Flat fleet
Flat fleet
Joaquim Chancho
Riudoms, 1943
El treball de Joaquim Chancho (Riudoms, 1943) s’emmarca en unes coordenades entre les quals s’ha mogut amb llibertat: abstracció, geometria, acció dins la pintura, seqüencialitat i processos reiteratius però oberts. En la majoria de sèries ha optat per la limitació del color al blanc i el negre; en altres, afegint-hi el vermell o el terra. No obstant això, en algunes etapes ha incidit en l’experimentació amb tota la gamma cromàtica, sempre treballant amb el color directament sobre la tela, sense mescles prèvies, jugant amb les transparències, les superposicions i les densitats de la matèria. La composició ha seguit un joc de confrontacions entre espontaneïtat i contenció, entre ordre estricte i alliberament del gest impulsiu. Malgrat l’evident fidelitat al camí personal, Chancho ha estat obert a les tendències del moment i se l’ha pogut relacionar amb els moviments de la pintura-pintura, el minimalisme, els nous expressionismes o el neominimalisme.
Encara que Flat fleet a primer cop d’ull sembli una obra monocroma, a la seva superfície hi podem apreciar diverses capes de pintura que se superposen, una damunt de l’altra, però que ens deixen entreveure l’anterior amb tonalitats de vermells, barreja de grocs i ocres.
El format quadrat de l’obra de 190 × 190 cm respon a la relació proporcional del suport amb el cos humà. És l’equivalència entre la longitud del quadre i l’amplada del cos. L’artista, ens diu, que aquesta escala humana és una escala ideal pel seu treball, ja que li permet abraçar el quadre físicament.
Chancho es mou al marge dels significats temàtics, la pintura regalima i llisca per la superfície deixant rastres i en algunes parts de la pintura hi ha petits solcs, com ferides que ens deixen entreveure l’interior de l’obra.
Per damunt d’aquesta llibertat de color i caos, la pintura té un ordre, una pauta, se serveix de la geometria com a referència, les quatre grans taques que destaquen i que divideixen la superfície en forma de creu ordenen i limiten l’espai indefinit i l’expansió de la pintura.