Miner d'Almaden

Almadén és un poble conegut per les seves mines, font principal de la seva vida, i el miner n’és el símbol. Julio Antonio va voler captar l’essència de l’indret i dels seus habitants.

En paraules d’Adolfo Sotelo Vázquez: “Almadén fue el enclave ideal para el escultor:  a las razones personales había que sumar su decisivo encuentro con el mundo trabajador, con los mineros, adecuada representación de la vivencia intrahistórica, de lo popular a lo castizo. En consecuencia, el joven escultor tarraconense, siguiendo el mandato unamuniano, se chapuza en el pueblo para extraer de él su alma viva, sus valores eternos y universales”[1].

El bust de Minero de Almaden, és la representació d’un jove esvelt, de cos fibrat i despullat de vestidures. La serenitat del seu rostre i la dignitat amb la qual Julio Antonio l’ha representat, li atorguen un caràcter propi de les antigues escultures clàssiques. L’ennobliment de l’ofici tan dur d’aquest col·lectiu contrasta amb la dramatització que altres artistes han tracta aquest mateix tema.

“Con su pecho desnudo, posición frontal, representa la manifestación del orgullo personal. No hay miseria cuando el hombre mira hacia adentro: está encerrado en su pensamiento. La fortaleza de su cuerpo está equilibrada por su energía moral”.

Martín González

Minero de Almadén és un personatge anònim, Julio Antonio no vol explicar cap història i desprèn l’escultura de qualsevol atribut o ornament. Està interessat en representar un personatge tipus, fer un retrat de l’època i especialment geogràfic, però sense abandonar mai el caràcter clàssic i mediterrani que conferia a les seves obres.