Projecció del film «Saint-Alban,un
Aquest documental de Sonia Cantalapiedra repren els testimonis d’aquella època que poden ajudar a reconstruir una experiència col·lectiva, on les persones, els llocs i les coses van col·laborar per millorar la vida a l’asil. S’expliqui com s’expliqui, Tosquelles sempre roman al centre d’aquella història.
"Qui té por de Tosquelles?"
Després de l’obertura de l’exposició Àlbum Tosquelles. Un assaig visual de Carles Guerra, el passat 30 d’abril al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT), la Diputació de Tarragona continua reivindicant el psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles (1912-1994), considerat un pioner en l’àmbit de la salut mental gràcies a una pràctica curativa innovadora basada en la humanització dels pacients. Els pròxims actes dedicats a la seva figura i al seu llegat tindran lloc a la seva ciutat natal al llarg del present mes de maig i també al juny. En concret, es duran a terme projeccions de documentals al Centre de Lectura i al Teatre Bartrina, i taules rodones a l’Institut Pere Mata, on Tosquelles va iniciar-se en la psiquiatria.
Les diferents activitats programades per la Diputació de Tarragona a l’entorn de Francesc Tosquelles s’han confeccionat amb la col·laboració de les regidories de Cultura i de Salut i Ciutadania de l’Ajuntament reusenc; del Centre de Lectura, i de l’Institut Pere Mata. Sota el títol genèric de Qui té por de Tosquelles?, el programa reparteix els seus actes entre el Centre de Lectura de Reus, el Teatre Bartrina de Reus, l’Institut Pere Mata de Reus i el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. La coordinació de les activitats ha anat a càrrec de Carles Guerra i del director del MAMT, Manel Margalef.
FRANCESC TOSQUELLES (1912-1994)
Francesc Tosquelles Llauradó es va exiliar a França després de la Guerra Civil espanyola. Va dur a terme una pràctica transformadora en el camp de la salut mental i les institucions psiquiàtriques. Partidari de la interacció dels interns amb el personal mèdic i els cuidadors, i de la relació amb la gent de l’entorn rural de la Losera, va fomentar la vida i el treball en comú en la dinàmica terapèutica. A l’hospital de Saint-Alban, hi van confluir la psiquiatria d’avantguarda, l’antifeixisme i unes pràctiques culturals, entre les quals el que s’ha conegut com a art brut, que van traspassar els murs de la institució.
Convençut del caràcter intrínsecament humà de la bogeria, Tosquelles va reivindicar l’estrangerisme de la llengua i una manera de dir desbarrada. Va veure en la trobada fortuïta un principi per entendre millor els vincles entre els uns i els altres, i amb els llocs, i una forma de cura basada en la capacitat humana de superar l’adversitat.
