TÀPIES-ROYO 1969-1973. Un tapís de la Col·lecció Rodríguez Veyrat

TÀPIES-ROYO 1969-1973

Un tapís de la Col·lecció Rodríguez Veyrat

Amb la col·laboració de Carles Guerra

Tot aprofitant l’avinentesa de la celebració del centenari d’Antoni Tàpies (1923-2012), el Museu d’Art Modern de Tarragona proposa un nou capítol per afegir a la sèrie d’exposicions, publicacions i recerques que tenen per objectiu la restitució d’un artista que, de tan proper, ha estat oblidat durant molt de temps. Josep Royo (Barcelona, 1945) ha estat una figura clau en la potenciació i actualització de les tècniques tèxtils pel que fa a l’àmbit de l’art modern i contemporani. La condició tècnica, feminitzada i al capdavall considerada menor, ha menystingut les aportacions de Josep Royo. Aleshores, primer es va recuperar l’extraordinària col·laboració entre Joan Miró (1893-1983) i Josep Royo al llarg dels anys setanta, un treball que va tenir com a epicentre creatiu La Farinera patrocinada per la Galeria Maeght. Després s’ha constituït el fons documental que ha permès entendre la trajectòria de Josep Royo al marge de les col·laboracions amb altres artistes. D’aquest arxiu, extens i inèdit, n’han sortit una exposició i una publicació que celebraven la radicalitat i sensualitat dels tapissos de Royo; ara però, en nom propi. Les dues propostes van permetre el retrobament amb una obra que el públic desconeixia. Totes dues es van rubricar amb el títol de Josep Royo. Una forma oberta que cau a pes.

Ara bé, una de les col·laboracions més destacables i que estava pendent de revisar-se va ser la que Josep Royo va mantenir amb Antoni Tàpies entre 1969 i 1973. D’aquest treball conjunt n’hi ha censades més d’una vintena de peces, algunes de tan importants en l’obra d’Antoni Tàpies com Armari, de 1973. Des de finals dels anys seixanta, en què Tàpies freqüenta la fàbrica de la Casa Aymat a Sant Cugat —on coneix un joveníssim Josep Royo—, fins a l’any 1973, tots dos integren els materials tèxtils amb una llibertat insòlita. Primer fan una sèrie de tapissos inspirats en cartrons realitzats per Antoni Tàpies que van ser exposats a la Sala Gaspar a finals de l’any 1971. Etiqueta rogenca (1971), que forma part de la Col·lecció Rodríguez Veyrat, va poder veure’s en aquella mostra. Però a partir de 1972 Josep Royo fabrica una sèrie d’objectes seguint instruccions d’Antoni Tàpies que primer s’exposen a la Galeria Lelong. La potència d’aquests resultats no hauria estat possible sense la personalitat tècnica de Josep Royo i la gosadia creativa d’Antoni Tàpies, que, aleshores, cercava uns nous estatuts per a l’obra d’art. Malauradament, però, aquesta mena de col·laboracions han tendit a esborrar el nom d’aquell que, per molts, hi figurava com un artesà. Ara que hem descobert el perfil propi de Josep Royo és molt probable que mirem les obres d’Antoni Tàpies amb uns altres ulls.

PUBLICACIÓ