L'esfinx de Roscoff

Realitzada l’any 1910 per Josep Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 1880 - Huelva, Andalusia, 1973), originalment formada per tres plafons, en l’actualitat li manca la part lateral esquerra.

Es tracta d'una panoràmica de l’escarpada costa de Bretanya, més concretament la localitat de Roscoff, amb un penya-segat conegut per l’estranya similitud de la seva morfologia natural amb l'Esfinx de Giza, una visió romàntica i intensament malenconiosa en la qual Nogué va saber traslladar al llenç, amb un admirable encert, l’atmosfera boirosa i l’irascible oceà d’aquest enclavament singular del litoral atlàntic francès.

Una de les característiques d'aquesta obra és el tractament que l’artista dóna a la pintura, configurannt la superfície del cel a partir de la tècnica del divisionisme (tècnica consistent a aplicar petites taques de color que, observades a certa distància, donen sensació de conjunt), típica dels neoimpressionistes, que Nogué coneix quan passa per París en direcció a la Bretanya.

La recerca pictòrica de Josep Nogué, motivada per l’estudi de la llum, serà una constant que definirà l’evolució del seu treball. L'autor s'aprofità d'aquesta tècnica per millorar la seva representació dels espais il·luminats directament per una font a l'interior de l’obra.

Més informació sobre l'artista