L’inici de l’activitat de Joan Miró en el camp tèxtil està directament vinculat al Tapís de Tarragona, iniciat el 1969 conjuntament amb Josep Royo.

L’any 1966, Maria Dolors, filla de l’artista, patí un greu accident en ser envestit el seu cotxe en un  pas a nivell als voltants de  Mont-roig del Camp; traslladada a la Clínica Monegal de Tarragona, va ser atesa sol·lícitament, fins que es va recuperar, pel doctor Rafael Orozco i el seu equip mèdic.

En agraïment a les atencions rebudes, el 1970 Miró va fer donació d’aquest Tapís a l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona, del qual, en aquells moments, era director el doctor Orozco.

Joan Miró batejà l’obra amb el títol Tapís de Tarragona, i l’encarregà al jove artista Josep Royo, que havia contribuït a la renovació de la Fàbrica de Tapissos Aymat, de Sant Cugat del Vallès, que més endavant es coneixeria com l’Escola Catalana de Tapisseria, on es realitzaria el primer Tapís.

Aquell projecte fou l’inici d’un camí compartit entre Joan Miró i Josep Royo, que els portà a la recerca d’un espai de creació de les seves obres conjuntes, com va ser l’emblemàtica Farinera de Tarragona, que veié sortir d’entre els seus murs obres de cabdal importància per a molts creadors.

El Tapís de Tarragona, realitzat en alt lliç a partir de la pintura original de Joan Miró, és una peça monumental de 2,80 x 4,20 m, que combina perfectament plasticitat, textura i color. Aquest primer tapís va ser elaborat segons la tècnica experimental que Miró desenvolupà amb Josep Royo, on les llanes de diferents gruixos i els nuats en cabellera configuren una obra que combina les formes rectes i les corbes amb els colors i els grafismes més genuïns del darrer Miró.

En la producció de Miró és present un vocabulari que designa aspectes de l’univers interpretat per Miró i sotmès a una reducció elemental. En el Tapís de Tarragona, Miró hi dibuixa la línia de l’horitzó i sobre ella una figura femenina amb els braços estirats cap al cel, en què amb una extremitat toca la lluna mentre que amb l’altra subjecta una figura abstracta que representa un ocell.

Un altre element important en la seva obra és l’estel. Format per quatre línies que es creuen per la part central, recorda l’ombra que projecten al terra les canyes que subjecten les tomaqueres, tan presents en tots els horts i que de ben segur Joan Miró va conèixer durant les estades al mas de la seva família a Mont-roig del Camp.

Tots els elements que formen la seva composició a tall de trencaclosques són figures de colors vius emmarcades per línies negres que accentuen encara més la vivacitat dels colors. Aquest ús del contrast dels colors purs delata un cert regust infantil en l’artista, que es veu mitigat per la precisió de l’execució de les formes.