L’ocell canta, Baya pinta... Fatma Haddad -Baya-

Exposició "L’ocell canta, Baya pinta. Fatma Haddad (Baya). Bordj-el-Kifan, 1931 - Blida, 1998. Algèria. Col·lecció Salim Becha".

A cura de Pilar Bonet

Baya dibuixa amb el pinzell, a guaix i sobre paper. Hores i hores, traçant una escriptura gràfica de línies ondulants i formes botàniques que ens mostra preciosos jardins secrets. Les protagonistes del seu paradís pintat són sempre dones, figures de cabells llargs i ulls còsmics que conviuen harmoniosament entre animals i vegetació, envoltades de ceràmiques, instruments musicals o teixits. Les aus voregen les dones amb el seu cant i colors, mentre Baya les fusiona en un ritual màgic de transformació: els peixos volen, els ocells caminen, els cavalls escolten o les mandolines leviten. És un món feliç.

L’artista té predilecció per escenes màgiques i simbolisme arcà que perduren en les artesanies del nord d’Àfrica. Pinta escenes alegres i exquisides, inspirades en la poètica aràbiga i les arrels de l’antiga cultura mediterrània. Un esperit que ella porta a dins i manté al llarg de la seva vida, igual com preserva la manera de vestir i la pràctica religiosa amb devoció. Els seus dibuixos tenen línies negres de contorn i semblen dinàmiques escriptures ressonant en veu alta, com la tradició àgrafa berber. Les pintures i la ceràmica germinen entre perfums de l’Orient llegendari.

Els viatges europeus de Baya no determinaran el seu treball i resta sempre fidel al món i la cultura dels ancestres. Tampoc adopta el llenguatge dels artistes famosos que coneix a França. A Baya no li cal aprendre de Picasso, a qui coneix a Valàuria el 1948, ni de l’avantguarda europea tot i participar amb tres petites escultures en l’Exposition Internationale du Surréalisme. La seva primera mostra individual és a la Galerie Maeght de París el 1947, però ella preferirà gaudir de la inauguració explicant contes a un fill dels galeristes.

És una artista antiga, una visionària del temps immemorial que sedimenta en les tradicions i la cultura de les dones, la cultura de l’amor i el respecte a la vida. La seva creativitat brolla dels records de la mare que va perdre de petita i la tradició de les històries de transmissió oral del nord d’Àfrica que narra o il·lustra als seus sis fills i també a tot el món.

Les visions interiors de l’artista tenen la llum dels materials naturals i la vibració d’energia del cosmos. La seva creació és una recerca de l’harmonia prenatal, dels orígens d’un món plaent on tot és lliure, etern i universal. Baya és la visionària que porta a l’ànima els colors esclatants dels teixits de les dones de la seva cultura kabila, al nord d’Algèria.

Baya s’endinsa en l’invisible i transforma la nostra mirada occidental de l’art. És la Magicienne [Maga], la Visionnaire [Visionària], l’Enchanteresse [Encantadora], la Fleur [Flor]. En paraules d’Albert Camus, “c’est la princesse au milieu des barbares” [és la princesa enmig dels bàrbars], referint-se al món de l’art. I és la dona que ens confia el secret més meravellós en aquesta íntima declaració: “Je ne sais pas, je sens…” [Jo no sé, jo sento…]

[1]

Pilar Bonet Julve

[Visionary Women Art – Research Group]