Les diputacions, dos-cents anys d'història
La Diputació de Tarragona es va constituir per primera vegada l'any 1822, com a Diputació Provincial; Jacobo Gil de Avalle en va ser el primer president. Posteriorment, i en compliment del Reial decret de 25 de setembre de 1835, el governador civil de la província va convocar eleccions i la nova corporació provincial es va fer pública a través del Butlletí Oficial del 26 de gener de 1836. La primera sessió de la nova institució va tenir lloc el 2 de març següent. Amb el temps, la nova corporació tarragonina va anar ampliant competències i desenvolupant una capacitat operativa cada cop més gran.
El paper de les diputacions rau en la importància de prestar serveis als ajuntaments de municipis petits que, per la seva idiosincràsia, disposen d'escassos recursos materials i humans.
Però la història de les diputacions ha estat plena d'alts i baixos. Després de períodes de grans convulsions polítiques i socials, el paper de la Diputació de Tarragona s'encaixa en els serveis i les ajudes administratives i tècniques als ajuntaments. Preferentment, assisteix aquells municipis que no disposen de suficients recursos econòmics o de personal.
Les diputacions van néixer a l'empara de la Constitució de Cadis del 1812, en el que es considera el primer intent d'instaurar un règim liberal a Espanya, després de la caiguda de l'Antic Règim. La divisió territorial i administrativa de les diputacions, que estava inspirat en el model polític francès, va acabar establint quaranta-nou províncies a partir d'un decret de Javier de Burgos, secretari d'Estat de Foment, de l'any 1833.
Des d'aquell moment i fins a l'actualitat, la Diputació Provincial s'ha mantingut amb petites modificacions estructurals. L'etapa revolucionària de les Corts de Cadis va acabar amb el retorn de l'absolutisme de Ferran VII (1814-1833). En aquesta època es van suprimir les diputacions, a excepció del parèntesi del Trienni Liberal de 1820-1823. Des de la fi de l'absolutisme i al llarg del segle XIX, les diputacions es van mantenir, tot i que en algunes etapes el seu funcionament es va veure limitat. Exemples d'aquestes limitacions són els anys del Consejo Provincial (1845-1868), les diferents Guerres Carlines o la Revolució del 1868.
El Sexenni Revolucionari (1868-1874)
Aquesta va ser una època inestable que va dificultar el funcionament de l'organisme, tot i que hi va haver canvis importants, com ara l'establiment de la presidència separada del càrrec de governador. Fins aquell moment, el president de la Diputació sempre depenia, en última instància, del governador civil, que, de fet, era el cap del govern provincial. Després dels anys revolucionaris, va començar l'etapa de la Restauració, que va portar a la instauració de la Segona República l'any 1931. En aquests anys les diputacions van anar regularitzant les seves funcions i competències.
A Catalunya es va crear la Mancomunitat, que va unir les quatre diputacions recollint les seves atribucions i els seus recursos. Aquest fet representava el primer intent d'aconseguir una administració autènticament catalana dins l'Estat espanyol.
Però amb el cop d'estat de Primo de Rivera la Mancomunitat va ser eliminada i les quatre diputacions catalanes van recuperar les primitives actuacions per separat. A partir de la proclamació de la Segona República Espanyola, la Generalitat de Catalunya va assumir les atribucions de les diputacions i va implantar les comissaries com a delegacions del govern al territori. Després de la Guerra Civil de 1936-1939, les diputacions van reprendre la seva activitat fins a l'actualitat, passant per diversos períodes d'influència i treball divers. En el període franquista, es van reorganitzar sota les directrius del règim, controlades per la figura del governador civil. Acabat el règim franquista l'any 1975, amb la transició democràtica es va obrir novament el debat sobre la dissolució de les diputacions, la qual no s'ha produït, tot i que algunes de les seves competències s'han anat transferint a la Generalitat.
Històric de la presidència
2020- mandat actual
- Del 19 de juliol de 2023 (pressa de possessió),
Il·lma. Sra. Noemí Llauradó Sans -
Del 2 de juliol de 2019 al 19 de juliol de 2023,
Il·lma. Sra. Noemí Llauradó Sans
2010 - 2019
- Del 2 de juliol de 2019 (presa de possessió),
Il·lma. Sra. Noemí Llauradó Sans - Del 29 de juny de 2015 al 2 de juliol de 2019,
Il·lm. Sr. Josep Poblet i Tous - Del 8 de juliol de 2011 al 28 de juny de 2015,
Il·lm. Sr. Josep Poblet i Tous
2000-2010
- Del 19 de juliol de 2007 al 7 de juliol de 2011,
Il·lm. Sr. Josep Poblet i Tous - Del 14 de juliol de 2003 al 18 de juliol de 2007,
Il·lm. Sr. Joan Aregio Navarro
1990-2000
- Del 30 de juliol de 1999 al 13 de juliol de 2003,
Il·lm. Sr. Josep Mariné Grau - De l'11 de juliol de 1995 al 30 de juliol de 1999,
Il·lm. Sr. Josep Mariné Grau - Del 4 de gener de 1993 fins a l'11 de juliol de 1995,
Il·lm. Sr. Josep Mariné Grau - Del 25 de juliol de 1988 fins al desembre de 1992,
Il·lm. Sr. Joan Maria Pujals Vallvé
1980-1990
- Del 25 de juliol de 1988 al desembre de 1992,
Il·lm. Sr. Joan Maria Pujals Vallvé - Del 15 al 25 de juliol de 1988,
Il·lm. Sr. Vicenç Lluesma Davos (accidental) - Del 14 de juliol de 1987 al 15 de juliol de 1988,
Il·lm. Sr. Josep Gomis Martí - Del 8 de juny de 1983 al 13 de juliol de 1987,
Il·lm. Sr. Josep Gomis Martí - Del 24 de setembre de 1982 al 7 de juny de 1983,
Il·lm. Sr. Joan Ventura Solé - Del 7 de setembre al 23 de setembre de 1982,
Il·lm. Sr. Ramon Aleu Jornet (accidental) - Del 14 d'octubre de 1980 al 6 de setembre de 1982,
Il·lm. Sr. Josep Gomis Martí - De l'1 d'octubre al 13 d'octubre de 1980,
Il·lm. Sr. Ramon Aleu Jornet (accidental) - Del 26 d'abril de 1979 al 30 de setembre de 1980,
Il·lm. Sr. Francesc Cailà Mestre
1970-1980
- Del 26 d'abril de 1979 al 30 de setembre de 1980,
Il·lm. Sr. Francesc Cailà Mestre - Del desembre de 1968 al març de 1979,
Il·lm. Sr. Josep Clua Queixalós
1960-1970
- Del desembre de 1968 al març de 1979,
Il·lm. Sr. Josep Clua Queixalós - Del febrer de 1967 al setembre de 1968,
Il·lm. Sr. Federico Gerona de la Figuera - Del setembre de 1966 al gener de 1967,
Il·lm. Sr. Esteve Meseguer Gil (accidental) - De l'octubre de 1965 a l'agost de 1966,
Il·lm. Sr. Lluís Pujades de Frías - Del gener de 1962 al maig de 1965,
Il·lm. Sr. Antoni Soler Morey - De l'abril de 1952 al desembre de 1961,
Il·lm. Sr. Enric Guasch Giménez
1950-1960
- De l'abril de 1952 al desembre de 1961,
Il·lm. Sr. Enric Guasch Giménez - Del setembre de 1951 al març de 1952,
Il·lm. Sr. Joan Noguera Salort (accidental) - Del desembre de 1948 a l'agost de 1951,
Il·lm. Sr. Alberto Díaz de Brito y Antiaga
1940-1950
- Del desembre de 1948 a l'agost de 1951,
Il·lm. Sr. Alberto Díaz de Brito y Antiaga - Del maig de 1944 al novembre de 1948,
Il·lm. Sr. Josep Segú Parés - Del gener de 1943 a l'abril de 1944,
Il·lm. Sr. Joaquim de Querol Rius - De l'octubre al desembre de 1942,
Il·lm. Sr. Juan Vilanova Montaña - De l'octubre de 1939 al setembre de 1942,
Il·lm. Sr. Eusebio Múgica Java
1930-1940
Dictadura franquista (Comissió Gestora)
- Del setembre de 1939 al setembre de 1942,
Il·lm. Sr. Eusebio Múgica Java - Del maig al setembre de 1939,
Il·lm. Sr. Juan Vilanova Montaña - Del 6 de setembre de 1938 a l'abril de 1939,
Il·lm. Sr. José Grego i Grego
Front d'Esquerres
- Del 29 d'abril de 1938 al 15 de gener de 1939,
Sr. Ramon Sanahuja Soler - Del 6 de gener de 1937 al 29 d'abril de 1938,
Sr. Joaquim Fort Gibert - Del 20 de juliol de 1936 al 6 de gener de 1937,
Sr. Lluís Mestres Capdevila - Del 27 de maig al 20 de juliol de 1936,
Sr. Joaquim Fort Gibert - Del 2 de març al 27 de maig de 1936,
Sr. Lluís Prunés Sató - Del 19 de febrer al 2 de març de 1936,
Sr. Alfred Escrivà Prades - Del 8 de gener al 19 de febrer de 1936,
Sr. Albert Talavera Sabater
Bienni Negre (governadors militars)
- Del 4 de desembre de 1934 al 8 de gener de 1936,
Sr. Emili Vilà Álvarez - Del 17 d'octubre al 4 de desembre de 1934,
Sr. Juli Castro Vázquez
Generalitat de Catalunya (comissaris delegats)
- Del 14 de setembre al 13 d'octubre de 1934,
Sr. Lluís Prunés Sató - Del 20 de juny al 14 de setembre de 1934,
Sr. Joan Lluís Pujol Font - Del 16 d'octubre de 1932 al 20 de juny de 1934,
Sr. Pere Caballé Llagostera - De l'1 de gener al 16 d'octubre de 1932,
Sr. Domingo Piñana Homedes - Del 24 d'abril al 16 d'octubre de 1931,
Sr. Ramon Nogués Biset - Del maig al desembre de 1930,
Sr. Anselm Guasch Robusté - Del novembre de 1927 al gener de 1930,
Sr. Manuel de Orovio Romeu
1920-1930
- Del novembre de 1927 al gener de 1930,
Sr. Manuel de Orovio Romeu - De l'abril de 1925 al juny de 1927,
Sr. Manuel Guasch Monravá - Del gener de 1924 a l'abril de 1925,
Sr. Josep Maria Serrano Garcia - De l'agost al gener de 1924,
Sr. Anselmo Guasch Robusté - De l'agost de 1921 a l'agost de 1923,
Sr. Anselm Guasch Robusté - Del 26 d'agost de 1919 a l'agost de 1921,
Sr. Josep Montserrat Quadrada
1910-1920
- Del 26 d'agost de 1919 a l'agost de 1921,
Sr. Josep Montserrat Quadrada - Del maig de 1917 al maig de 1919,
Sr. Pere Lloret Ordeix - Del maig de 1915 al maig de 1917,
Sr. Ramon Vidiella Balart - Del maig de 1913 al maig de 1915,
Sr. Josep Mestres Miquel - Del maig de 1911 al maig de 1913,
Sr. Antoni Estivill Llorach - De l'abril de 1907 al maig de 1911,
Sr. Anselm Guasch Robusté
1900-1910
- De l'abril de 1907 al maig de 1911,
Sr. Anselm Guasch Robusté - De l'abril de 1905 a l'abril de 1907,
Sr. Joan Vilà Bassa - Del 20 de gener a l'abril de 1905,
Sr. Víctor Josep Olesa Fonollosa - De l'abril de 1903 al 20 de gener de 1905,
Sr. Estanislau Tell Bonanat - De l'abril de 1901 al gener de 1903,
Sr. Joan Huguer Vidal - De l'octubre de 1900 a l'abril de 1901,
Sr. Víctor Josep Olesa Fonollosa - Del novembre de 1989 a l'octubre de 1900,
Sr. Ferran de Querol de Bofarull
Abans del 1900
1890-1900
- Del novembre de 1898 a l'octubre de 1900,
Sr. Ferran de Querol de Bofarull - Del novembre de 1896 al novembre de 1898,
Sr. Xavier de Rabassa - Del novembre de 1894 al novembre de 1896,
Sr. Ferran de Querol de Bofarull - Del novembre de 1893 al novembre de 1894,
Sr. Antoni de Magriñà - De l'1 de gener al novembre de 1893,
Sr. Ferran de Querol de Bofarull - De l'1 de novembre al 30 de desembre de 1892,
Sr. Carles Roig Rovira - De l'1 de novembre de 1891 al novembre de 1892,
Sr. Josep Orga Sans - De l'1 de gener a l'octubre de 1891,
Sr. Josep Batlle Vidal
1880-1890
- De l'1 de novembre de 1888 al desembre de 1890,
Sr. Manuel Valls Vaquer - Del 5 de novembre de 1884 al novembre de 1888,
Sr. Antoni Sotorras Vilanova - Del 2 de gener de 1883 al novembre de 1884,
Sr. Lluís de Jover de Viala - Del 16 de juny de 1882 al gener de 1883,
Sr. Joan Casagualda Fontdevila - Del 26 de novembre de 1881 al juny de 1882,
Sr. Antoni Sotorras Vilanova - Del 22 de març al novembre de 1881,
Sr. Lluís de Jover de Viala - Del 4 de febrer de 1877 al març de 1881,
Sr. Antoni Sotorras Vilanova
1870-1880
- Del 4 de febrer de 1877 al març de 1881,
Sr. Antoni Sotorras Vilanova - Del 16 de gener de 1875 al febrer de 1877,
Sr. Plàcid M. Montoliu - Del 2 al 16 de gener de 1875,
Sr. Antoni Sotorras Vilanova - Del 5 de març de 1874 al gener de 1875,
Sr. Ramon Miró Sol - De l'1 de juliol de 1873 al març de 1874,
Sr. Antoni Estivill - Del 4 de novembre de 1872 al juliol de 1873,
Sr. Antoni Kies - Del 14 d'abril de 1871 al novembre de 1872,
Sr. Joan Palau Generés - El 17 de febrer de 1871 és nomenat president de la Diputació Provincial, segons la Llei del 10 d'agost de 1870, el diputat
Sr. Manuel Bes Hediguer - El 16 de juny de 1869 és nomenat president de la Diputació el governador civil de la província,
Sr. Juan Manuel Martínez
1860-1870
- El 16 de juny de 1869 és nomenat president de la Diputació el governador civil de la província,
Sr. Juan Manuel Martínez - El 22 de desembre de 1868 és nomenat president de la Diputació, el governador civil de la província,
Sr. Feliciano Herreros de Tejada
I el 9 de febrer de 1869 és designat vicepresident el diputat
Sr. Pere Massià - El 10 d'octubre de 1868 és nomenat president de la Junta Revolucionària el governador civil de la província,
Sr. Josep Gassol Porta
I és designat vicepresident el diputat
Sr. Mariano Rius Montaner
Per a informació sobre els presidents provincials anteriors, consulteu la Guia de l'Arxiu General de la Diputació.