Projecte arbres IV
Projecte arbres IV
Antoni Alcàsser
Quart de Poblet, 1963
La trajectòria artística d’Antonio Alcàsser (Tírig, 1963) s’inicia en el món del gravat, i ha anat evolucionant cap a la pintura, amb l’ús de noves tècniques a través de les quals crea un llenguatge propi per comunicar-se amb l’espectador.
En els seus darrers treballs vol plantejar el misteri de la vellesa i la relació de la gent gran amb els nens. Intueix una curiosa sensació entre homes i arbres; una relació entre els éssers humans i la natura, en la qual els arbres esdevindrien persones i les persones, arbres. Avis i néts formen una relació d’estima i solidaritat. Els avis són les nostres arrels; els néts, l’arbre petit protegit que es farà gran. Alcàsser aprofundeix, doncs, en aquestes relacions humanes que tenen la seva projecció en la natura.
Les inacabables planes de Bèlgica (el “pla país”, que diria Brel) s’han convertit, per raons personals, en paisatge habitual per a Antonio Alcàsser. L’artista es confessa fascinat per una imatge freqüent en aquell país: un gran arbre enmig de la plana, flanquejat par un altre arbre més petit. Aquesta imatge ha servit a l’artista per bastir una suggeridora metàfora sobre el trajecte vital de les persones. Si el temps ens fa com grans arbres, fermament arrelats al sol, altres plançons van apareixent al nostre voltant. Plançons o “projectes d’arbre” que seran també arbres robustos en un futur. La complicitat i l’afecte que uneixen invariablement generacions alternes (és a dir, avis i néts) ens parlen del pas del temps. Tal com l’arbre centenari veu créixer al seu voltant arbres menuts, les generacions d’individus se succeeixen en una cadena sense fi.
Cal destacar el recurs expressiu triat per Alcàsser per construir aquest discurs sobre l’esdevenir de la vida. Les cintes de vídeo i àudio són encolades damunt la superfície de l’obra per configurar imatges. Rostres i figures emergeixen entre línies, com a resultat del contrast de tons entre les bandes. Cintes que han servit per enregistrar sons i imatges, que han emmagatzemat successos; és a dir, línies negres carregades de memòria pròpia. Alcàsser ha fet d’aquesta peculiar modalitat de collage hibridat amb pintura la seva “marca de fàbrica”. Un hàbil recurs per servir-se de les connotacions inherents al material.