Les gràcies (1898)
L’obra de Sancho Piqué (Marçà, 1872-1959) s’emmarca dins del realisme tradicional, d’arrel academicista, en el qual es valora primer de tot l’ofici, el bon gust, els temes dignes i la composició clàssica.
Les Gràcies (1898) és un oli sobre tela de gran format que mostra una composició de grup. Josep Sancho Piqué segueix la norma de fidelitat escrupolosa del model real i aconsegueix un retrat acurat i sensible, mancat, però, d’una capacitat de renovació de la pintura de l’època.
L’escena mostra una família pagesa de finals del segle XIX asseguda a taula, abans de beneir-la. Al voltant d’una taula parada amb unes estovalles blanques, els seus membres, cinc, donen les gràcies pels aliments que estan a punt de consumir, acció que dóna títol a aquesta obra.
Una ampolla de vi se situa al centre de la composició i al seu davant hi veiem diversos estris de cuina disposats com si es tractés d’una natura morta dins de la mateixa pintura. Els aliments que consumiran són escassos; la dona, que ha d’alletar el seu nadó, disposa d’un tros de pa i un tros de formatge, a diferència dels altres membres, que únicament menjaran un plat d’escudella, mostra de l’austeritat que els envolta.
El nen, assegut d’esquena a la finestra, no inclina el cap, en el moment de la pregària, com la resta, sinó que mira endavant absort en el seus pensaments.
En aquesta pintura hi destaca el tractament que l’autor fa de la llum, que entra per la finestra, il·lumina l’estança i crea un marcat clarobscur que reforça el dramatisme de l’escena.
