LA CAPELLA
La Capella
La Capella és un espai preservat de l’antiga Casa Martí. Antigament les famílies que l’habitaren van utilitzar la capella per realitzar petits oficis religiosos. Actualment podem observar la cúpula i les motllures originals del s. XVIII. Altres espais del Museu també conserven aquests elements ornamentals, i integren, d’aquesta manera, el passat de l’edifici amb el seu ús actual.
L’artista Tom Carr (Tarragona, 1956) realitzà l’any 1997 la mostra Aqua et tempus al Museu d’Art Modern. Fruit d’aquesta exposició, l’artista decidí ubicar a La Capella aquesta instal·lació, amb el mateix nom, que utilitza l’ordre i la geometria com a elements clau de la seva obra escultòrica.
La mostra Aqua et Tempus va tenir una antítesi, Ignis et tempus, que es presentà paral·lelament al Museu de Graz.
Ordre, geometria i una preferència pel minimalisme formal són palesos en aquesta instal·lació de Tom Carr; formes com el quadrat, el triangle i el cercle es presenten en tipologies molt variades, més o menys fràgils, tot jugant amb els buits, l’aire i la llum que les penetren i les envolten.
Tom Carr (Tarragona, 1956) és un artista plàstic contemporani que viu i treballa a Sant Quirze del Vallès. Professor de l’Escola Massana de Barcelona, també ha impartit classes a l'School of Visual Arts (SVA) de Nova York o al Centro Galego de Arte Contemporáneo de Santiago de Compostel·la, entre d’altres.
Des de sempre s’ha sentit molt atret per la tridimensió, l’espai natural i arquitectònic i l’escultura. Per això els conceptes d’espai i temps són, des del començament, referències constants en la seva obra, com la instal·lació realitzada per a l’Espai 10 de la Fundació Miró, que fou la seva primera exposició l’any 1981. Allí va iniciar el que després ha estat una constant en la seva obra: l’expressió del màxim amb un mínim d’elements.
Els materials eren teles tibades, fils i llistons pintats; més tard van ser ombres, llum reflectida amb miralls, diapositives projectades sobre façanes i interiors i sobre petits objectes.
A partir de l’any 1983 comença a desenvolupar, paral·lelament a les instal·lacions, una obra escultòrica basada en trets arquitectònics: torres, escales, arcs, ziggurats, parets, i empra la fusta per després pintar-la.
En una nova etapa, les formes se simplifiquen: discs, cilindres, polígons estrellats, helicoides i espirals volen apropar-se al món del simbòlic, materialitzar l’esperit: el temps, l’ésser, el centre.