Fitxa tècnica:
Agnès Varda i J.R van emprendre un viatge per diferents llocs de França en el camió fotogràfic de l’artista. A la manera de Varda, però també de J.R., van conèixer una diversitat de persones per escoltar-les i retratar-les: pagesos, obrers, els últims habitants d’un poble miner, les dones dels estibadors de Le Havre, entre altres. Persones comunes i anònimes magnificades a través dels retrats gegants revelats en el camió de J.R. Fent amistat durant el viatge, formant una parella còmica, van compartir un projecte pel propi plaer i per compartir-lo. Ho aconsegueixen amb un film humanista, lúdic, ple d’enginy i ironia que celebra la vida, el poder de la imaginació i el gust per crear imatges, però que també es tenyeix de malenconia amb la presència/absència dels morts (entre els quals, Jacques Demy, company durant trenta anys de la cineasta) i la consciència de Varda que els signes de la vellesa al seu cos anuncien que s’acosta a la pròpia mort, que va esdevenir-se dos anys després.
Varda recorda la seva antiga amistat amb Jean-Luc Godard i, amb J.R., fa un viatge en tren amb el propòsit de visitar-lo a Rolle i així, doncs, a la la seva casa-refugi a la vora del llac Lemann. Tot i l’autoria compartida del film, aquest aporta una de les últimes reelaboracions de les constants de Varda, mestressa del muntatge: la fascinació pels rostres i així el gust pels retrats; la sensibilitat feminista; la intuïció poètica; la construcció fragmentaria a la manera de un collage; el reciclatge de les pròpies imatges; la disponibilitat davant dels regals de l’atzar lligada a una actitud oberta a l’inesperat. I, sens dubte, la llibertat.