El 24 de desembre de 1909 l’Ajuntament de Tarragona acordà la realització d’un monument en memòria dels defensors del setge de la ciutat per les tropes franceses dirigides pel general Suchet, el 1811, durant la Guerra de la Independència o Guerra del Francès.

El promotor fou Marià Rius i Montaner, primer Comte de Rius, que aportà 11.000 pessetes a la iniciativa, mentre que l’Ajuntament de la ciutat en concedia 14.000. L’11 d’abril de 1910, la Corporació Municipal convocà un concurs de caràcter restringit per executar-lo, en que convidà Carles Mani, Anselm Nogués i Julio Antonio. El jurat estava integrat pels escultors Josep Llimona i Miquel Oslé, el catedràtic de dibuix de l’Institut de Tarragona Francisco de Cidón i l’historiador Emili Morera. Julio Antonio fou l’artista guanyador del concurs amb un dels dos projectes que havia presentat, la notícia es donà a conèixer el 9 d’abril de 1911.

En la memòria del projecte Julio Antonio escriu:"Huyendo de todos los repudiables monumentos a los héroes de la independencia inaugurados efímeramente, en que todo se ha resuelto con escopetas, morriones, espadas, cañones y figuras inverosímiles y de pésimo gusto ...he sentido y siento como escultor dar la sensación de heroísmo por medio de la forma desnuda más bella y armoniosa que mi inteligencia y mis fuerzas alcancen."