La Casa Martí
L’edifici del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, en el seu estat actual, és fruit de la unió de tres antigues cases de la Part Alta de la ciutat. La primera havia estat propietat del Col·legi Jesuític dels Sants Reis, de Tarragona. Confiscada per la Corona a la Companyia després de l’expulsió dels jesuïtes l’any 1767, fou comprada per Antoni Martí i Gatell, el 1772, a la Junta Municipal encarregada de vendre els béns dels esmentats religiosos a Tarragona. El nou propietari, després d’haver-la millorada, hi establí la seva residència l’any 1781. També habità aquesta casa l’il·lustre científic altafullenc Antoni Martí i Franquès, fill de Martí i Gatell, que visqué a la nostra ciutat des de l’any 1798 fins que morí, el 1832. A la dinovena centúria, el net de Martí i Gatell, Gaietà Martí i Veciana, comprà dues cases veïnes, els anys 1838 i 1857, i tot seguit amplià i restaurà el primitiu casal.
L’any 1951 s’estableix a Casa Martí l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona fins el 1976, en què es trasllada a la ubicació actual, a la zona de Sant Pere Sescelades.
A partir de l’any 1976, i aprofitant l’espai utilitzable que oferia la casa, s’iniciaren les primeres activitats amb vista a la creació d’un nou museu per a la ciutat. En primer lloc, calia fer l’inventari de tot allò de què es disposava, seleccionar les peces més interessants i exposar-les.
Per manca d’espai, la zona dedicada a l’exposició permanent resultava petita; tanmateix, s’hi celebrà tota una sèrie d’exposicions temporals, la qual cosa ajudava, a més a més, a apropar els visitants al museu.
L’any 1983, la Diputació adquirí l’immoble del carrer de Santa Anna, i dos anys després s’encarregà a l’arquitecte Jaume Mutlló i Pàmies el projecte d’adequació de l’edifici i l’any 1991 reobrí les portes.
El 2008 el Museu d’Art Modern renovà l’exposició de la col·lecció permanent i aportà un important caràcter didàctic a la seva presentació.
A partir de l'any 2020, amb la nova direcció del MAMT, les sales del museu dedicades a l'exposició permanent adquireixen una nova dimensió i es deslliuren del caràcter de permanència per acollir exposicions temporals que responguin a les necessitats actuals dels llenguatges contemporanis.
