són: contribució important al creixement econòmic i a l’ocupació; combinació de coneixements, experiència, recursos i actors que permetin remeiar errors de mercat o reptes socials als quals no es podria fer front d’una altra manera; caràcter innovador i valor afegit en R+D+I; importància quantitativa o qualitativa, que suposi un risc tecnològic o financer alt; integració i creixement de petites i mitjanes empreses; i projectes amb fases de recerca i innovació disruptives i ambicioses, més enllà de l’estat de la tècnica al sector, seguides d’un primer desplegament industrial.

La figura del PERTE es crea en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, però té vocació de permanència i intenció de superar el seu marc temporal. Estaran oberts a tota mena d’empreses, tant grans com pimes i emergents.

Actualment s’han aprovat el dedicat al vehicle elèctric i el de la salut d’avantguarda. La resta de PERTE s’aniran aprovant al llarg del període d’execució del Pla.

El Reial decret llei 36/2020 defineix una governança orientada a facilitar la presa de decisions i garantir un efectiu control i auditoria dels fons. Per això es creen:

1. Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència, encapçalada pel president del Govern i de la qual formen part tots els ministeris. La seva funció és la direcció i la coordinació del Pla.

2. Comitè Tècnic, format per un màxim de vint membres amb competències i experiència en la gestió de fons europeus i altres perfils necessaris per a la gestió del Pla.

3. Unitat de Seguiment, dependent de la Presidència del Govern, que té l'objectiu de fer el seguiment del Pla.

4. Autoritat responsable del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència, atribuïda a la Secretaria General de Fons Europeus del Ministeri d'Hisenda, que respondrà davant de les institucions europees.

5. Autoritat de control del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència, que recau sobre la Intervenció General de l’administració de l’estat (IGAE). implementarà un sistema de gestió financera de control i auditoria, que serà perfectament interoperable amb els sistemes comunitaris.

Quant al control de la gestió financera i el rigor a l'administració dels recursos, s'han previst els estàndards més elevats. La finalitat principal del control serà la fiabilitat de les fites i els objectius, així com prevenir i, si escau, posar de manifest i corregir de les irregularitats relatives al frau, la corrupció, el conflicte d'interessos o el doble finançament. Això no obstant, com a fons públics es vetllarà pel compliment dels principis de legalitat i de bona gestió financera.

Segons els indicadors que es fan servir, Espanya rebrà un total de 69.528 milions d’euros en transferències no reemborsables i podria accedir a més de 70.000 milions d’euros en préstecs de l’MRR, que potencialment es poden mobilitzar fins al 2026. Tot això sense oblidar els més de 12.400 milions d’euros de REACT-EU. A aquestes xifres cal sumar-hi els més de 35.000 milions d’euros dels fons estructurals FEDER i Fons Social Europeu + previstos en el marc financer pluriennal 2021-2027, la resta de programes comunitaris com Horizonte Europa —en què les empreses espanyoles tenen una bona tornada—, així com els 47.700 milions d’euros de la política agrícola comuna per al mateix període.

A més, Espanya ja ha rebut 11.000 milions d’euros en préstecs del mecanisme SURE, que permet estalviar costos en el pagament dels interessos per al finançament dels ERTE, de la prestació extraordinària dels autònoms i la cobertura de les prestacions per incapacitat laboral. Espanya rebrà el 2021 10.000 milions més per aquesta via.

El Consell de la UE va aprovar el 13 de juliol de 2021 el Pla de recuperació, transformació i resiliència espanyol (PRTR). El Pla incorpora una agenda d’inversions i reformes estructurals que s’interrelacionen per assolir objectius transversals: avançar cap a un país més verd, digital, cohesionat i igualitari.

S’estructura en quatre eixos principals:

• Transició ecològica.
• Transformació digital.
• Cohesió social i territorial.
• Igualtat de gènere.

Aquests eixos alhora donen peu a deu polítiques anomenades palanca i a trenta components que les nodreixen i que avancen els programes i les inversions previstos per al període 2021-2023:

* Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l’agricultura.

* Infraestructures i ecosistemes resilients.

* Transició energètica, justa i inclusiva.

* Una Administració per al segle XXI.

* Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya nació emprenedora.

* Pacte per la ciència i la innovació. Reforç de les capacitats del Sistema Nacional de Salut.

* Educació i coneixement, formació contínua i desenvolupament de capacitats.

* Nova economia de les cures i polítiques d’ocupació.

* Impuls a la indústria de la cultura i l’esport.

* Modernització del sistema fiscal per a un creixement inclusiu i sostenible.

El Pla recull en total 212 mesures, de les quals 110 són inversions i 102 són reformes.

Els fons provinents de l’NGEU han estat inclosos en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2021, amb un total de 27.436 M€ en transferències. En endavant, els fons NGEU se seguiran canalitzant a través dels PGE, durant el període d’execució del PRTR, fins al 2026.

És el document amb el qual el Govern de la Generalitat ha volgut identificar els projectes tractors que poguessin servir de catalitzadors de canvis profunds en el conjunt de l’economia del país. Per elaborar-lo s’ha requerit una reflexió estratègica, transversal i àmplia, per a la qual el Govern de la Generalitat ha comptat amb l’assessorament d’experts de primer nivell. Amb l’Acord de Govern 116/2020, de 6 d’octubre, es va crear el Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU (CONEXT CAT-EU), un òrgan col·legiat que té com a funció impulsar els projectes de transformació econòmica que la Generalitat es proposa que rebin finançament dels fons NextGenerationEU.

El Govern de la Generalitat ha identificat aquestes propostes de país, tenint molt present que els fons Next Generation han d’anar destinats a promoure transformacions que augmentin la competitivitat de les economies europees i les facin més verdes i digitals. Per provocar un canvi d’aquesta magnitud cal ser selectiu i identificar aquells projectes que avui dia acrediten més capacitat transformadora, i aquesta selecció s’ha fet tenint en compte deu criteris de priorització.

El document “Next Generation Catalonia” presenta vint-i-set projectes emblemàtics que el Govern de la Generalitat ha elaborat amb la col·laboració d’experts i agents econòmics i socials del país. Aquesta selecció s’ha fet amb la informació rebuda fins al gener del 2021, i per tant és susceptible de ser ampliada. Els projectes emblemàtics són iniciatives que compten amb el suport institucional del Govern de la Generalitat, i que seran defensades perquè rebin finançament europeu.

Les inversions previstes es canalitzaran mitjançant diversos instruments de gestió pública:

La inversió directa de l’Estat.

Els convenis amb les comunitats autònomes o consorcis locals per a la gestió de projectes de renovació d’habitatge, en l’àmbit de la salut i l’educació, de mobilitat urbana, etc.

Els fons es gestionaran en cogovernança entre els diferents nivells de l’Administració. En els PGE es determinaran les partides pressupostàries dels fons NGEU per a cada ministeri i en les àrees de competència de les comunitats autònomes se signaran convenis per a la seva gestió i execució. Les entitats locals, a més, tindran una participació activa en la proposta i el desenvolupament dels projectes i es posaran a la seva disposició part dels fons. En qualsevol cas, seran els diferents ministeris els que publicaran les convocatòries per a la presentació de projectes.

Les subvencions per a la iniciativa privada, per a projectes com ara el desplegament de les xarxes d’alta velocitat, els projectes tractors de 5G, la recerca bàsica, la digitalització de les pimes, la modernització de la xarxa de centres tecnològics i d’innovació digital, etc.

La participació en consorcis, fons publicoprivats o en capital d’empreses per a l’execució de grans projectes tractors de digitalització sectorial, per exemple:

* Els ajuts públics via instruments financers, com ara crèdits, garanties i fons d’inversió. Per exemple, el fons NEXT-TECH per a empreses emergents.

* La compra pública innovadora per a la digitalització de l’Administració.* La participació en projectes transnacionals o projectes importants d’interès comú europeu (IPCEI) per a projectes en hidrogen verd, bateries de liti, cloud, satèl·lits, microprocessadors, etc.

Com a regla general, es finançaran només aquelles despeses que siguin no recurrents i que suposin un canvi estructural i un impacte continu sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l’ocupació.

El Reglament (UE) 2021/241, que regula el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR), estableix les prioritats d’ús dels fons, que Espanya ha concretat al Pla de recuperació, transformació i resiliència aprovat per la Comissió Europea. El Reial decret llei 36/2020 aprova mesures urgents per a la seva execució.

Els diferents organismes públics dependents de l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments publicaran convocatòries de concursos i subvencions, l’adjudicació de les quals està regulada per la Llei de contractes del sector públic i per la Llei general de subvencions. Així mateix, posaran en marxa diferents instruments de col·laboració publicoprivada previstos per la Llei de règim jurídic del sector públic i altres disposicions normatives.

La selecció de projectes es farà en funció dels criteris tècnics establerts a les convocatòries, i la selecció dels projectes a finançar la faran taules de contractació o comitès de caràcter tècnic i administratiu.

Com a regla general, l’MRR només finançarà despeses no recurrents que suposin un canvi estructural i tinguin un impacte durador sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i la feina. Comprèn un ampli ventall d’inversions en capital humà (educació, formació, salut, protecció social…), capital fix (infraestructures, R+D+I…) i capital natural (fonts d’energia renovable natural, protecció i restauració, medi ambient, mitigació o adaptació al canvi climàtic…). Totes aquestes inversions es poden canalitzar a través d’instruments financers, esquemes d’ajuts, subsidis o altres mecanismes.

A més, totes les activitats que es desenvolupin finançades amb fons d’aquest mecanisme a través del Pla de recuperació, transformació i resiliència hauran de complir el requisit establert pel Reglament de l’MRR, pel qual no han d’ocasionar un perjudici significatiu als objectius mediambientals en el sentit de l’article 17 del Reglament (UE) 2020/852, relatiu a l’establiment d’un marc per facilitar les inversions sostenibles mitjançant la implantació d’un sistema de classificació (o taxonomia) de les activitats econòmiques mediambientalment sostenibles.

Sí, totes les inversions i les despeses provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència estan subjectes a les normatives de competència i d’ajudes d’Estat, que constitueixen la base per garantir unes regles de joc equitatives per a les empreses que participen del mercat interior. Les inversions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, quan impliquin ajuda d’Estat, han de complir completament aquesta normativa, que ha estat flexibilitzada de manera temporal per la Comissió Europea per permetre als països membres de la UE sostenir les seves economies durant la pandèmia.

Com a norma general, els ajuts s’han de notificar a la Comissió abans del seu atorgament, si bé hi ha determinades categories (a regions desafavorides, en l’àmbit de protecció mediambiental, a l'R+D+I…) que, sota el compliment de una sèrie de condicions, queden exemptes de notificació prèvia.

El Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell de 12 de febrer de 2021, pel qual s’estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), considera que les autoritats regionals i locals poden ser sòcies importants en l’aplicació de les reformes i les inversions. D’acord amb això, se’ls ha de fer partícips i consultar degudament, de conformitat amb el marc jurídic nacional.

El mateix marc normatiu preveu que per a la preparació i l’aplicació del Pla de recuperació i resiliència hi han de figurar els elements següents: un resum del procés de consulta, dut a terme de conformitat amb el marc jurídic nacional, de les autoritats locals i regionals, els interlocutors socials, les organitzacions de la societat civil, les organitzacions juvenils i altres parts interessades pertinents, i com es reflecteixen en aquest Pla les aportacions de les parts interessades.

La UE també estableix que, pel que fa a coordinació i complementarietat, la Comissió Europea i els estats membres han de garantir la complementarietat, la sinergia, la coherència entre els diferents instruments a escala de la Unió, nacional i, si és el cas, regional, en particular pel que fa a les mesures finançades per fons de la Unió, tant en la fase de planificació com durant l’execució. També han de garantir una estreta cooperació entre els responsables de l’execució i el control a escala de la Unió, nacional i, si és el cas, regional per aconseguir els objectius de l’MRR.

De l’anàlisi dels trenta components del Pla, s’identifica que hi ha com a mínim una coincidència competencial en vint-i-dos. Aquesta coincidència no implica que, una vegada s’activin les convocatòries, sempre es pugui optar als recursos posats a l’abast.

Des dels ens locals s’ha de fer atenció especial a les convocatòries associades a la regeneració urbana, la conservació i la restauració d’ecosistemes i la seva biodiversitat, la preservació del litoral i els recursos hídrics, la mobilitat, les energies renovables, la transició energètica justa, la modernització i la competitivitat del sector turístic i la valorització de la indústria cultural.

El Pla de recuperació, en conjunt, sembla més orientat al sector públic que al sector privat. Malgrat això, es recullen iniciatives orientades a la seva participació en disset components, de manera especial a través del component que hi està dedicat específicament (component 13, “Impuls a la pime”, amb 4.894 milions d’euros), que recull un conjunt de reformes i inversions que promouran cinc àmbits estratègics: emprenedoria, creixement, digitalització i innovació, suport al comerç i internacionalització.

Està prevista la participació de les pimes en actuacions orientades a mobilitat elèctrica, rehabilitació energètica, desplegament d’energies renovables, processos industrials i d’R+D, turisme i formació i desenvolupament de capacitats.

La creació d'aquest espai es fa per donar resposta a la demanda d’acompanyament que es trasllada a la Diputació i que es materialitzarà principalment en tasques de gestió i transferència d’informació de valor amb l’objecte de maximitzar les oportunitats que es pugui obrir en el futur per l’aplicació dels fons.

Des de la Diputació de Tarragona també es vol tenir un paper davant l’oportunitat que es genera amb els fons del NextGenerationEU, i alhora ajudar la resta dels ens locals de la demarcació i altres actors implicats a tenir-lo. Per aquest motiu, ja s’ha constituït una comissió interdepartamental de projectes transversals de caràcter estratègic, des de la qual s’ha creat l’Oficina Next Generation EU per al seguiment dels fons Next GenerationEU. També s’ha contractat el suport d’una consultora especialitzada per ajudar al millor exercici d’aquests tasques de suport.