Joan Abelló, la col·lecció convidada

Un seguit d’exposicions celebren aquest 2023 el centenari del naixement del pintor i col·leccionista Joan Abelló i Prat. Nascut a Mollet del Vallès, els seus inicis com a pintor vingueren fortament marcats per la fascinació que sentí per l’obra de Joaquim Mir i pels quadres que havia pintat en la seva estada en aquesta localitat. Amb poc més de vint anys, Abelló passà a formar-se al taller de Pere Pruna, a qui sempre agraí la seva formació humanística. De la seva mà, el 12 de juny de 1946, traspassà les portes de la casa del pintor i col·leccionista Carles Pellicer, al passeig de Gràcia de Barcelona. No se’n separà fins que Pellicer va morir, el 1959. Aquells anys viscuts amb ell marcarien per sempre més la seva passió pel col·leccionisme i el plaer per les tertúlies, una manera d’entendre i de viure l’art que va projectar, després, a la seva casa de Mollet.

L’extraordinària qualitat de la col·lecció que Abelló donà a la seva ciutat natal es pot visitar habitualment a la seva casa-museu de Mollet i a les sales permanents del Museu Abelló. La col·lecció la conformen més de 10.000 obres, sobretot d’art català del segle XIX i XX, però també talles barroques, indumentària, mobiliari, vidre, porcellanes, art asiàtic i africà, així com un fons fotogràfic i un fons musical de referència. El 1996, Joan Abelló va fer una primera donació al municipi i, el 1999, es va inaugurar el Museu Abelló. El 2001 va obrir al públic la Casa del Pintor, un univers laberíntic que explica les seves passions com a col·leccionista i com a pintor, les seves relacions artístiques i el seu amor pels viatges. El 2006, Abelló va completar la donació a la ciutat de Mollet. A més de reunir una de les col·leccions més destacables del Modernisme, de l’artista Manolo Hugué i del grup Dau al Set, el seu museu permet endinsar-se pels grans noms de l’art català com Dalí, Tàpies, Brossa, Picasso, Casas, Mir, Fortuny, Sorolla, Nonell, Rebull, Smith, Guinovart, Ponç o Cuixart, entre molts d’altres.

Avui, amb motiu de la celebració de l’Any Abelló, part de la seva col·lecció i la seva pintura es despleguen en diferents punts de la geografia catalana per dialogar amb obres dels fons d’altres museus. A cada lloc, una complicitat. Una manera d’endinsar-se en la personalitat desbordant de Joan Abelló i en la xarxa de relacions que trenà amb artistes del seu temps. De passejar per la seva vocació de pintor i per la seva passió col·leccionista. Perquè sense una no podem entendre l’altra.

Joan Abelló tenia 24 anys quan va conèixer el pintor i col·leccionista Carles Pellicer, la primavera de 1946. Ell, 81. I no el va deixar fins que va morir, el gener de 1959. A Pellicer, i a tot el que va aprendre al seu costat, va voler dedicar el llibre L’hora del te. Publicat el 1961, l’escriptura poètica de Joan Abelló reviu les trobades setmanals que havia fet Pellicer en el seu pis del passeig de Gràcia, número 4, de Barcelona, i que ell, encara pogué celebrar. Per aquelles sales plenes d’obres d’art i d’antiguitats hi havien desfilat els grans noms de la burgesia barcelonina i del món de l’art i de l’espectacle, del 1900. Enric Granados, el seu estimat amic Apel·les Mestres o Maria Barrientos foren especialment estimats per Pellicer. En morir, Joan Abelló n’heretà algunes obres, mobles, vestits, objectes i manuscrits que permeten reviure, juntament amb L’hora del te, aquelles trobades setmanals que tant li havia evocat el mestre.

D’Enric Granados en destaquen les tres partitures originals de Las tonadillas, que Pellicer conservà i que volgué que Abelló, gran amant de la música, tingués a la col·lecció i al museu que ja havia començat a somiar. Es tracta de El mirar de la maja, Callejeo i Amor y odio –aquesta composta al mateix estudi de Pellicer–, dedicades a Maria Barrientos. També es conserva en el fons, el manuscrit que Gabriel Miró, gran amic seu, li dedicà en morir el compositor: Los huérfanos de Granados. I en l’important conjunt de manuscrits d’Apel·les Mestres, sobresurten també els poemes musicats per Enric Granados Picarol, Gaziel i Follet.

L’admiració per Enric Granados, tant per part de Pellicer com d’Abelló, té, en el projecte de Julio Antonio, un dels artistes estimats del Museu d’Art de Tarragona, el millor dels escenaris per obrir finestra a la col·lecció del Museu Abelló. Commogut per la tràgica mort del compositor, Julio Antonio va començar a treballar el 1918 en un monument que l’honorés. En col·laboració amb el dibuixant Moya del Pino, va idear un conjunt monumental, de què es conserven uns dibuixos i uns guixos. Hi estava treballant quan morí el febrer de 1919.