Què en sabem, de la vespa asiàtica?
La vespa asiàtica (vespa velutina) és una espècie exòtica invasora. La seva àrea de distribució natural va des de l’Afganistan fins al nord de la Xina i Indonèsia.
Va introduir-se l’any 2004 a França pel Port de Bordeus, a través d’un contenidor que venia des de la Xina. La vespa asiàtica es va estendre ràpidament per tot el sud de França, on l'any 2007 s’estimava que ja hi havia milers de nius.La seva velocitat d'expansió és de 100 km/any.
Detectada per primer cop a Catalunya el 2004, a les comarques gironines, s'ha estès pel territori de manera alarmant. La seva presència és un perill per a l'apicultura i per a la salut pública.
Com podem identificar-la?
Trets característics
La vespa asiàtica presenta un aspecte més fosc en comparació amb les vespes socials autòctones del nostre territori.
El seu tòrax és negre i l'abdomen negre i bru, amb una fina línia groga a l'inici i una ampla franja taronja al final. Les reines i les obreres són molt similars.
La seva mida oscil·la entre 17 i 32 mm de llargària. És més gran que la Vespula germanica (vespa d'olla autòctona més comuna) i una mica més petita que la Vespa Crabro.
Tipus de vespes
És habitual confondre les vespes autòctones amb la vespa asiàtica, donat que presenten característiques molt similars
És molt important conèixer bé les diferències entre les diferents espècies.
Els vespers. Característiques
Cada tipus de vespa té el seu vesper característic. Saber identificar els tipus de vespers ens ajudarà a preservar l'espècie autòctona.
Els vespers de la vespa asiàtica
Nius embrionaris
Llocs: zones protegides dels edificis, magatzems, porxos i altres construccions humanes, forats naturals, entre d'altres.
Mida: petita, com una pilota de tenis.
Retirada: cal fer la retirada a la nit per capturar la reina i obreres al seu interior. Si es realitza la retirada durant el dia, és molt probable que quedi a l'exterior un nombre important d'obreres que es posin a construir un o diversos nius petits, el que generarà més alarmisme.
Mètodes: aplicació d'aerosol dirigit a l'entrada del niu fins que els individus morin en el seu interior
Vespers primaris
Llocs: zones protegides dels edificis, magatzems, porxos i altres construccions humanes, forats naturals, entre d'altres.
Mida: més gran que una pilota de tenis.
Retirada: Si el niu embrionari ha evolucionat a vesper, les vespes obreres poden defensar activament la colònia de qualsevol amenaça, per aquest motiu caldrà extremar les precaucions i la seva neutralització requerirà l'actuació de professionals preparats. La retirada també cal fer-la de nit.
Vespers secundaris
Lloc: Els llocs triats per fer aquestes vespers normalment són les capçades dels arbres, especialment els arbres de ribera. Però també els podem detectar en coberts aprofitant obertures protegides.
Mida: Els vespers secundaris poden assolir grans dimensions.
L’entrada al niu secundari està en un lateral de la part superior. Per construir-ho rossegen l’escorça dels arbres i amb la seva saliva elaboren una pasta que utilitzen per a la construcció del niu.
El vesper va creixent en volum i formant diversos pisos de bresques amb cel·les de cria. Tot sovint, l’espai on s’ha desenvolupat el vesper primari és limitant per al creixement de la colònia i aleshores les obreres cerquen un segon emplaçament on construir un segon vespes (vesper secundari) que pot assolir grans dimensions.
Si vols conèixer amb més detall els emplaçaments dels vespers, clica aquí.
Procés de construcció
Les obreres adultes alimenten les larves de la colònia amb proteïna animal, bàsicament a partir d’invertebrats capturats.
Les preses més habituals són les abelles de la mel.
Els adults s’alimenten de nèctar i altres substàncies riques en hidrats de carboni com la fruita madura o melassa, i a la tardo, moment en què el nombre de vespes adultes és més gran, conreus de fruiters i vinya es poden veure afectats.
Per aquest motiu la vespa asiàtica afecta negativament els abellars en capturar les obreres prop del risc i sobretot en reduir o aturar l’activitat recol·lectora del rusc.
La detecció de nius embrionaris i secundaris cal donar-los d'alta a l'aplicatiu Sitmun de la Diputació de Tarragona
El cicle biològic de la vespa asiàtica
Al desembre-gener es produeix la hivernació de les vespes reines fora dels nius; al mesos de febrer-març les reines comencen la construcció de nius primaris; abril-maig; neixen les vespes obreres; al juny-juliol es produeix un augment del nombre d’individus; setembre-octubre; el niu assoleix la màxima grandària i comença la fecundació de les noves reines.
Com ens afecta la vespa asiàtica?
Generalment, el comportament de la vespa asiàtica no és agressiva amb les persones. Si no hi ha un niu a prop, les vespes asiàtiques es mostren completament indiferents a la presència d’humans o animals.
Els atacs deliberats acostumen a produir-se després d’una pertorbació prèvia del niu, quan una vespa alerta a les obreres del niu la presència d’una amenaça que potser una persona tallant el seu jardí, o algú tallant una branca d’un arbre.
Com més nius tingui a una zona, més risc de patir picadures per part de la vespa asiàtica.
- En el cas de picadura, aquesta és molt dolorosa. La major part de les persones que han estat picades presenten símptomes locals com dolor, vermellor i inflamació de la zona on ha penetrat el verí. Aquests símptomes desapareixen al cap d’uns dies. Caldrà rentar la zona de la picada amb aigua i sabó, i si és possible, aplicar gel o aigua freda.
- Una petita proporció de persones que han patit una picada de vespa són al·lèrgiques, per tant, els símptomes poden ser baixada de la tensió, elevació de la temperatura corporal, problemes respiratoris, entre d’altres.
En els casos de picades múltiples, la inoculació de verí potser molt elevada i provocar també símptomes com mal de cap, febre, entre d’altres. En aquests casos el dany causat potser important i provocar un xoc anafilàctic, encara que la persona no sigui al·lèrgica.
En el cas d’un atac, si s’observen els símptomes cal trucar urgentment al 061 o anar a un centre mèdic per rebre el tractament adequat.
Informació i recursos
Protocol d’actuacions i de seguiment de la vespa asiàtica
El Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat ha elaborat un protocol que té com a objectiu proposar un pla d’actuacions. Dins d’aquest Protocol (última versió novembre de 2022).
Per a més informació cal anar a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat