Boca-bola. Ariadna Parreu

Una O dibuixen els llavis per esdevenir l’orifici de veu, obrint un abisme circular i llarg, un pla plegat, foradant el signe i projectant allò circular a l’espai. La O com un orbe del gir d’un cos quan es toca. Amb la O escric un infinit, amb la O la boca inscriu un infinit, un forat s’obre clarament en una depressió fosca de la pell que connecta amb l’anO per tornar a aquesta superfície epidèrmica i convertir-se en un anvers-revers.

Orifici, que fou boca, però l’etimologia és de carn polposa i rodona, una concavitat inflada, una bola, fent bola. Així el plec no és agut, sinó una vibració ondulant còncava-convexa, i el que és dins surt de fora, i el forat es confon amb la galta, la de la cara i la del cul. Una inflamació del conducte. “Orifici, el dins que se sent fora.”[1]

Boca és bola per pèrdua del rostre.

Nasqué retrat, i es convertí en paisatge. El Camp de Tarragona com un hiperobjecte[2] d’experimentació alquímica. Cada estança de la sala esdevé una fase de l’alquímia tradicional, l’alquímia de la pedra, és a dir, la inorgànica en l’etimologia, orgànica en l’epistemologia;[3] aquella que transforma i no transmuta, aquesta altra podria ser els meus pulmons amb la seva inhalació d’oxigen i l’exhalació de diòxid de carboni. El que les diferencia no és l’escala; és el cercle, el cicle, la O. Es podria diferenciar entre la patriarcal i la matriarcal. La primera com una invasió, un genocidi, una dominació dels cossos a través de la destrucció, amb armes sòlides o de gas; la segona, amb la creació com la seva arrel segrestada per la modernitat, la criança, les cures i les criatures, totes, humanes o gairebé o no tant. Però em quedo amb aquesta cita:

“El saber alquímic es basa en la idea que la matèria orgànica amb la qual tractava l’alquimista al seu laboratori estava connectada amb l’ànima de l’ésser humà a través d’un sistema de misterioses correspondències i que era possible […] construir un pont entre el caos de la matèria inorgànica i l’harmonia del cos viu.”[4]

… I l’ànima és la forma del cos.