Noia italiana

Noia italiana és una aquarel·la que Josep Tapiró i Baró (Reus, 1836 – Tànger, 1913) realitzà durant una estada a Roma entre 1862 i 1871, període en el qual el pintor consolidà el seu estil i adquirí un cert reconeixement, compartint temàtica amb el seu amic Marià Fortuny i, també, el gust per la pintura romàntica.

Amb l’auge del Romanticisme i de l’interès pels estudis neoclàssics i arqueològics, moltes àrees de la regió italiana del Laci van despertar l’interès d’artistes i gravadors per l’abundant presència d’antigues ruïnes monumentals d’època romana, però també pel folklore d’aquelles terres.

Els artistes europeus van fer dels homes i les dones de Roma i el seu entorn objecte de retrat gràcies, en part, a la riquesa i colorit de les seves vestimentes tradicionals.

Tal és el cas de l’obra Noia italiana, que ens mostra amb un treball acurat i detallista el retrat d’una camperola. De temàtica costumista i descriptiva de l’ambient popular romà, la noia porta un vestit típic italià de la zona del Laci, al sud-est de Roma, també conegut com vestit Ciociario, per la zona geogràfica a la qual representa.

Aquest retrat de cos sencer ubica la figura femenina al centre de l’obra. El fons, ambigu, es confon amb el terra, i no ens dóna cap informació del lloc on es troba, fet que ens fa focalitzar tota la nostra atenció sobre la vestimenta rica i acolorida d’aquesta figura.

L’abillament d’aquesta noia italiana és format per diverses peces de roba. La camisa d’amples mànigues es fa més estreta a partir del colze, aquest element podia anar separat i es podia treure i posar segons les necessitats de cada moment. Una cotilla de color blau estreny la seva silueta, que queda subjecta sota el pit. S’hi uneix un davantal brodat amb motius florals, sobre una faldilla de color blau que li arriba fins als peus. Destaca el mantell, també brodat amb flors, que li cobreix les espatlles, així com el mocador blanc que li cobreix el cap i que sembla anar fixat als cabells recollits. Finalment, un collaret de corall vermell li envolta el coll i li cau sobre el pit amb unes quantes passades.

La llum il·lumina la noia des de la part superior dreta de l’obra, i posa una atenció especial al seu rostre i al seu pit. Ella, ruboritzada i amb els ulls aclucats, inclina el cap lleugerament de costat com si volgués defugir la mirada de l’espectador. Amb les mans subjecta la faldilla, amb la intenció de fer un pas, com si Josep Tapiró hagués fet una instantània d’un moment fugaç, captant el pas d’una noia italiana per un carrer de la zona del Laci.

Més informació sobre l'autor