Hermana I

El treball de Barbara Stammel es caracteritza pels retrats de gran format, representats fins a les espatlles i sobre un fons blanc, com si es tractés d’una fotografia de carnet que no dona cap pista sobre la identitat de la persona retratada.

En l’obra Hermana I, l’artista pinta directament sobre la tela sense un dibuix o esbós previ; hi aplica la pintura amb pinzellades grans i ràpides, però també utilitza els dits, a tall de pinzell, per aconseguir tota l’expressivitat que cerca en els seus rostres.

Una de les coses que més ens crida l’atenció d’aquesta obra és la seva mirada. Ens mira directament als ulls, com si ens volgués estudiar o interrogar mentre arqueja lleugerament una cella. La seva mirada encara es fa més enigmàtica si observem detingudament el color dels seus ulls. En un hi apreciem el color blau, però en l’altre hi veiem el gris. La resposta al perquè d’aquest color la trobem observant el conjunt del rostre, ja que l’artista ha volgut representar l’efecte que té la llum en incidir-hi, des del

lateral esquerre.

Entre els colors que ha utilitzat per al rostre, hi trobem diferents tonalitats de blaus, el gris i fins i tot el vermell, que són més vius i clars en aquella part on la llum incideix directament, mentre que l’altra part queda lleugerament enfosquida, i fa ressaltar l’ombra que es projecta al costat del nas i del coll.

L’efecte de vibració, la fredor dels colors, l’expressió seriosa i la mirada interrogativa fan que aquesta figura passi a ser un espectador més de la sala que ens observa en entrar; intenta descobrir algun aspecte sobre la nostra identitat, tal com nosaltres fem quan l’observem a ella.

La manera com ha realitzat els cabells, superposant pinzellades marrons, grogues i negres, juntament amb els esquitxos de pintura del seu voltant, proporcionen al rostre un cert moviment o vibració que es veu reforçat per les grans pinzellades.