GONZALO LINDÍN. 1920 - 2020

Nascut a Oviedo el 2 de juliol de 1920, però arrelat totalment al Camp de Tarragona i al Priorat. S'inicia en la pintura de la mà del seu mestre Ignasi Mallol quan, amb quinze anys, ingressa a l'Escola Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya. Amb ell descobreix el paisatge del Priorat, la seva font principal d'inspiració a partir dels anys setanta, quan hi instal·la l'estudi.

Cabdal en la seva trajectòria és el viatge a París l'any 1955, on entra en contacte amb artistes avantguardistes. És a partir de llavors quan progressivament abandona la figuració i la influència de Mallol per explorar un estil sempre molt personal que ha anat evolucionant fins a arribar a una etapa plenament madura que s'ha anomenat abstracció poètica.

Són considerables les exposicions principalment a Tarragona i Barcelona i és guanyador d'importants premis com ara dues medalles Tapiró (1946 i 1952), el primer premi de Brasil a la III Biennal d'Art Hispanoamericà de l'any 1955 i el premi de pintura Ciutat de Barcelona l'any 1973.

El seu quefer va més enllà de la pintura, i destaca la docència a l'Escola Taller d'Art de la Diputació de Tarragona (1948-1985), així com la implicació en grups d'artistes locals preocupats per proporcionar a la ciutat una innovació artística i intel·lectual: el Grup dels Dimecres (1952), el Pere Johan (1959) i, el més important, el Grup Tarragona (1970).

Mor als 79 anys, i deixa una ingent obra i un bon record entre els que foren els seus amics, col·legues i alumnes.