Andrea Lería torna a la casa familiar a Barcelona després de 27 anys vivint a Xile i es retroba amb l'àvia, Montserrat Borés. Juntes van desenterrant vestigis, buscant rastres d’una empremta genealògica, la d’una infància viscuda en una geografia que s’havia perdut, entre migracions i desplaçaments. Juntes revisiten imatges i territoris, que generen aquesta trobada entre dues generacions, enmig d’una baula perduda de la història personal i més íntima de la infància de Lería.
Boira planteja una sèrie d’exercicis d’activació de la memòria, fils invisibles, d’allò que no veiem i que s’insinua a través del vestigi, els objectes com a testimonis muts d’allò que van escoltar i van presenciar, allò viscut descrit en imatges o en vells quaderns inacabats, que no són més que aquest intent de deixar empremta, de registrar i arxivar el que, a la vida de cadascú, pot ser significant.
Una aposta en què el mateix material d’arxiu, aquestes imatges instantànies, adquireixen un altre estatut en ser recuperades i posades en un context discursiu i estètic de l’aparell de representació de l’art, la construcció d’un relat subjectiu que introdueix l’espectador en un viatge a través de paisatges i imatges prestades, que inevitablement evoquen els seus.
Andrea Lería va guanyar el premi Josep Tapiró, de la Biennal 2017 de la Diputació de Tarragona.
Adreça:
Museu d'Art Modern de la Diputació a Tarragona
c/ Santa Anna, 8
Tarragona
-
Enllaços relacionats: