Diana és una escultura en bronze, obra de Santiago Costa i Vaqué (Móra d’Ebre, 1895- 1984) realitzada durant la dècada de 1930.

Diana, deessa romana dels boscos i la caça, és representada amb un marcat caràcter mediterrani. A diferència de les escultures clàssiques, es caracteritza per la simplificació de les formes i s’allunya de l’ornamentació i l’estilització de la figura. L’escultor, interessat a captar el moviment i la tensió muscular que es produeix en la figura, presenta Diana nua, amb un mantell que li cobreix les espatlles i mancada dels objectes que provoquen la tensió del seu cos: un arc i una fletxa.

Les característiques dominants en aquesta escultura de Santiago Costa són la força i el moviment detingut; orienta la seva obra a l’exaltació dels músculs sense perdre l’harmonia i la bellesa de les formes, però fuig al mateix temps del neoclassicisme acadèmic, per donar a la figura nua un sentit menys artificiós, més humà i dinàmic. La solució plàstica de la cabellera de Diana com si fos una flama és un prodigi de serenitat que es tradueix en tendresa, però finalment la forma esdevè en sòlida expressivitat donada per la mirada freda i distant. 

Més informació de l'autor: Santiago Costa Vaqué