S.I.E.P. (Sàpigues i Entenguis Produccions). RÀBIA I DESENCÍS

El grup d’art postal SIEP (Sàpigues i Entenguis Produccions) es va fundar a Reus l’any 1981 i, només tres anys més tard, es va dissoldre. Al llarg de la seva efímera existència, prop de trenta persones van col·laborar en la creació de més de cinquanta trameses postals anònimes, que de manera periòdica arribaven per correu a centenars de destinataris d’arreu del món. “S.I.E.P. RÀBIA I DESENCÍS” traça el recorregut del grup a partir d’una àmplia presentació de la seva producció, que, a banda de trameses postals, inclou objectes, fotografia, vídeos i publicacions.

L’exposició, que no segueix un estricte ordre cronològic, s’estructura al voltant de tres camps d’acció: l’organització d’exposicions, la seva activitat com a grup d’art postal i el posterior funcionament de la SIEP com a segell editorial fins l’any 1986. En aplegar la producció del grup en àrees de treball, aquestes categories deixen de funcionar com a vasos estancs i exposen una desacomplexada diversitat de posicions artístiques i la voluntat d’operar al marge de les convencions.

El recorregut que proposa la mostra vol posar en relleu la importància del treball col·lectiu en un context, el de principis dels anys vuitanta al Camp de Tarragona, que buscava el seu encaix en un mapa artístic regit pel centralisme i la institucionalització. Projectes com Visura plàstica i Un corrent d’aire fresc, tots dos realitzats l’any 1981, testimonien l’emergència d’aquest esperit associatiu en els mesos immediatament anteriors a la formació de la SIEP.

En un article sobre el grup, l’historiador Pere Anguera hi anotava que la SIEP va sorgir de la ràbia i el desencís, “de la ràbia contra una cultura encarcarada i una política cofoística. Del desencís pel massa poc que es notava en uns camps excessivament nombrosos i amplis la incidència de la democràcia nova de trinca, que confirmava privilegis i prebendes”. L’exposició presenta el treball de la SIEP com el reflex d’aquell moment històric i, alhora, com el registre de la força vitalista d’un projecte que, malgrat que cultivava un to jocós, va mantenir una actitud crítica i vigilant.

Marc Navarro