L’any 1991 l’arquitecte Jaume Mutlló i Pàmies va dur a terme el projecte de reforma del Museu d’Art Modern de Tarragona. L’edifici era format per un conjunt d’habitatges que dificultava la uniformitat i l’accés al Museu. El projecte de reforma va integrar aquests espais i els va fer més diàfans per donar lloc a la distribució actual de les sales.

Un dels espais més aconseguits és el del pati del Museu. La solució adoptada per cobrir-ne el sostre va permetre obtenir llum natural que il·lumina les sales que s’obren al seu voltant.

Lluny de ser un lloc de trànsit, l’arquitecte ho concep com un espai de reflexió i contemplació. La font, el so de l’aigua, la verticalitat de les seves formes i les escultures ajuden el visitant a endinsar-se en la planta superior i a descobrir una petita mostra de les obres que formen part del fons del Museu.