Altafulla i crisantems (1989) és una obra de Josep Sala (Barcelona, 1928 – Altafulla, 2010) realitzada en oli sobre tela de 200 × 200 cm.

Josep Sala normalment pintava a l’aire lliure, no intentava imitar la realitat, sinó reinterpretar-la, perquè quan l’atmosfera que l’envolta penetrava en el seu ànim, s’establia una mena de comunicació íntima entre el pintor i el paisatge i és això el que el quadre representava per ell: sensacions, emocions directes, subjectives, irrepetibles.

A l’obra Altafulla i crisantems hi observem en primer pla un ampli espai que ocupa fins a tres quartes parts de la superfície total de l’obra, és el que ell anomena la zona abstracta. Es tracta d’un fragment anàrquic, sense dibuix ni formes definides, on aprofita la indefinició i espessor de la vegetació agresta, dels matolls, i de les flors silvestres, com els crisantems blancs i vermells, per desenvolupar tot el seu nervi en un admirable garbuix de pinzellades turbulentes, extraordinàriament riques en una varietat de tocs matèrics.

En segon terme s’hi intueix el castell d’Altafulla i l’església parroquial de Sant Martí, dues construccions que perfilen la singular silueta de la vila. La línia de l’horitzó, relegada a una estreta franja a la part superior de l’obra, dibuixa els núvols arremolinats sobre un cel que juga amb els tons grisos i els blaus, la pinzellada és més fluida i contrasta amb l’abundant aplicació de matèria del primer terme.

La paleta de colors passa dels blancs als ocres i verds, i destaquen de manera important les taques vermelloses dels crisantems, molt significatives en la seva obra.

El paisatge d’Altafulla és un referent en l’obra de Josep Sala. Sortir a pintar a l’aire lliure cada dia i representar l’entorn de la vila era vital per a l’artista. Podia interpretar els matolls, un bassal d’aigua, les flors silvestres, de maneres diferents segons l’hora del dia i la meteorologia. Aquests eren els seus motius preferits, i deixava en segon terme l’arquitectura de la vila.

El garbuix de pinzellades i la paleta de colors conformen l’abstracció en la pintura de Josep Sala. Només s’intueix la figuració a la part superior en les línies sinuoses de la silueta del castell i de l’arquitectura de la vila.

Una pinzellada plana i desdibuixada representa el cel, mentre que les pinzellades més gruixudes, amb abundant aplicació de matèria, les reserva per al primer pla de l’obra.

Més informació sobre l’artista