ELS BOSCOS DE LA BARONIA
L’entorn del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou acull una gran biodiversitat de flora i fauna i altres elements de la natura i del paisatge. Els boscos l’envolten amb uns rodals ben definits i elements de gran interès, com les alzines sureres, excepcionals en aquesta latitud de Catalunya.
Els boscos d’Escornalbou, amb una superfície total de gairebé 90 hectàrees, estan majoritàriament formats per hàbitats on domina l’alzinar litoral, amb unes 35 hectàrees de superfície. També hi ha boscos mixtos d’alzina i pi blanc -amb unes 15 hectàrees- i plantacions de pinastre amb altres espècies -5,5 hectàrees-. A banda de les formacions arbòries, un dels hàbitats que té una gran pes són les bosquines i els matollars silicícoles mediterranis, amb gairebé una superfície de 30 hectàrees. No s’han detectat espècies de flora amenaçada.
Pel que fa a la fauna el tret més destacat dels boscos del Castell d’Escornalbou són les aus, amb l’abellerol, l’aligot comú, el bruel, el capsigrany, la mallerenga, la merla, el pit-roig o el tallarol capnegre i rapinyaires tant poc comuns com l’àguila cuabarrada, considerada la joia de la fauna d’Escornalbou.
És una zona d’alta vulnerabilitat i risc d’incendi forestal, pels forts i freqüents vents i pel material vegetal molt inflamable existents. Els factors topogràfics (orientació i pendent) i la proximitat amb el litoral també augmenten la perillositat davant els incendis forestals. L’incendi més important i recent que hi ha hagut als boscos d’Escornalbou va ser l’any 1982, que va cremar una superfície molt important de la baronia formada majoritàriament per alzinars litorals i boscos mixtos d’alzina i pi. Una de les espècies afectada per l’incendi va ser l’alzina surera (Quercus suber), espècie molt singular en aquesta zona i d’una importància majúscula per la muntanya.
Actualment les infraestructures de prevenció d’incendis dels boscos d’Escornalbou són línies de defensa (majoritàriament franges estratègiques fetes a banda i banda de carreteres, camins i senders) i punts d’aigua (com una bassa i hidrants).
Els boscos són ecosistemes de complexitat elevada i tenen diverses funcions: la productora, la social i la ambiental que generen el benefici humà (material) i el benefici ecosistèmic. Amb una gestió forestal sostenible s’aconsegueix optimitzar ambdós beneficis.
Funció productora dels boscos
Comprèn el conjunt d’activitats que es destinen a extreure’n de manera sostenible un profit material de l’ecosistema, ja siguin aliments, matèries primeres, etc. Dins la funció productora, i en el context d’Escornalbou es destaquen:
- Extracció micològica: degut a la vegetació present i les característiques del terreny, hi ha una riquesa de fongs dels quals un percentatge són comestibles, formant un espai boletaire singular del prelitoral català.
- Pràctica cinegètica: es pot dur a terme una caça sostenible, que pot ajudar a regular les poblacions i millorar l’estabilitat ecosistèmica.
- Extracció del bruc boal: aprofitament per a la fabricació de tanques, escombres -actualment aquesta ha perdut molta importància- i similars.
- Extracció de plantes aromàtiques i medicinals: aquesta zona presenta una riquesa de plantes aromàtiques (principalment lamiàcies, com la farigola) i medicinals les quals poden ser aprofitades.
- Recol·lecció de verds ornamentals: actuacions focalitzades a petites èpoques de l’any com el Nadal.
- Extracció de matèries primeres: treballs silvícoles destinats a l’extracció de matèries primeres: fusta, llenyes, producció de biomassa, compostatge, etc. Producció de suro: els rodals amb més riquesa d’alzina surera és fer una extracció de suro.
Funció social dels boscos
Comprèn tot el conjunt d’activitats derivades del bosc que beneficien a la societat, sense presència de béns materials determinats. Tals com espai d’oci i lleure, activitats esportives, eco-turisme (senderisme), educació i sensibilització ambiental.
Funció ambiental dels boscos
Focalitzada en la gestió de la conservació, comprèn el conjunt de tractaments silvícoles destinats a millorar i perpetuar la massa forestal, així com les destinades a mantenir les propietats ecosistèmiques i biodiversitat present.